Claudia Pagès Rabal (Barcelona, 1990) és una artista visual i escriptora catalana. El 2025 va ser seleccionada per representar la cultura catalana en els Eventi Collaterali (Esdeveniments Col·laterals) de la Biennal de Venècia de 2026.
Claudia Pagès és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va fer un màster en Belles Arts a l'Institut Sandberg d'Amsterdam. La seva obra, en forma de videoinstal·lacions, performances, escultures, dibuixos, lectures, etc., ha estat presentada en centres i institucions culturals com ara la Casa Encendida de Madrid (2016), la Fundació Joan Miró (2023), el Teatre del Liceu de Barcelona (2025), el Curtis R. Priem Experimental Media and Performinmg Arts Center de Nova York (2025).
El 2023 va fer una residència de creació a La Caldera, de Barcelona. També va fer una residència al centre de producció i recerca artística Hangar, i va rebre una beca Mondriaan Werkbijdrage Jong Talent (2016-2017) per a joves talents el món de l'art.
El 2022 va rebre el Premi El Ojo Crítico d'arts visuals «per la seva capacitat de convertir les paraules i el llenguatge en una eina artística en totes les formes possibles». El 2025 va guanyar el XVIII Premi illy SustainArt, que l'empresa illycafè atorga a joves promeses de l'art contemporani en el marc de Fira Internacional d'Art ARCOmadrid.
El 2025, el seu projecte Paper Tears (Llàgrimes de paper) va ser elegit per l'Institut Ramon Llull per representar la cultura catalana en els Eventi Collaterali (Esdeveniments Col·laterals) de la Biennal de Venècia de 2026.
Com a escriptora, Pagès és autora de Her Hair, publicat el 2020 per l'editorial neerlandesa Onomatopee, i de Més de dues aigües (Edicions 62, 2024), que és la seva primera novel·la i va rebre una bona acollida de la crítica.
Referències
Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en català Categoria:Artistes visuals barcelonins Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX