Lean startup és una metodologia per desenvolupar negocis i productes que té com a objectiu escurçar els cicles de desenvolupament de productes i descobrir ràpidament si un model de negoci proposat és viable; això s'aconsegueix adoptant una combinació d'experimentació basada en hipòtesis de negoci, llançaments iteratius de productes i aprenentatge validat. Lean startup emfatitza la retroalimentació dels clients per sobre de la intuïció i la flexibilitat per sobre de la planificació. Aquesta metodologia permet la recuperació de fallades més sovint que les formes tradicionals de desenvolupament de productes.
La metodologia Lean Startup és fonamental per assumir que quan les empreses emergents inverteixen el seu temps en la construcció iterativa de productes o serveis per satisfer les necessitats dels primers clients, l'empresa pot reduir els riscos del mercat i evitar la necessitat de grans quantitats de finançament inicial del projecte, llançaments de productes costosos i fracassos financers. Si bé els esdeveniments previs al llançament poden fer o desfer un nou negoci, és important començar amb la finalitat en ment, cosa que significa pensar en la direcció en què voleu que el vostre negoci creixi i com posar totes les peces correctes al seu lloc per fer-ho possible.
Visió general De manera similar als preceptes de la fabricació i el desenvolupament de programari Lean, la metodologia Lean Startup busca eliminar les pràctiques innecessàries i augmentar les pràctiques productores de valor durant les primeres fases d'una empresa, de manera que l'empresa pugui tenir més possibilitats d'èxit sense requerir grans quantitats de finançament extern, plans de negoci elaborats o un producte perfecte. Els comentaris dels clients durant el desenvolupament de productes o serveis són integrals al procés Lean Startup i garanteixen que l'empresa no inverteixi temps dissenyant funcions o serveis que els consumidors no volen. Això es fa principalment a través de dos processos: l'ús d'indicadors clau de rendiment i un procés de desplegament continu.
Quan una empresa emergent no es pot permetre que tota la seva inversió depengui de l'èxit d'un sol producte o servei, la metodologia Lean Startup proposa que, mitjançant el llançament d'un producte mínim viable que encara no està finalitzat, l'empresa pot utilitzar els comentaris dels clients per ajudar a adaptar encara més el producte o servei a les necessitats específiques dels seus clients.
La metodologia Lean Startup afirma que "Lean no té res a veure amb la quantitat de diners que recapta una empresa"; més aviat té tot a veure amb avaluar les demandes específiques dels consumidors i com satisfer aquesta demanda utilitzant la menor quantitat de recursos possible.
Precursors Fabricació ajustada L'ús de la paraula "lean" per descriure el sistema de producció simplificat de la fabricació "lean" es va popularitzar amb el llibre de 1990 "The Machine That Changed the World". El sistema de producció Toyota, impulsat per Taiichi Ohno, combinava principis de flux que havia estat utilitzat per Henry Ford des de principis del 1900 amb innovacions com els programes TWI introduïts al Japó el 1951.
Els sistemes de fabricació ajustada consideren la despesa de recursos per a qualsevol objectiu que no sigui la creació de valor per al client final com a malbaratament, i busquen contínuament maneres d'eliminar aquest malbaratament. En particular, aquests sistemes se centren en:
Minimitzar l'inventari a tota la línia de muntatge, Utilitzant targetes Kanban per indicar només quan es necessiten les entrades necessàries per a la producció i, d'aquesta manera, reduir el malbaratament de muntatge (inventari) i augmentar la productivitat, Identificar errors o imperfeccions durant el muntatge el més aviat possible en els punts de control de qualitat immediats per garantir que es dediqui el mínim temps possible al desenvolupament d'un producte defectuós, i Mantenir una estreta relació amb els proveïdors per tal de comprendre els desitjos dels seus clients.
La fabricació ajustada es va aplicar posteriorment al programari com a desenvolupament de programari ajustat.
Desenvolupament de clients La metodologia Lean Startup es basa en la metodologia de desenvolupament de clients de Steve Blank, emprenedor en sèrie de Silicon Valley convertit en acadèmic. En el seu llibre The Four Steps to the Epiphany: Successful Strategies for Products that Win (2005, 5a edició 2013), Blank va assenyalar els inconvenients d'un èmfasi estret en el desenvolupament de productes; en canvi, va argumentar que les startups s'haurien de centrar en el que ell anomenava "desenvolupament de clients", que emfatitza "aprendre sobre els clients i els seus problemes tan aviat com sigui possible en el procés de desenvolupament".La metodologia de desenvolupament de clients de Blank proposava quatre passos:
El descobriment de clients comprova hipòtesis sobre la naturalesa del problema, l'interès en el producte o servei i la viabilitat del negoci. La validació del client comprova la viabilitat del negoci a través de les compres dels clients i, en el procés, crea una "full de ruta de vendes", un procés de vendes provat i repetible. El descobriment i la validació del client corroboren el model de negoci. La creació de clients executa el pla de negoci escalant a través de l'adquisició de clients, creant demanda d'usuaris i dirigint-la cap als canals de vendes de l'empresa. La creació d'empreses formalitza i estandarditza els departaments i les operacions de l'empresa.
En un article publicat a la Harvard Business Review el 2013, Steve Blank va descriure com la metodologia Lean Startup també es va inspirar en el treball de persones com Ian C. MacMillan i Rita Gunther McGrath, que van desenvolupar una tècnica anomenada planificació basada en el descobriment, que va ser un intent d'incorporar una mentalitat emprenedora a la planificació.
