El Major-general Douglas Neil Wimberley, CB, DSO, MC (15 d'agost de 1896 - 26 d'agost de 1983) va ser un oficial de l'exèrcit britànic que, durant la Segona Guerra Mundial, va comandar la 51a Divisió (Highland) durant dos anys, de 1941 a 1943, en particular a la Segona Batalla d'El Alamein, abans de liderar-la a través del nord d'Àfrica i a la campanya aliada a Sicília.
Biografia Primers anys de vida i Primera Guerra Mundial Douglas Neil Wimberley va néixer el 15 d'agost de 1896 al número 8 d'Ardross Terrace, Inverness, Escòcia, fill del capità cirurgià Charles Neil Campbell Wimberley i de Minnie Lesmoir Gordon, filla de RJ Wimberley.Smart, p. 340
Wimberley es va educar a Alton Burn, Nairn, Wellington College, i després a la Universitat de Cambridge. El desembre de 1914, quatre mesos després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va ingressar al Royal Military College de Sandhurst i, l'11 de maig de 1915, va ser nomenat sotstinent al regiment del seu avi, els Queen's Own Cameron Highlanders. El seu primer destí va ser al 3r Batalló (Milícia) del seu regiment a Invergordon abans del seu eventual destí, al setembre, al 1r Batalló del Front Occidental. El batalló, una unitat de l'Exèrcit Regular, formava part de la 1a Brigada de la 1a Divisió. A l'octubre, Wimberley, que ara tenia 19 anys i era l'oficial de metralladora del seu batalló, va lluitar a la batalla de Loos.
El gener de 1916 va ser destinat al recentment creat Cos de Metralladores (MGC) i va servir amb les companyies de metralladores de la 1a i 2a Brigada , servint amb elles durant l'ofensiva del Somme a la segona meitat de 1916. Va ser ascendit a tinent el 17 de març de 1916, i, a l'octubre, va ser enviat a Anglaterra, on va assistir al Centre d'Entrenament de Metralladores de Grantham, Lincolnshire, i, en tornar al Front Occidental, va ser ascendit al rang interí de capità el 12 de febrer de 1917, i va assumir el comandament de la 232a Companyia de Metralladores, que al juliol va passar a formar part de la 51a Divisió (Highland), una formació de la Força Territorial (TF).
La companyia de Wimberley va lluitar a la batalla de Passchendaele (també coneguda com la Tercera Batalla d'Ypres). Al novembre va ser ferit i va ser condecorat amb la Creu Militar durant la batalla de Cambrai. A principis de 1918, les quatre companyies de metralladores de la divisió es van fusionar al 51è Batalló de Metralladores, cosa que va fer que la seva companyia passés a anomenar-se Companyia 'D'. El 18 de febrer de 1918, Wimberley va ser ascendit al rang interí de major. L'exèrcit alemany va llançar la seva ofensiva de primavera a finals de març i Wimberley va tornar a ser ferit i, evacuat a Anglaterra, va ser declarat apte per al servei al juny i va assistir a un curs de repàs de metralladores a Grantham el mes següent, però no va veure més acció durant la guerra. Poc després va ser destinat com a comandant de companyia al 9è Batalló de Reserva, Cos de Metralladores, una unitat d'entrenament. A l'octubre/novembre va assistir a un curs de cooperació de la Royal Air Force (RAF), amb la intenció d'entrenar oficials d'infanteria per ser observadors aeris. Hi era quan es va signar l'armistici amb Alemanya al novembre, que va posar fi a la guerra.
Període d'entreguerres Poc després del final de la guerra, el 1919, Wimberley, que ara servia al 8è Batalló del MGC, va ser enviat a Rússia durant la Guerra Civil Russa. El desembre de 1919 va tornar als Queen's Own Cameron Highlanders. Wimberley va optar per quedar-se a l'exèrcit durant el període d'entreguerres i, el 1921, va servir com a ajudant assistent del 2n Batalló dels Cameron Highlanders, que aleshores estava estacionat a Queenstown durant la Guerra d'Independència Irlandesa.Smart, p. 341 El batalló de Wimberley, una unitat de l'exèrcit regular, va ser considerat per Bernard Montgomery, el major de brigada de la Brigada Cork, com les millors tropes disponibles per actuar com a "columna volant" per detenir els rebels.Hamilton (1981), p. 156–157 El 1922, Wimberley va ser nomenat ajudant del 2n Batalló dels Camerons. Dos anys més tard va obtenir una distinció en els exàmens d'ascens i se li va permetre passar un any a l'Emmanuel College, Cambridge. El 29 d'abril de 1925 es va casar amb Elsye Myrtle Livingston, filla del capità F.L. Campbell de la Royal Navy, d'Achalader, Perthshire. Amb ella va tenir un fill i una filla.
