LUSS Missouri (BB-63) és un cuirassat de la classe Iowa construït per a la Marina dels Estats Units (USN) a la dècada de 1940 i ara és un vaixell museu. Completat el 1944, és l'últim cuirassat encarregat pels Estats Units. El vaixell va ser assignat al Teatre del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial, on va participar a les batalles d'Iwo Jima i Okinawa i va bombardejar les illes japoneses. El seu alcàsser va ser el lloc on es va signar l'Instrument de rendició japonès, que va posar oficialment fi a la Segona Guerra Mundial.
Després de la Segona Guerra Mundial, el Missouri va servir en diverses missions diplomàtiques, de demostració de força i d'entrenament. El 1950, el vaixell va encallar durant la marea alta a la badia de Chesapeake i, després de grans esforços, va ser reflotat unes setmanes més tard. Més tard va lluitar a la Guerra de Corea durant dos viatges entre 1950 i 1953. El Missouri va ser el primer cuirassat americà a arribar a aigües coreanes i va servir com a vaixell insígnia de diversos almiralls. El cuirassat va participar en nombroses operacions de bombardeig costaner i també va servir en un paper de control per als portaavions. El Missouri va ser donat de baixa el 1955 i transferit a la flota de reserva (també coneguda com la "Flota de Naftalina").
El Missouri va ser reactivat i modernitzat el 1984 com a part del pla de 600 vaixells de la Marina. S'hi van afegir míssils de creuer i llançadors de míssils antivaixell, juntament amb electrònica actualitzada. El vaixell va servir al Golf Pèrsic escortant petroliers durant les amenaces de l'Iran, sovint mentre mantenia els seus sistemes de control de foc entrenats en llançadors de míssils iranians terrestres. Va servir a l'operació Tempesta del Desert el 1991, inclòs proporcionant suport de foc.
El Missouri va ser donat de baixa de nou el 1992, però va romandre al Registre de Vaixells Navals fins que es va enregistrar el seu nom el 1995. El 1998, va ser donat a l'Associació Memorial de l'USS Missouri i es va convertir en un vaixell museu a Pearl Harbor, Hawaii.
Antecedents i descripció La classe Iowa de cuirassats ràpids va ser dissenyada a finals de la dècada de 1930 en resposta a les expectatives de la Marina dels Estats Units per a una futura guerra amb l'Imperi del Japó. Van ser els últims cuirassats construïts pels Estats Units, i també van ser els vaixells més grans i ràpids del tipus de la Marina dels Estats Units. Els oficials nord-americans preferien cuirassats comparativament lents però fortament armats i blindats, però els planificadors de la Marina van determinar que una flota així tindria dificultats per portar la flota japonesa més ràpida a la batalla, en particular els creuers de batalla de la classe Kongō i els portaavions de la 1a Flota Aèria. Els estudis de disseny preparats durant el desenvolupament de les primeres classes Carolina del Nord i Dakota del Sud van demostrar la dificultat de resoldre els desitjos dels oficials de la flota amb els del personal de planificació dins dels límits de desplaçament imposats pel sistema del Tractat Naval de Washington, que havia regit la construcció de vaixells de gran tonatge des del 1923. Una clàusula d'escalada mecànica del Segon Tractat Naval de Londres de 1936 permetia un augment de 35.000 tones llargues (36.000 t) a 45.000 tones llargues (46.000 t) en cas que qualsevol nació membre es negués a signar el tractat, cosa que el Japó es va negar a fer.
