La piroptosi és un procés de mort cel·lular necròtica que provoca inflamació. Aquest procés està regulat per l’activació d’unes proteïnes pertanyents a la família de les gasdermines, especialment la gasdermina D. Aquestes, quan són actives, formen uns porus a les membranes provocant la seva lisi, el pas descontrolat d’ions i la inflamació. És un mecanisme beneficiós per combatre patògens i eliminar cèl·lules infectades, però pot ser perjudicial si s’activa en excés i causar inflamació descontrolada, dany tissular, sèpsia, etc.
Vies d'activació La piroptosi es pot activar mitjançant dos mecanismes: la via canònica i la no canònica.
Via canònica Les cèl·lules del sistema immune innat tenen receptors que reconeixen partícules d’agents patògens, anomenades PAMP, i molècules alliberades per cèl·lules danyades, anomenades DAMP. La unió d’aquests receptors amb aquestes molècules provoca la formació d’inflamasomes (complex multiproteic). Aquest activa caspases (caspasa-1) que tallen la gasdermina D activant-la per poder formar porus a la membrana cel·lular. A més, aquestes caspases processen citocines proinflamatòries fins a les seves formes actives. Així, els porus formats provoquen inflor, alteracions osmòtiques i lisi cel·lular alliberant les citocines que amplificaran la resposta inflamatòria.
Via no canònica Aquesta via és independent dels inflamasomes. L’activació de les caspases, en aquest cas de les caspases-5 i caspases-4, és donada per la presència d’un lipoposacàrid bacterià (LPS) en el citosol. Aquesta molècula només és present en bacteris gramnegatius. Un cop les caspases són activades pel reconeixement de les LPS, tallen la gasdermina D, provocant la formació de porus i les mateixes conseqüències que la via canònica. Així mateix, aquesta via pot activar de manera secundària l’inflamasoma, iniciant així també la via canònica.
Referències
Categoria:Processos cel·lulars