Després dels seus estudis, Wimberley va assistir a l'Escola d'Estat Major de Camberley del 1926 al 1927, on va ser estudiant d'una classe d'instructors que dirigirien l'exèrcit en la següent guerra, com ara Bernard Montgomery, Alan Brooke i Bernard Paget, amb companys estudiants com Harold Alexander, Charles Hudson, Roy Bucher, Alan Duff, George Wood, John Clark, Noel Holmes, Sidney Archibald, Euan Miller, John Albert Charles Whitaker, Leonard Arthur Hawes, William Holden, Richard Bond i Richard Lewis, juntament amb Warren Melville Anderson de l'exèrcit australiàHamilton (1981), p. 194–195
Després del seu matrimoni, la carrera de l'encara jove Wimberley en temps de pau va progressar de manera constant. El 1929 va ser nomenat major de brigada de la 1a Brigada Gurkha, que va participar en operacions a la Província de la Frontera Nord-oest un any més tard. L'1 de gener de 1933, Wimberley va ser ascendit al rang de major, el mateix any que va guanyar el premi militar de l'Exèrcit Trimestral per un assaig sobre campanyes militars recents.
Wimberley va servir com a oficial de l'estat major de grau 2 (GSO2) al Ministeri de Guerra durant quatre anys, durant els quals va rebre un ascens el 3 de gener de 1934 a major, i un rang interí de tinent coronel l'1 de gener de 1936, abans de tornar a un comandament actiu quan va ser ascendit al rang de tinent coronel el 19 de desembre de 1938 i va succeir el tinent coronel James Gammell com a oficial al comandament (CO) del 1r Batalló, Cameron Highlanders, aleshores estacionat a Anglaterra, que va comandar fins a l'esclat de la guerra nou mesos després.
Segona Guerra Mundial Poc després de l'inici de la Segona Guerra Mundial, el setembre de 1939, Wimberley va portar el seu batalló a França, on va formar part de la Força Expedicionària Britànica (BEF). El batalló formava part de la 5a Brigada d'Infanteria del brigadier Gerald Gartlan, que formava part de la 2a Divisió d'Infanteria, aleshores comandada pel major general Charles Loyd, i va arribar a França a finals de setembre.Mead (2007), p. 496 Tanmateix, no hi va haver cap acció immediata i, a finals de desembre, Wimberley va ser enviat a Anglaterra i nomenat GSO1 i instructor en cap a l'Escola d'Oficials Superiors de Sheerness, per la qual cosa es va perdre les hostilitats a França que van començar el maig de 1940.
Nomenat coronel en funcions el 16 de març de 1940, Wimberley va ser ascendit al rang en funcions de brigadier el 20 de juliol de 1940, poc després de l'evacuació de Dunkerque, succeint el brigadier Miles Dempsey al comandament de la 13a Brigada, part de la 5a Divisió d'Infanteria . La divisió estava llavors estacionada a Escòcia, sota el comandament escocès, i es va reformar després d'haver jugat un paper distingit a la batalla de França, però va patir unes baixes alarmants en el procés. La divisió estava comandada pel major general Horatio Berney-Ficklin, succeint el comandant general original (GOC), el major general Harold Franklyn, el mateix dia que Wimberley va assumir el comandament de la 13a Brigada. Wimberley havia de romandre amb la brigada només set setmanes, ja que a mitjans de setembre va ser destinat a la 152a Brigada d'Infanteria, que formava part de la 51a Divisió d'Infanteria (Highland), el comandant de la qual era aleshores el major general Alan Cunningham, que va ser substituït a finals d'octubre pel major general Neil Ritchie. El 17 d'octubre de 1940, el rang permanent de Wimberley va ser ascendit a coronel, amb antiguitat retroactiva a l'1 de gener de 1939.
