A Nova Zelanda, a la dècada de 1930, els agricultors suposadament van tenir problemes amb pantalons que explotaven com a resultat dels intents de controlar el ragwort, una mala herba agrícola.
Els agricultors havien estat ruixant clorat de sodi, un herbicida recomanat pel govern, sobre el ragwort, i part del producte havia acabat a la seva roba. El clorat de sodi és un fort agent oxidant i reaccionava amb les fibres orgàniques (és a dir, la llana i el cotó) de la roba.
Segons els informes, els pantalons dels agricultors de vegades s’anaven encenent lentament i fins i tot es calaven foc, especialment quan s’exposaven a la calor o a flames nues. Un informe explicava que uns pantalons penjats en un estenedor van començar a fumejar. També hi havia diversos casos de pantalons que explotaven mentre els agricultors els duien posats, causant cremades greus.
La història va ser escrita per James Watson, de la Universitat Massey, en un article àmpliament difós titulat «La importància dels pantalons explosius del senyor Richard Buckley», que més tard li va valer un Premi Ig Nobel.
A la televisió En el seu episodi de maig de 2006 «Exploding Pants», el popular programa de televisió nord-americà MythBusters va investigar la idea que els pantalons podien explotar basant-se en els esdeveniments de Nova Zelanda dels anys 1930. Els experimentadors van provar quatre substàncies sobre granotes de cotó 100%:
una pasta composta per una barreja de pólvora i aigua; un «herbicida dels anys 1930», que era clorat de sodi, un herbicida potencialment explosiu utilitzat en aquella època; un «fertilitzant dels anys 1930», que era nitrat d’amoni barrejat amb un combustible líquid (molt probablement dièsel, ja que es veia una ampolla de nitrat d’amoni amb l’etiqueta de cara a la càmera, al costat d’un bidó de combustible de plàstic vermell sobre la taula); cotó pólvora, el nom comú de la nitrocel·lulosa.
Cadascun es va sotmetre a quatre mètodes diferents d’ignició: flama, calor radiant, fricció i impacte. Tot i no anomenar «l’herbicida» com a clorat de sodi, van confirmar que els pantalons impregnats amb aquesta substància efectivament cremaven amb intensitat quan s’exposaven a la flama, a la calor radiant i a l’impacte, tot i que les proves de fricció no van provocar ignició. Tanmateix, la combustió (és a dir, una reacció química exotèrmica entre un combustible i un oxidant) no és el mateix que una explosió, que implica un augment ràpid de volum acompanyat de l’alliberament d’energia de manera extrema (és a dir, una ona de xoc). Tot i això, una persona que presenciés un esdeveniment així (especialment si portava els pantalons) probablement descriuria un succés tan sobtat com una explosió.
Les proves també van revelar que cap de les altres tres substàncies no va provocar la combustió dels pantalons, cosa que indica que el clorat de sodi probablement va ser la causa dels esdeveniments que van ocórrer.
Referències "Trousers Explode, Evening Post, 21 April 1933 Witherspoon, Doug. "Blazing saddles: The curious case of the exploding pants". Medical Independent. Retrieved 11 February 2022. "Dr Watson and the exploding trousers". Massey University. 2005-10-10. Archived from the original on 2006-10-03. Retrieved 2006-09-11. "The Significance of Mr. Richard Buckley's Exploding Trousers: Reflections on an Aspect of Technological Change in New Zealand Dairy Farming between the World Wars" Archived 2013-10-23 at the Wayback Machine, Agricultural History magazine "James Watson for "The Significance of Mr. Richard Buckley's Exploding Trousers.". improbable.com. Archived from the original on 2009-08-30. Retrieved 2011-01-04. "Episode 53: Exploding Trousers, Great Gas Conspiracy". Unofficial MythBusters: Episode guides. 2006-05-28.
Bibliografia addicional (The author won an Ig Nobel Prize in 2005 for this paper)
Categoria:Seguretat laboral Categoria:Pantalons Categoria:Nova Zelanda Categoria:Dècada del 1930