miniatura|306x306px|Ilià Metxnikov (1845—1916), guardonat amb el Premi Nobel, graduat a la Universitat de Khàrkiv i professor de zoologia a la Universitat d'Odesa miniatura|Vladimir Vernadsky, fundador de l'Acadèmia de Ciències d'Ucraïna (actualment Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna). La ciència i la tecnologia a Ucraïna tenen els seus orígens històrics i desenvolupament modern durant els segles XVIII i XIX, i s'associen, en primer lloc, amb l'Acadèmia Mohila de Kíiv, l'Universitat de Kíiv i l'Universitat de Khàrkiv. La fundació de la principal institució de recerca d'Ucraïna, l'Acadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna, el 1918 per Vladímir Vernadski va marcar una fita important en el desenvolupament científic i tecnològic posterior del país.

La ciència espacial d'Ucraïna va avançar ràpidament després de la Segona Guerra Mundial, amb Serguei Koroliov i Vladímir Txelomei liderant el desenvolupament de coets i vols espacials a la Unió Soviètica durant la cursa espacial.

Ucraïna va ocupar el lloc 66 a l'Índex d'Innovació Global el 2025, per sota del lloc 57 del 2023 i del 49 del 2021.

Història i organització Reformes del marc legal enciència i tecnologia, 2015–2019 Des del 2015, el govern ucriaïnès va reformar la gestió del sistema nacional d'innovació, abolint l'Agència Estatal per a la Ciència, la Innovació i la Informació, amb la transferència de totes les funcions relacionades amb la formulació de polítiques al Ministeri d'Educació i Ciència.

El marc legal d'Ucraïna es va modificar substancialment a finals del 2015 amb l'adopció d`una nova legislació que reforça el suport institucional al sistema nacional d'innovació. La Llei d'Activitats Científiques i Tècniques (2015) situa el Consell Nacional per al Desenvolupament de la Ciència i la Tecnologia sota el control del Consell de Ministres. El consell té l'encàrrec de garantir la cooperació efectiva dels representants de la comunitat científica, les agències estatals i el sector empresarial en la implementació de la política estatal en aquest àmbit.

El Fons Nacional de Recerca (2015) va substituir el Fons Estatal per a la Recerca Bàsica, que estava subordinat al Ministeri d'Educació i Ciència. La funció clau del nou fons és proporcionar subvencions competitives per a la recerca bàsica i aplicada. El fons també té el mandat de donar suport al desenvolupament experimental i la innovació en àrees prioritàries.

Amb el nou marc legal tingui un paper important en la transformació de les acadèmies públiques de ciències d'Ucraïna, especialment l'Acadèmia Nacional de Ciències. Les institucions públiques de recerca ara tenen el dret legal de cofundar empreses comercials i participar en la formació del seu capital social.

Oficina d'alta tecnologia La creació d'una Oficina d'Alta Tecnologia especial dins del govern permetrà estimular les indústries d'alta tecnologia, especialment en el sector de les TIC en expansió. El 2020, les associacions empresarials, juntament amb experts del govern, estaven preparant les bases legals per a l'establiment d'aquesta oficina. El creixement del sector de les TIC d'Ucraïna es reflecteix en les seves exportacions de serveis relacionats, que ara representen més del 40% del total. L'èxit d'Ucraïna en aquest àmbit està lligat al seu conjunt d'especialistes vinculats.

Ucraïna ha implementat elements clau de la seva estratègia d'administració electrònica des del 2015, tal com es discuteix a Understanding Technology in the Context of National Development: Critical Reflections, informe preparat per l'ex primer ministre Yuriy Yekhanurov, entre d'altres. Entre els resultats assolits cal destacar ProZorro, un sistema electrònic per a la contractació pública, establert el 2016-2018. Els primers signes indiquen que ProZorro ha ajudat a reduir la corrupció en l'atribució de contractes governamentals.

Guerra Russo-Ucraïnesa La guerra russo-ucraïnesa té un impacte substancial en la ciència d'Ucraïna. Diversos grups d'acadèmics han creat un pla d'acció que descriu com la comunitat científica mundial podria ajudar Ucraïna, incloen l'ajuda a organitzar la (re)vitalització de la ciència i la reconstrucció del país en el futur. La ciència i la tecnologia també van ser utilitzades per defensar-se contra la invasió russa del 2022, com la tecnologia militar, la documentació i comunicació d'esdeveniments bèl·lics, com els crims de guerra, i per proporcionar i rebre ajuda a través de la telemedicina, com per obtenir informació rellevant sobre oportunitats de suport a científics ucraïnesos.

Després de la invasió de 2022 es va produir un augment significatiu en el desenvolupament del sector de la defensa amb la creació de la plataforma Brave1 l'abril de 2023 per promoure el desenvolupament de sistemes innovadors que aplegaven científics i tècnics amb el sector financer i militar, permetent convertir ràpidament les idees en armes viables com ara drons militars.

Científics il·lustres miniatura|El Saturn AL-31 és una família de motors militars turbofan, desenvolupats per NPO Saturn a la Unió Soviètica. miniatura|El Grigorovich M-5 va ser un reeixit hidroavió biplà de dues baldes i envergadura desigual, desenvolupat durant la Primera Guerra Mundial amb un casc d'un sol esglaó, dissenyat per Dmitri Pavlovich Grigorovich.

