Kudirat Abiola (Zaria, 29 d'agost de 1951- Lagos, 4 de juny de 1996) nascuda Kudirat Olayinka Adeyemi, coneguda com a Alhaja Kudirat Abiola, va ser una activista nigeriana a favor de la democràcia.
Trajectòria Va formar part de KIND, una organització a favor de la democratització de Nigèria des de 1999. Per al 2002 aquesta organització va adoptar una estratègia per centrar-se en la participació de la dona en la transició cap a la democràcia. KIND ha seguit aquesta política des del 2003 fins a l'actualitat. Als 21 anys Kudirat Abiola es va casar amb el polític Moshood Abiola, amb el qual va tenir set fills. Va secundar diverses causes socials, entre les quals la de l'educació, i va donar suport als programes educatius a Nigèria.
El seu marit, Moshood Abiola, havia estat el candidat guanyador de les eleccions nigerianes de 1993, i va ser arrestat poc després que aquestes fossin anul·lades pel govern del dictador Ibrahim Babangida. La premsa va ser silenciada, els activistes detinguts i els assassinats es van fer habituals. En aquest moment Kudirat Abiola va treballar obertament a favor de la democràcia. Però seria assassinada mentre el seu marit encara es trobava detingut pel govern nigerià.
L'estiu de 1994 donava suport a una vaga de dotze setmanes a favor de les accions dels obrers de les companyies petrolieres contra el govern militar, una vaga que va aconseguir aïllar i afeblir el govern i va ser una de les més llargues en la història d'Àfrica. Al desembre de 1995 Kudirat Abiola va encapçalar, juntament amb altres lìders, com Anthony Ena, una marxa per la llibertat a Lagos, enfrontant-se a les bales que disparaven les forces del govern amb la intenció d'intimidar-los.
No obstant això, va ser tirotejada en el seu cotxe el 4 de juny de 1996 a Ikeja, prop de Lagos, i va morir per trets de metralladora. El seu xofer també hi va morir. Mentre que el seu assistent personal, que també es trobava en el cotxe i que posteriorment va ser acusat de complicitat amb els assassins i l'atemptat, en va resultar il·lès. L'assassinat va ser investigat i fou objecte de recerca i judici anys després. Segons diversos informes, l'assassinat va ser ordenat i executat per sis homes.
El seu marit va morir després a la presó en circumstàncies sospitoses, just abans que se n'anunciés l'alliberament el 7 de juliol de 1998.
Llegat La seva lluita i el seu coratge en favor dels drets humans i la democràcia van esdevenir un símbol d'una generació de nigerians que van arriscar la vida en aquesta lluita, i que van veure per primer cop com les dones s'incorporaven activament a la lluita pels drets civils i democràtics.
En el moment de la seva mort, s'acabava de crear una organització antimilitar, «Ràdio Democràcia», amb seu a Noruega. Comptava amb el suport dels governs estatunidenc, britànic, suec, danès i noruec per a contribuir a la fi de la dictadura militar a Nigèria. L'emissora va canviar el seu nom a Ràdio Kudirat.
El 1998, una cantonada d'un carrer de Nova York, a la intersecció del carrer 44 Est i la Segona Avinguda de Manhattan va passar a anomenar-se Kudirat Abiola Corner, malgrat les protestes del govern nigerià.
El 2014 es va rodar el documental El Preu Suprem, que detalla la història de com Abiola i el seu marit van pagar un preu terrible en la seva cerca d'una Nigèria millor i més lliure. Va ser dirigit per Joanna Lipper, professora de la Universitat Harvard, que narra la història des de la perspectiva de la seva filla, Hafsat Abiola. El documental també inclou entrevistes amb Walter Carrington, exambaixador dels Estats Units a Nigèria, i l'escriptor guanyador del Premi Nobel Wole Soyinka.
Conseqüències del seu assassinat A l'octubre aquell any, el major Hamza Al-Mustapha va comparèixer davant el tribunal amb el fill de l'anterior president Abacha, Mohammed, acusat de l'assassinat de Kudirat Abiola. Molts altres serien acusats també d'haver participat en la mort d'Abiola, incloent-hi Rabo Lawal, el cap de la Unitat de la Força de Policia Mòbil de Roca Aso. En el judici, l'assassí confés, el sergent Barnabas Jabila, va dir que havia seguit les ordres del seu superior, Hamza Al-Mustapha. L'assassí d'Abiola, Muhammad Abdul, que conduïa el cotxe que seguia Abiola, també va manifestar que el seu assassinat es va dur a terme per ordre d'Al-Mustapha, i també que Mohammad Abacha li va ordenar unir-se a l'esquadró d'assassinats, amb Alhaji Lateef Sofolahan, proporcionant informació a cinc homes armats sobre el seu parador. Alhaji Lateef Sofolahan, que anteriorment havia estat funcionari de protocol de campanya en l'organització de la campanya presidencial de Moshood Abiola el 1993, també va admetre el 2011 haver estat informant del règim d'Abacha.
Al juliol de 2011, Rabo Lawal, absolt de la seva participació en la mort d'Abiola, va ser alliberat després de 13 anys de presó. El 30 de juny de 2012, Hamza Al-Mustapha i Alhaji Lateef Shofolahan van ser condemnats a la forca per l'assassinat d'Alhaja Kudirat Abiola. Al Mustapha havia estat cap de seguretat presidencial, mentre que Shofolahan havia estat assistent personal de la seva víctima. Tots dos van ser posats en llibertat posteriorment després d'una apel·lació davant un tribunal de Lagos. Altres empresonats sota sospita de participació en l'assassinat d'Abiola també serien alliberats sense condemna.
Referències
Categoria:Polítics nigerians Categoria:Polítics assassinats Categoria:Musulmans Categoria:Morts a Lagos Categoria:Morts el 1996 Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1951