El Missouri té una eslora total de i una eslora a la línia de flotació de . El vaixell té una mànega de i un calat de a la seva càrrega de combat completa de 57.540 tones de llargada. Els vaixells de la classe Iowa estan propulsats per quatre turbines de vapor amb engranatges de General Electric , cadascuna de les quals acciona una hèlix de cargol utilitzant el vapor proporcionat per vuit calderes Babcock & Wilcox de combustible petroli. Amb una potència nominal de 212.000 cavalls de força (158.000 kW), les turbines van ser dissenyades per donar una velocitat màxima de 32,5 nusos (60,2 km/h), però van ser construïdes per suportar una sobrecàrrega del 20%. Cap dels Iowa va fer mai proves de velocitat en aigües profundes, però el Bureau of Ships va estimar que podien assolir una velocitat d'uns 34 nusos (63 km/h) amb 225.000 cavalls de potència (168.000 kW) i un desplaçament lleuger de 51.209 tones llargues (52.031 t). Els vaixells tenien un abast de creuer dissenyat de 15.000 milles nàutiques (28.000 km) a una velocitat de 15 nusos (28 km/h), tot i que les xifres de consum de combustible del durant les seves proves al mar suggereixen que el seu abast era d'almenys 20.150 milles nàutiques (37.320 km) a aquesta velocitat de creuer. La seva tripulació prevista constava de 117 oficials i 1.804 mariners, nombre que havia augmentat considerablement al final de la guerra el 1945. La tripulació del Missouri en aquell moment constava de 189 oficials i 2.978 mariners.
Armament, control de foc, sensors i aeronaus La bateria principal dels vaixells de la classe Iowa constava de nou canons Mark 7 de 406 mm (16 polzades)/calibre 50 en tres torretes de triple canó a la línia central, dues de les quals estaven col·locades en un parell de superfoc davant de la superestructura, amb la tercera a popa. De proa a popa, les torretes es designaven com a I, II i III. La seva bateria secundària constava de vint canons de doble propòsit de 127 mm (5 polzades)/calibre 38 muntats en torretes de dos canons agrupades al centre del vaixell, cinc torretes a cada costat. A diferència dels seus vaixells germans, l' i el New Jersey, que van ser el primer parell de vaixells construïts, el Missouri i el Wisconsin es van completar amb un conjunt antiaeri de vint muntatges quàdruples per a canons AA Bofors de 40 mm (1,6 polzades), nou muntatges a cada costat i un a cadascun dels sostres de les torretes II i III. Quaranta-nou canons automàtics antiaèries lleugeres Oerlikon de 20 mil·límetres (0,8 polzades) en muntures individuals estaven distribuïts gairebé al llarg de les naus.
El principal mitjà per controlar l'armament principal són dos directors Mark 38 per al sistema de control de foc Mark 38 muntat a la part superior de les torres de control de foc davantera i posterior de la superestructura. Aquests directors estaven equipats amb telèmetres de 7,8 m de llarg, tot i que el seu sensor principal era el radar de control de foc Mark 8 muntat als seus sostres. Un director de control de foc secundari Mark 40 es va instal·lar dins de la torre de comandament blindada a la part davantera de la superestructura que utilitzava el radar de control de foc Mark 27 situat a la part superior de la torre de comandament. Cada torreta està equipada amb un telèmetre de 14 m de llarg i pot actuar com a director per a les altres torretes. Quatre directors d'artilleria Mark 37, dos a la línia central als extrems de la superestructura i un a cada costat, controlen els canons de cinc polzades. Cada director estava equipat amb un telèmetre de 4,6 m i un parell de radars al sostre. Aquests eren un sistema de control de foc Mark 12 i un radar de localització d'alçada Mark 22. Cada muntura de 40 mm estava controlada remotament per un director Mark 51 que incorporava una mira giroscòpica de computació de plom Mark 14, mentre que els mariners que utilitzaven el canó de 20 mm utilitzaven una mira Mark 14 per rastrejar els seus objectius.
Un radar d'alerta primerenca SK-2 estava instal·lat al pal de proa del vaixell; a sobre hi havia un radar de recerca de superfície SG. L'altre radar SG estava muntat a la part superior del pal major, situat a la xemeneia posterior.
Els Iowa van ser construïts amb dues catapultes giratòries a la popa per a hidroavions i es va instal·lar una gran grua per recuperar-les. Inicialment es van transportar un trio de Vought OS2U Kingfishers, però aquests van ser substituïts per Curtiss SC Seahawks el desembre de 1944.
