Takato Yamamoto (15 de gener de 1960) en japonès 山本タカト i en en romaji Yamamoto Takato, és un pintor de la prefectura d'Akita al Japó. El seu estil artístic actual té les seves arrels en la temàtica vampírica, la qual va conèixer a l'adolescència, desenvolupant més tard un profund interès per l'art de finals del segle XIX, en particular el simbolisme, la decadència i l'esteticisme, incloent-hi les obres d'Aubrey Beardsley i Gustav Klimt. A continuació, també es va familiaritzar amb la literatura simbolista, com la d'Edgar Allan Poe i Charles Baudelaire. La seva bíblia de l'institut va ser "Symbolism, Decadence and the Fin de Siècle". En el manga, va ser influenciat per "El clan Poe" de Moto Hagio. En un moment en què sentia una sensació de desolació en el món adult realista, l'existència romàntica de la vampanella, que romanien com a nens i nenes, li resultava atractiva.
Biografia El 1979, va ingressar a la Universitat Zokei de Tòquio i va centrar la seva atenció en l'art contemporani. Es va inspirar especialment en el Pop Art, incloent-hi les obres de Jasper Johns i Andy Warhol. Durant els dos primers anys després d'entrar a la universitat, no va fer cap amic proper, així que només assistia a conferències i rarament s'acostava a l'estudi. Però al tercer any, va triar el curs de pintura abstracta, i com a reacció a la pintura abstracta, va començar a dibuixar il·lustracions com a afició. Es va graduar al Departament de Pintura de la Universitat Zokei de Tòquio (Tōkyō zōkei daigaku) el 1983, però no va aconseguir feina i va treballar a temps parcial en un restaurant de curri. Feia exposicions individuals quan estalviava prou diners, però les seves pintures no van rebre gaire reconeixement. Per contra, el treball d'il·lustració que havia estat fent a temps parcial va començar a arribar després que les seves il·lustracions s'utilitzessin en un anunci de Fujitsu, cosa que el va portar a acceptar una feina a temps complet com a il·lustrador publicitari.
Tot i que la il·lustració li va facilitar la vida, hi havia una bretxa significativa entre això i el que realment volia pintar, i va acabar creant moltes obres amb les quals no estava satisfet. A més, amb el col·lapse de la bombolla econòmica a la dècada de 1990, el treball publicitari va començar a disminuir dràsticament. Per aquella època, va veure una exposició de l'obra de Tatsuhiko Shibusawa i de sobte va recordar els artistes de finals del segle XIX que estimava a l'institut, com ara Beardsley, Klimt i Ukiyo-e. Tot i que continuava dibuixant per satisfer les demandes dels clients, va començar a cansar-se de l'estil de vida de la publicitat comercial i va ressorgir el seu desig de perseguir la seva passió per l'art, que havia apreciat des de l'institut. Això el va portar a perseguir la seva passió pel dibuix en solitari, marcant l'inici del seu estil "Heisei Esteticisme", i va començar a treballar en il·lustracions per a novel·les, una carrera que continua fins avui.
Es feu reconegut pel seu estil que ell anomenà "estil Ukiyo-e Pop" i el seu desenvolupament posterior cap a "esteticisme Heisei" amb escenes de foscor pura, sexe, erotisme, bellesa i horror. Fent-se llavors membre de la Societat d'Il·lustradors de Tòquio i de la Societat Internacional d'Ukiyo-e. L'estil de la seva pintura s'ha anat desenvolupant com a derivat de l'art de les estampes japoneses conegudes com a pintures del món flotant, utilitzades entre els segles XVII fins al segle XX. Tot i que Takato ha descrit les seves il·lustracions dins de l'anomenat esteticisme Heisei, una aproximació hipotètica que tracta d'explicar o almenys justificar la seva extranya fixació amb l'espectre macabre de la vida, en un procés d'erotització de la mort i el plaer junt amb la bellesa. A la seva obra apareix una extranya singonia entre el gaudi i el sofriment, com una coronació de la decadència humana i el dolor. Acostuma a representar dualitats figurades amb detalls complets de l'anatomia humana i rostres orientals que sols mostren indiferència, relegant l'emoció davant l'escena a l'observador.
Quan va començar el seu estetisme Heisei, no va rebre cap obra. Tanmateix, després de l'exposició "One Book" organitzada per la Societat d'Il·lustradors de Tòquio a la Creation Gallery G8 el 1995, va començar a rebre consultes de llibres d'art i exposicions individuals. També va començar a rebre molts encàrrecs d'il·lustracions de novel·les estètiques, novel·les de fantasia, novel·les eròtiques i novel·les històriques, així com portades per a revistes i llibres literaris. Mentre creava il·lustracions per encàrrec, també va crear pintures originals sota el títol "Heisei Aestheticism", i el 1998 va publicar el seu primer llibre d'art, "Scarlet Maniera".