El 21 de maig de 1941, Wimberley va ser ascendit al rang interí de major general i es va convertir en comandant en cap de la 46a Divisió d'Infanteria, succeint el major general Charles Hudson, que havia estat un dels companys d'estudis de Wimberley a l'Escola d'Estat Major de Camberley a finals de la dècada de 1920. La divisió era una formació de segona línia de l'Exèrcit Territorial (TA) que havia lluitat amb la BEF l'any anterior i, com la 5a Divisió, havia patit grans pèrdues, però ara estava reformada.Mead (2007), p. 497 Només havia de romandre amb la divisió durant tres setmanes, ja que, a mitjans de juny, després de lliurar la 46a al major general Miles Dempsey, va tornar a la 51a Divisió (Highland), aquesta vegada com a comandant en cap. Va ser nomenat comandant en cap a petició específica del seu predecessor, Ritchie, que aleshores estava destinat a l'Orient Mitjà.
La 51a Divisió (Highland) a la qual Wimberley era ara GOC era una formació molt diferent de la que Wimberley havia servit durant la Gran Guerra. Anteriorment, la reputació de la divisió s'havia forjat al llarg de successives batalles a les trinxeres del Front Occidental. La divisió que ara comandava era en realitat la no experimentada 9a Divisió d'Infanteria (Highland), la divisió TA germana de la 51a, creada amb la intenció de subministrar homes com a reforços a la 51a, que havia estat renumerada després de la rendició d'aquesta última durant la Batalla de França el 12 de juny de 1940. La divisió tal com estava ara podria lluitar com a unitat, i Wimberley va fer un esforç reeixit per inculcar un sentit d'esprit de corps a la unitat. Va rebutjar les tropes "Sassenach" per a les seves brigades i batallons mentre "robava furtivament" tropes escoceses d'altres unitats, i va apel·lar al patriotisme escocès dels seus homes animant-los a portar els seus respectius tartans tant com fos possible, per la qual cosa va ser anomenat "Tartan Tam", i més tard "Lang Tam", a causa de la seva alçada d'1,90 m. L'única unitat que no era de les Highlands a la 51a Divisió era el 1r/7è Batalló, Regiment de Middlesex, perquè no hi havia cap batalló de metralladores a l'exèrcit britànic que reclutés exclusivament a Escòcia. Els cockneys, tal com va resultar, es portaven molt bé amb els Highlanders. Al mateix temps, l'entrenament no es va descuidar. Els resultats es manifestarien en acció.
Nord d'Àfrica A finals de març de 1942, la divisió es va traslladar d'Escòcia a Aldershot al Comandament Sud-oriental, aleshores comandat pel tinent general Bernard Montgomery, que havia estat instructor de Wimberley a l'Acadèmia de l'Estat Major, per a les seves etapes finals d'entrenament abans de ser enviat a l'estranger. El rang de major general de Wimberley va ser temporal el 21 de maig de 1942, i, cap a finals de juny, la 51a Divisió va deixar el Regne Unit amb destinació al nord d'Àfrica. A l'agost, la divisió va arribar a Egipte per unir-se al Vuitè Exèrcit. Després de perdre la batalla d'Alam el Halfa, la 51a Divisió va entrar a la línia a mitjans de setembre, inicialment com a part del XIII Cos, sota el comandament del tinent general Brian Horrocks, i posteriorment transferida a l'octubre al XXX Cos, sota el comandament del tinent general Oliver Leese (un company d'estudis a l'Acadèmia de l'Estat Major). Com a nou comandant del Vuitè Exèrcit, el tinent general Bernard Montgomery va començar a preparar-se per a l'ofensiva que derrotaria les forces de l'Eix, liderades pel generalfeldmarschall Erwin Rommel, al nord d'Àfrica. A l'octubre i novembre, la divisió va tenir un paper destacat en la "fase d'irrupció" i "esfondrament" de la batalla d'El Alamein i les accions al voltant de Kidney Ridge. Abans de la batalla, Wimberley havia informat els seus comandants amb un model del camp de batalla i els havia ordenat que repetissin les seves tasques tal com els havia mostrat, per tal d'assegurar la unitat del pla de batalla de la divisió.