La Via Nova, també dita Geira i Via XVIII de l'Itinerari d'Antoní, és una via romana de les més ben conservades de la península Ibèrica i amb el major nombre de mil·liaris (281) romanents, la qual lligava dues importants ciutats del nord-oest de la Ibèrica: Bracara Augusta, actual Braga, a Portugal, antiga capital de la província de la Gal·lècia, i Astúrica Augusta, actual Astorga, a l'estat espanyol, antiga capital del convent asturicense, en un recorregut de 225 milles (uns 318 quilòmetres).
Història miniatura|285x285px|Vies romanes La via es degué inaugurada a la fi del segle I, al voltant de l'any 80, pel governador Gai Calpetà Ranci Quirinal Valeri Fest, sota Vespasià i el seu fill Tit. Inscripció d'un mil·liari de la milha XIV: Imp(eratore) Tito ca[es(are)] di[v]i Vespasian(i) f(ilio) Vespasiano aug(usto) pont(ifice) max(imo) trib(unicia) pot(estate) VIIII imp(eratore) XV p(atre) p(atriae) co(n)s(ule) VIII caes(are) divi Vespasiani [f(ilio) Domitiano] co(n)s(ule) VII via nova facta C(aio) Calpetano Rantio Quirin(ale) Valerio Festo leg(ato) aug(usti) propr(aetore) a Bracara m(ilia) p(assuum) XIV. En el temps del cèsar emperador Tit diví Vespasià, fill de Vespasià August, pontífex màxim, tribunícia potestat per nou vegades, emperador per desena vegada, pare de la pàtria, còlsol per la vuitena vegada, i del diví cèsar Vespasià, fill de Domicià, cònsol per setena vegada, es va construir la via nova, quan era legat Gai Calpetà Ranci Quirinal Valeri Fest. De Braga van 14 milles. RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, p. 407.
El nom de Via Nova (que es pot llegir en alguns mil·liaris que conserven aquesta inscripció) resulta d'existir una altra via que seguia també de Bracara Augusta cap a Astúrica Augusta, i aquesta via primitiva, amb més milles que la Via Nova/Geira, està catalogada com a Via XVII en l'Itinerari d'Antoní. El traçat, però, era prou diferent entre elles, perquè la Via XVII resseguia la serra del Gerês seguint per Aquae Flaviae (actual Chaves), mentre que la Via Nova, o Geira, passa entre la serra Groga i la serra del Gerês per la Portela de l'Home (750 m).
Una possible explicació per a la construcció d'aquesta segona via romana entre Braga i Astorga i el seu traçat primer (dalt de la Serra) la dona indirectament Domingos Silva, quan descriu les ruïnes trobades dalt de la Vila de Caldelas (Amares) a la muntanya del Castelo, d'una torre de telègraf romà:
El desenvolupament de la ciutat de Braga i la seua recent promoció a municipi obligaria els romans a lligar-la a Roma per mitjà d'una línia de telegrafia òptica, i a construir una nova carretera com a mitjà suplent de la línia telegràfica en cas de boira.
Siga quina siga la principal motivació de la seua construcció, permeté reforçar la xarxa viària de la regió, va conferir més mobilitat als exèrcits, va permetre un reordenament del territori i possibilità una major activitat minera i transacció de béns, sobretot la circulació de l'or de la Vall de l'Home i de les mines de Las Médulas. Així a partir del segle II, la Via Nova esdevingué una de les carreteres més importants de l'interior de la Gal·lècia, lligant Bracara Augusta, una important ciutat i centre econòmic, a 3 centres de mitjana importància, que eren Forum Gigurrorum, Forum Limicorum i Forum Bibalorum, mercats locals i centres de distribució de mercaderia importada.
Característiques La Via Nova té un traçat en diagonal que uneix el triangle politicoadministratiu i viari establert per August, amb vèrtexs en les tres ciutats: Bracara Augusta (Braga), Luco August (Lugo) i Astúrica Augusta (Astorga).
La Geira va començar a Bracara Augusta, Largo de São Francisco; Rua dos Chãos; Rua de São Vicente,Cf. p. 103 de LEMOS, Francisco de Sande. «Bracara Augusta : A grande plataforma viária do Noroeste da Hispania», in Forum, n.º 31, jan-jun 2002, p. 95-127. dirigint-se cap a la riba del riu Cávado, passant per la vessant oriental de Dume i Palmeira, entrant al municipi d'Amares amb el creuament del riu Cávado a Lugar da Ponte a Lago i continuant per les poblacions de Barreiros, Carrazedo, Ferreiros, pujant després per Caires, Paredes Secas i Seramil. En arribar al lloc de Santa Cruz Souto, va entrar al terme municipal de Terras de Bouro i a la vall del riu Homem. En aquest municipi, la carretera està molt ben conservada pel que fa al seu traçat i a les seves restes arqueològiques. A Terras de Bouro discorre per les parròquies de Souto, Balança, Chorense, Vilar, Chamoim, Covide, Campo do Gerês i finalment arriba a Portela do Homem, per després continuar en territori espanyol.RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, pp 17 e 353.
