miniatura|Comparació d'un cervell humà i un ximpanzé La neurociència i la intel·ligència fan referència a diversos factors neurològics que són, en part, responsables de les variacions en la intel·ligència dins d’una mateixa espècie o entre espècies diferents. Una gran part de la recerca en aquest àmbit s’ha centrat en la base neurològica de la intel·ligència humana i, històricament, molts d’aquests estudis es basaven en la correlació entre paràmetres externs del cap, com ara la circumferència cranial, i la intel·ligència. També s’han utilitzat mesures post mortem del pes i el volum cerebral.
Les metodologies més recents se centren en l’estudi dels correlats de la intel·ligència en el cervell viu, utilitzant tècniques com la ressonància magnètica, la ressonància magnètica funcional, l’electroencefalografia, la tomografia per emissió de positrons i altres mètodes no invasius d’anàlisi de l’estructura i l’activitat cerebral.
Els investigadors han pogut identificar diversos correlats de la intel·ligència dins del cervell i del seu funcionament. Entre aquests s’inclouen el volum cerebral total, el volum de la substància grisa, el volum de la substància blanca, la integritat de la substància blanca, el gruix cortical i l’eficiència neuronal.
Humans Volum Cerebral En general, les grandàries i els volums cerebrals més grans s’associen amb un millor funcionament cognitiu i amb nivells més elevats d’intel·ligència. Les regions cerebrals que més contribueixen a la intel·ligència i que mostren les correlacions més fortes entre volum cerebral i intel·ligència són els lòbuls frontal, temporal i parietal. A més, un volum cerebral més gran s’associa amb dendrites més llargues, fet que facilita la comunicació entre neurones, una escorça cerebral més gruixuda i potencials d’acció més ràpids, cosa que fa que el processament de la informació en les neurones piramidals sigui més eficient..
Referències
Categoria:Neurociència Categoria:Intel·ligència Categoria:Psicologia