Mikhaïl Ostrogradski (1801—1862), matemàtic conegut pel Teorema de la divergència i la Inestabilitat d' Ostrogradski, entre altres resultats. Mijailo Maksimovich (1804—1873), botànic, historiador, lingüista, etnògraf i primer rector de l'Universiat de Kiev. Vladímir Betz (1834—1894), anatomista, històleg. La Cèl·lula de Betz rep del seu nom. Ilià Métxnikov (1845—1916), zoòleg, guanyador del Premi Nobel de Fisiologia i Medicina del 1908 "en reconexement al seu treball sobre la immunitat". Ivan Puluj (1845—1918), físic, inventor. desenvolupador inicial de la Radiació X per la medicina per la imatge. Ivan Horbachevski (1854—1942), químic. Vinculat a l'enzim de la Xantina oxidasa. Vladímir Vernadski (1863—1945), mineralòleg i geoquímic, fundador de la primera Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna. Gueorgui Voronoi (1868—1908), matemàtic. El Diagrama de Voronoi rep el seu nom. Stephen Timoshenko (1878—1972), engineer. La Teoría de vigues de Timoshenko rep el seu nom. Ivan Schmalhausen (1884—1963), biòleg de l'evolució, zoòleg, una de les figures centrals en el desenvolupament de la Síntesi evolutiva moderna. Ígor Sikorski (1889—1972), pioner de l'aviació. Mikhailo Kravtxuk (1892—1942), matemàtic. Reben el seu nom els Polinomis de Kravtxuk, i les Matrius de Kravtxuk. Valeri Glivenko (1896—1940), matemàtic. Reben el seu nom el Teorema de Glivenko–Cantelli, Teorema de Glivenko, Teorema de Glivenko–Stone. Yuri Kondratiuk (1897—1942), matemàtic, enginyer. Desenvolulpador del primer procediment de la Cita Orbital Lunar. Theodosius Dobzhansky (1900—1975), genetista, biòleg de l'evolució. Participà en el Model Bateson–Dobzhansky–Muller. George Kistiakowski (1900—1982), professor de química física a Harvard que va participar en el Projecte Manhattan i més tard va exercir com a assessor científic del president Dwight D. Eisenhower. Alexander Smakula (1900—1983), físic i inventor del Revestiment antireflector basat en les interferències òptiques. Oleksandr Markevych (1905—1999), zoòleg, parasitòleg, fundador de les escoles ucraineses de parasitologia i de zoologia dels invertebrats. Oleg Antonov (1906—1984), dissenyador d'aviació i el primer cap d'Antonov, empresa aeronàutica de fama mundial a Ucraïna. Serguei Koroliov (1907—1966), científic de coets, dissenyador en cap del programa espacial soviètic. Participa en la creackió de les Nau espaial Vosjod, Programa Vostok, i Programa Soiuz. Valentin Glushko (1908—1989), ciència de l'espai. See RD-214, RD-270, NPO Energomash. Arkhip Lyulka (1908—1984), enginyer de motors de reacció. Involucrat en Lyulka AL-21, Saturn AL-31, NPO Saturn. Nikolay Bogolyubov (1909—1992), matemàtic i físic teòric, conegut per les seves contribucions rellevants en teoria quàntica de camps, mecànica estadística clàssica i quàntica, i sistemes dinàmics. Gleb Lozino-Lozinskiy (1909—2001), enginyer i desenvolupador de programa Buran d'aviació. Nikolai Amosov (1913—2002), doctor, cirugià cardiac i inventor. Alekséi Ivájnenko (1913—2007), informàtic, matemàtic, ideòleg del mètode d'agrupament per el manieg de dades. Vladímir Txelomei (1914—1984), científic de l'espai. Dissenyador del llançador Proton. Borýs Patón (1918—2020), mecànic, president de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna. Vladimir Marchenko (1922–2026), matemàtic. La teoría de Distribució de Marchenko-Pastur rep el seu nom Víktor Gluixkov (1923—1982), fundador de les tecnologies de la informació a la Unió Soviètica i un dels impulsors de la cibernètica. Platon Kostiuk (1924—2010), fisiòleg, neurobiòleg, electrofisiòleg i biofísic. Anatoli Skorokhod (1930—2011), matemàtic. Reben el seu nom la Integral de Skorokhod, el Teorema d'incrustació de Skorokhod i Càdlàg Oleksandr Xarkovski (1936—2022), matemàtic. Reb el seu nom el Teorema de Xarkovski. Leonid Pastur (1937), matemàtic. Reb el seu nom la Distribució de Marchenko-Pastur. Leonid Levin (1948), informàtic, matemàtic. Participa en el Teorema de Cook (NP-complet del problema de satisfacibilitat booleana). Rostislav Grigorchuk (1953), matemàtic. Reb el nom el Grup Grigorchuk. Volodímir Drínfeld (1954), matemàtic. Guanyador del Fields Medal de 1990. Involucrat en els Grups quàntics, i l'Eqüació Drinfeld-Sokolov-Wilson. Iury Gogotsi (1961), químic. Marina Viazovska (1984), matemàtica, treballà en els problemes d'empaquetatge d'esferes en dimensió 8,i, en col·laboració amb altres, en la dimensió 24. Maurice Goldhaber(1911-2011), físic, determinà l'helicitat dels neutrins.

Referències

Enllaços externs Sci314.com darreres notícies científiques d'Ucraïna i d'arreu del món Science Ukraine , una revista científica en línia ucraïnesa

Categoria:Cultura d'Ucraïna Categoria:Història d'Ucraïna