En l'itinerari d'Antoní es citen aquestes etapes (mansions) de la Via Nova:Les mansions eren parades amb hostals i instal·lacions per als viatgers del servei postal romà (Cursus publicus). MansioMilles romanes entre cadascuna (1 milla de 1.480 m a 1.850 m)Poblacions actualsRODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, pp 17 e 353. 1 Bracara AugustaBraga (Portugal) 2 SalanianaXXILloc de Saim Chorense o Lloc del Pontido Chamoim (milla XXII) (Portugal) 3 Aquis OriginisXVIIILloc del Covelo Baños de Rio Caldo (Lobios, Ourense) 4 Aquis QuerquennisXIVCastro de Rubiás (Ourense) 5 GeminasXVISandiás (Ourense) 6 SalientibusXIXXinzo de la Costa, (Ourense) 7 Praesídio(Praesidium)XVIIICastro de San Martiño prop de San Pedro del Burgo, (Ourense) 8 NemetóbrigaXIIIAbans del pont de Bibei, en el Lloc de la Quintá prop de l'Església de San Sebastián de Piñeiro, (Ourense) 9 Fòrum (Forum gigurrorum)XIXPont de la Cigarrosa, entre Petín i A Rúa, (Ourense) 10 GemestárioXVIIICabarcos (Lleó) 11 Castro BérgidoXIIICastro Ventosa Cacabelos (Lleó) 12 Interâmnio FlaviXXEn les rodalies de Bembibre, San Román de Bembibre (Lleó) 13 Astúrica AugustaXXXAstorga, (Leão) center|miniatura|Via Nova El projecte de classificació com Patrimoni Mundial de la Humanitat A Terres de Bouro, les restes arqueològiques són abundants: hi ha més de 150 mil·liaris,RODRIGUEZ COLMERO, Antonio; FERRER SIERRA, Santiago; ALVAREZ ASOREY, Rubén D. Miliarios e outras inscricións viarias romanas do noroeste hispánico (conventos Bracarense, Lucence e Asturicence). Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, 2004, pp 17 e 353. que marcaven els quilòmetres del camí i mostraven als viatgers la distància fins a la ciutat més propera. A més dels mil·liaris, és possible albirar rastres de ponts romans (sobre el Ribeiro da Maceira, Ribeira do Forno, Ribeiro de Monção i el Ponte de São Miguel, sobre el Rio Homem), carreteres pavimentades amb marques de rodes, pedreres de les quals s'extreien mil·liaris i blocs de pedra per construir els ponts. També comencen a descobrir-se restes arqueològiques de petits assentaments indígenes o que donaven suport a la construcció de la Via Nova, cosa que demostra la seva importància. Com que aquest camí està molt ben conservat, el Consell Municipal de Terras de Bouro està desenvolupant, juntament amb deu socis més, entre municipis, universitats i regions turístiques, un projecte per recuperar i posar en valor la Via Nova. Es preveu que, després dels treballs de recuperació, s'iniciï el procés de sol·licitud per a la seva designació com a Patrimoni de la Humanitat. Aquest jaciment arqueològic es troba en un dels paisatges europeus més bells (una zona classificada del Parc Nacional de Peneda-Gerês).miniatura|Temptativa de recreació de la Taula de Peutinger per Konrad Miller el 1897 amb la Via Nova Monuments Nacionals Al municipi de Terras de Bouro (des de la milla XIV (Lugar de Santa Cruz, Souto) fins a la milla XXXIV (Albergaria), una part de la Via Nova (Geira) està classificada com a Monument Nacional des del 2013.Ficha na base de dados SIPA
Els Miliaris de Geira (Sèrie Capela), a Libra, estan catalogats com a Monument Nacional des del 1910.
La creu de São João do Campo (Campo do Gerês) està classificada com a Monument Nacional des del 1910. Es troba en un encreuament de carreteres de la localitat i és el resultat de l'ús d'un mil·liari romà erigit durant el regnat de l'emperador Deci (249-251), que marcava la milla XXVII de la Via Nova.
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Vies romanes Categoria:Història d'Espanya