En la solitud dels camps de cotó (en francès original Dans la solitude des champs de coton) és una obra de teatre de dos personatges escrita el 1985 pel dramaturg francès Bernard-Marie Koltès. L'obra referma l'estil de Koltès, dominat per la metàfora, el simbolisme de l'espai i el gust pel teatre de text, amb rèpliques llargues i literàriament treballades.

Ha estat traduïda al català per Sergi Belbel i editada i publicada per Arola Editors. L'any 1995 es va estrenar en català a la Sala Beckett amb un muntatge dirigit per Jordi Mesalles.

L'obra En la solitud dels camps de cotó és una obra en un sol acte on un venedor i un client s'involucren en una transacció. Els dos personatges són anònims, i l'autor no defineix ni l'hora ni el lloc de la trobada. La conversa entre tots dos evita els detalls específics sobre el motiu del seu encontre. Malgrat que el públic desconeix el tema central de les negociacions, la interacció entre ambdós personatges demostra que és quelcom de summa importància.

En aparença, el seu encontre és fortuït, i és el venedor (o Dealer, com l'anomena Koltès a l'obra) qui s'acosta al Client amb una oferta: «Vostè desitja una cosa que no té, i aquesta cosa, puc proporcionar-la-hi jo». En les rèpliques posteriors, ambdós personatges discuteixen, fins i tot s'amenacen, i intercanvien llargs monòlegs. La conversa és intensa i els crítics solen descriure-la com «d'alt voltatge i carregada sexualment».

L'única acotació de l'obra, a l'inici del text, insisteix en la naturalesa del tracte: L'obra aprofundeix, doncs, en les relacions humanes enteses com a transaccions comercials i en la dinàmica del mercat en general. Al llarg del text, Koltès multiplica parelles oposades: venedor/client, home/animal, home/dona, blanc/negre, etc. El director Patrice Chéreau, que va estrenar l'obra el gener de 1987 al Théâtre Nanterre-Amandiers amb Laurent Malet (Client) i Isaac de Bankolé (Dealer) com a protagonistes, va assenyalar que la paraula que apareix amb més freqüència a l'obra és la paraula «desig».

Tot i que el text de Koltès no ho explicita, nombrosos estudiosos, inclòs Jordi Mesalles, el director que va estrenar l'obra per primer cop en català, identifiquen el personatge del Dealer com a afrodescendent o com a representant de l'alteritat. El mateix Koltès va insistir en més d'una ocasió en aquesta característica del personatge. Per a l'autor, el Dealer simbolitza «la nit, el comerç il·lícit i la marginalitat», enfront del Client, que representa «el dia, la legalitat i l'ordre de les ciutats». El director Patrice Chéreau només va respectar la voluntat de l'autor en el primer muntatge de l'obra, on el personatge del Dealer fou interpretat per l'actor ivorià Isaac de Bankolé.

Posades en escena El director Patrice Chéreau, que va estrenar la majoria de textos de Koltès, va escenificar en tres ocasions l'obra En la solitud dels camps de cotó:

L'estrena de 1987 al Théâtre Nanterre-Amandiers, amb Laurent Malet (Client) i Isaac de Bankolé (Dealer) com a protagonistes. El muntatge de 1988 al Festival d'Avinyó, amb Laurent Malet i el mateix Patrice Chéreau com a protagonistes. Un any després, aquest muntatge es va representar al Mercat de les Flors en la primera edició del Festival de Tardor de Barcelona i fou guardonat en la segona edició dels Premis de la Crítica amb el premi a la millor direcció. El 1990, Benoît Jacquot va fer una gravació d'aquest muntatge per a la televisió que, posteriorment, es va publicar en vídeo el 1999. El muntatge de 1995, amb Pascal Greggory i el mateix Patrice Chéreau com a protagonistes, que es va estrenar a la Manufacture des œillets, a Ivry-sur-Seine i que, posteriorment, també es va representar al Mercat de les Flors de Barcelona. Aquesta producció va ser guardonada amb un premi Molière a la millor direcció el 1996.

En la seva primera producció, Chéreau emfatitzava l'hostilitat radical dels personatges, però posteriorment va anar evolucionant cap a un major apaivagament del conflicte, cap a una suavització de l'alteritat.

Posteriorment, a França, se n'han fet nombroses representacions, especialment a la primera dècada del segle XXI, amb muntatges dirigits per Moïse Touré (2001), Frank Hoffmann (2004), Philip Boulay (2004), o Jean-Christophe Saïs (2004-05).

Posades en escena a Catalunya A Catalunya, el director Jordi Mesalles va estrenar En la solitud dels camps de cotó, amb traducció catalana de Sergi Belbel, a la Sala Beckett, el març de 1995, amb un muntatge protagonitzat per Ramon Vila (Dealer) i Jordi Coromina (Client). Com indicava el crític Marcos Ordóñez, aquesta estrena es produí després de la visita del segon muntatge dirigit per Patrice Chéreau a Barcelona, i abans de la visita del tercer muntatge del director francès, que es representaria al Mercat de les Flors l'octubre de 1995.

Hi ha constància d'un nou muntatge del text, l'any 2001, al petit Teatre Malic, protagonitzat per Ivan Benet i Xavier Ricart.

El gener del 2017, el director Joan Ollé va estrenar un tercer muntatge de la traducció catalana de Sergi Belbel, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, amb Andreu Benito (Dealer) i Ivan Benet (Client) com a protagonistes.

Referències

Categoria:Obres de teatre Categoria:Teatre a França Categoria:Obres de teatre representades al Teatre Nacional de Catalunya