Principis Al seu blog i llibre The Lean Startup, l'empresari Eric Ries va utilitzar termes específics per referir-se als principis bàsics de Lean Startup, tal com es descriu a continuació.
Producte mínim viable Un producte mínim viable (MVP) és la "versió d'un producte nou que permet a un equip recopilar la màxima quantitat d'aprenentatge validat sobre els clients amb el mínim esforç" (similar a un experiment pilot). L'objectiu d'un MVP és provar hipòtesis empresarials fonamentals (o suposicions de salt de fe) i ajudar els emprenedors a començar el procés d'aprenentatge el més ràpidament possible.
Com a exemple, Ries va assenyalar que el fundador de Zappos, Nick Swinmurn, volia provar la hipòtesi que els clients estaven preparats i disposats a comprar sabates en línia.En comptes de crear un lloc web i una gran base de dades de calçat, Swinmurn es va posar en contacte amb botigues de sabates locals, va fer fotos del seu inventari, va publicar les fotos en línia, va comprar les sabates a les botigues a preu complet després d'haver fet una venda i després les va enviar directament als clients. Swinmurn va deduir que la demanda dels clients hi havia, i Zappos finalment es convertiria en un negoci de mil milions de dòlars basat en el model de venda de sabates en línia.
Desplegament continu (només per al desenvolupament de programari) El desplegament continu, similar al lliurament continu, és un procés "pel qual tot el codi que s'escriu per a una aplicació es desplega immediatament en producció", cosa que resulta en una reducció dels temps de cicle. Ries va afirmar que algunes de les empreses amb les quals ha treballat despleguen codi nou en producció fins a 50 vegades al dia. La frase va ser encunyada per Timothy Fitz, un dels col·legues de Ries i un dels primers enginyers a IMVU.
Proves dividides Una prova dividida o A/B és un experiment en què "s'ofereixen diferents versions d'un producte als clients alhora". L'objectiu d'una prova dividida és observar les diferències de comportament entre els dos grups i mesurar l'impacte de cada versió en una mètrica accionable.
Les proves A/B de vegades es realitzen incorrectament de manera en sèrie, on un grup d'usuaris una setmana pot veure una versió del producte mentre que la setmana següent els usuaris en veuen una altra. Això soscava la validesa estadística dels resultats, ja que els esdeveniments externs poden influir en el comportament de l'usuari en un període de temps però no en l'altre. Per exemple, una prova dividida de dos sabors de gelat realitzada en sèrie durant l'estiu i l'hivern veuria una disminució marcada de la demanda durant l'hivern, on aquesta disminució està relacionada principalment amb el clima i no amb l'oferta de sabors.
Una altra manera de fer proves A/B incorrectes és assignar usuaris a una o altra versió A/B del producte utilitzant qualsevol mètode no aleatori.
Mètriques accionables vs. mètriques de vanitat Les mètriques accionables poden conduir a decisions empresarials informades i a accions posteriors. Aquestes contrasten amb les mètriques de vanitat, que són mesures que donen "la imatge més optimista possible", però que no reflecteixen amb precisió els factors clau d'una empresa.
Les mètriques de vanitat per a una empresa poden ser mètriques accionables per a una altra. Per exemple, una empresa especialitzada en la creació de quadres de comandament basats en web per a mercats financers podria veure el nombre de visites a la pàgina web per persona com una mètrica de vanitat, ja que els seus ingressos no es basen en el nombre de visites a la pàgina. Tanmateix, una revista en línia amb publicitat consideraria les visites a la pàgina web com una mètrica clau, ja que les visites a la pàgina estan directament relacionades amb els ingressos.
Un exemple típic d'una mètrica de vanitat és "el nombre de nous usuaris guanyats per dia". Si bé un nombre elevat d'usuaris guanyats per dia sembla beneficiós per a qualsevol empresa, si el cost d'adquirir cada usuari a través de campanyes publicitàries costoses és significativament superior als ingressos obtinguts per usuari, guanyar més usuaris podria conduir ràpidament a la fallida.
Pivot Un pivot és una "correcció de curs estructurada dissenyada per provar una nova hipòtesi fonamental sobre el producte, l'estratègia i el motor de creixement". Un exemple notable d'una empresa que utilitza el pivot és Groupon; quan l'empresa va començar, era una plataforma d'activisme en línia anomenada The Point. Després de no rebre gairebé cap tracció, els fundadors van obrir un bloc de WordPress i van llançar la seva primera promoció de cupons per a una pizzeria situada al vestíbul del seu edifici. Tot i que només van rebre 20 bescanvis, els fundadors es van adonar que la seva idea era significativa i que havia aconseguit capacitar les persones per coordinar l'acció grupal. Tres anys més tard, Groupon es convertiria en un negoci de mil milions de dòlars.
Steve Blank defineix un pivot com "canviar (o fins i tot acomiadar) el pla en lloc de l'executiu (l'executiu de vendes, màrqueting o fins i tot el CEO)". Talk given in May 2013; the audience is composed of the CEOs of the portfolio companies of Khosla Ventures.
Comptabilitat de la innovació Aquest tema se centra en com els emprenedors poden mantenir la responsabilitat i maximitzar els resultats mesurant el progrés, planificant fites i prioritzant. El tema es va ampliar posteriorment per incloure tres nivells de comptabilitat de la innovació relacionats amb els tipus de supòsits que es validen. miniatura|Artefactes i accions en el bucle Construir-Mesurar-Aprendre
Construir-Mesurar-Aprendre