Els seus seguidors van augmentar gradualment i va prendre consciència d'utilitzar el llibre d'art en si com a mitjà d'expressió en la seva obra d'art. Durant els següents 10 anys, va publicar cinc llibres d'art i es va establir l'estil de celebrar exposicions individuals conjuntament amb la publicació d'aquests llibres. Des del 2016, ha estat creant il·lustracions col·laboratives per a obres d'Akira Uno i Kyoka Izumi. El 2018, va presentar una exposició individual, "Nosferatu", i sis anys després de la publicació del seu llibre d'art "Necrophantasmagoria" (2012), va tornar a la seva obra de representar "nens i nenes vampirs estranyament bells i que gotegen sang". A més d'obres recentment dibuixades, l'exposició va presentar valuoses mostres d'obres antigues, esbossos i còmics, així com llibres d'art nous i antics, vins amb etiquetes originals, samarretes, quaderns d'esbossos i altres productes nous a la venda. Aquest any també es va commemorar el 20è aniversari del seu impactant debut estètic a l'era Heisei amb el llibre d'art "Scarlet Maniera" (1998).
Tècnica artística S'ha etiquetat l'obra de Yamamoto com a "esteticisme Heisei", el qual es refereix al període Heisei, el qual s'inicià el 8 de gener de 1989, amb la mort de l'emperador Hirohito i l'ascensió del seu fill, l'emperador Akihito. En aquest marc temporal l'art fa èmfasi en "les qualitats visuals i sensuals de l'art i el disseny per sobre de consideracions pràctiques, morals o narratives". El període Heisei suposadament tracta sobre la promoció de la pau, i en canvi la resposta de Yamamoto derivà cap a representacions decadents, com en el moviment artístic decadent de finals del segle XIX, amb la barreja de sexe i terror fantàstic, amb colors plans i amb cares infantils i femenines típiques de l'Era Heisei. També hi afegeix temes gòtics i victorians com el vampirisme, la tortura, l'esventrat, el vell favorit de les noies joves en servitud i un delicat homoerotisme amb uns bells nois andrògins amb la cara pàl·lida, amb un estil intrincat i de traç fi que recorda l'art nouveau. En una barreja postmodernista de novel·la gràfica i fantasia decadent. El seu art s'ha definit també com a manga modern, inspirat en la tècnica de la xilografia japonesa del segle XVII.
Quan crea les eves pintures, primer dibuixa un esbós i després desenvolupa un dibuix preliminar basat en l'esbós. A continuació, tot el revers del paper de dibuix preliminar es pinta amb un llapis. El dibuix preliminar i el paper de dibuix final es col·loquen un sobre l'altre i es tracen les línies del dibuix preliminar, transferint les línies traçades al paper de dibuix final. Finalment, el dibuix final es completa amb un pinzell fi i un bolígraf, i el pintat es fa amb pintures Liquitex. Com a resultat, la creació d'una peça implica quatre etapes de dibuix, amb un dia dedicat al dibuix preliminar, un dia al traçat i dos o tres dies al pintat. Quan es cometen errors, generalment evita utilitzar correccions de blanc, començant de zero per utilitzar el blanc del paper.
Influenciat per les línies dels gravats Ukiyo-e, generalment no li agrada i evita la perspectiva d'un sol punt. Les textures i el tacte dels gravats Ukiyo-e, així com la textura del paper japonès, es consideraven un mitjà perfecte per a l'expressió. Tot i que no arriba al nivell d'automatisme (escriptura automàtica) del surrealisme, dibuixa de manera relativament inconscient, i hi ha una sensació inicial d'una massa vaga i amorfa que brolla, i a mesura que la punta del llapis es mou, els detalls comencen a emergir exponencialment. Afirmant que la seva consciència tendeix a separar-se del tema i que les seves mans senten que treballen soles. Inicialment, la seva obra estava centrada en el tema, però més tard va prioritzar la forma i l'estructura de la seva obra.
Obra publicada
Referències
Categoria:Pintors japonesos Categoria:Persones de la Prefectura d'Akita Categoria:Ukiyo-e Categoria:Alumnes de la Universitat de Birmingham Categoria:Pintors del segle XXI Categoria:Pintors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1960