Protecció El cinturó de blindatge intern de la línia de flotació dels vaixells de la classe Iowa té un gruix de 307 mm i una alçada de 3,2 m. A sota hi ha una traca de placa de blindatge homogènia de classe B que disminueix de gruix des de les 12,1 polzades a la part superior fins als 41 mm a la part inferior i té una alçada de 8,5 m. Les dues traces de blindatge estan inclinades cap a l'exterior als extrems superiors 19 graus per millorar la resistència del blindatge al foc horitzontal. En general, les plaques de blindatge verticals estan fetes de blindatge cimentat de classe A i el blindatge horitzontal de classe B o acer de tractament especial (STS). El blindatge del cinturó s'estén fins als dos mampares transversals a proa i popa de les barbetes del canó principal, formant la ciutadella blindada. Part del cinturó de blindatge inferior s'estén cap a popa des de la mampara posterior per protegir l'aparell de direcció dels vaixells. El seu gruix màxim oscil·la entre 330 i 343 mm a la part superior i les plaques s'estrenyen fins a 5 polzades a la part inferior. A diferència de l'Iowa i el New Jersey, les plaques de blindatge de la mampara transversal davantera del Missouri i el Wisconsin tenen un gruix màxim de 368 mm a la part superior que s'estreny fins a 297 mm. La mampara de popa té un gruix constant de 37,5 cm, però no baixa per sota de l'extensió del cinturó inferior, ja que es troba amb la tercera coberta blindada que protegeix els eixos i els aparells de direcció; l'aparell de direcció està tancat per una altra mampara de popa de 37,5 cm.
Les torretes del canó principal tenen plaques de classe B de 495 mm de gruix a les cares i 241 mm de plaques de classe A als costats. Les plaques de blindatge que protegeixen les barbetes varien en gruix des de 439 mm fins a 376 mm i 295 mm, amb les plaques més gruixudes als costats i les més primes a la part frontal i posterior. Els costats de la torre de comandament tenen un gruix de 440 mm. La coberta principal dels Iowa consistia en 38 mm de blindatge STS. Sota aquesta coberta, el sostre de la ciutadella blindada està format per 152 mm de blindatge en dues capes. A sota hi ha una coberta de plaques STS de 16 mm destinades a aturar les estelles dels projectils que van perforar la coberta blindada que hi ha a sobre. La coberta blindada s'estén cap a la popa i el sostre del compartiment de l'aparell de direcció té un gruix de 160 mm.
El sistema de protecció subaquàtica dels cuirassats de la classe Iowa consta de tres compartiments estancs a l'exterior del cinturó de blindatge inferior i un altre darrere. Els dos compartiments més externs es mantenen carregats amb fueloil o aigua de mar per absorbir l'energia de la detonació del cap de torpedes i alentir les estelles resultants perquè puguin ser aturades pel cinturó de blindatge inferior. Darrere del cinturó hi ha un mampara de subjecció destinada a protegir els espais interiors dels vaixells de qualsevol estella que pugui penetrar i les inundacions posteriors. Per a la protecció contra les mines navals, els Iowa tenen un doble fons que recorria tota la longitud dels vaixells i augmentava fins a un triple fons excepte a la proa i la popa.
Història Construcció El Missouri va ser el tercer vaixell de la Marina dels Estats Units que va rebre el nom de l'estat de Missouri. El vaixell va ser autoritzat pel Congrés el 1938 i encarregat el 12 de juny de 1940 amb el número de buc BB-63. La quilla del Missouri es va col·locar a la drassana de Brooklyn el 6 de gener de 1941 a la rampa 1. El vaixell va ser botat el 29 de gener de 1944 davant d'una multitud d'entre 20.000 i 30.000 espectadors. A la cerimònia d'avarament, el vaixell va ser batejat per Margaret Truman, la patrocinadora del vaixell i filla de Harry S. Truman, aleshores un dels senadors de l'estat homònim del vaixell; el mateix Truman va pronunciar un discurs a la cerimònia. Els treballs d'equipament van procedir ràpidament i el vaixell va ser comissionat l'11 de juny; el capità William Callaghan va ser el seu primer comandant.