va ser un actor i escenògraf italià que desenvolupà la seva carrera entre Florència i Barcelona.
Biografia Va passar els seus primers anys a Monterotondo, on va estudiar a l'escola d'art. Després de graduar-se en escenografia a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència, va iniciar la seva trajectòria actoral el 1971. El seu gran debut professional va ser la temporada 1973-74 amb el protagonista de l'obra Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac, amb un muntatge a càrrec de la Cooperativa Buonarroti di Firenze, sota la direcció dels bessons Andrea i Antonio Frazzi. Amb la mateixa companyia, va interpretar el personatge de Sganarelle al Don Joan de Molière revisat per Bertolt Brecht.
Durant dos anys va formar part del trio còmic toscà Giancattivi, amb Athina Cenci i Alessandro Benvenuti, on va entrar a principi de 1976 per substituir a Paolo Nativi, que s'havia retirat per greus problemes de salut. Al seu torn, Di Francescantonio va ser substituït el gener de 1978 per Antonio Catalano.
Entre les dècades de 1970 i 1980 va ser molt actiu en el teatre en prosa, especialment al Piccolo Teatro de Milà, i en el teatre musical, amb actuacions a Itàlia i Espanya, on era força apreciat, així com a la ràdio.
El 1983 va protagonitzar un celebrat monòleg basat en la Carta al pare de Franz Kafka, dirigit per Massimo Masini, que li va valdre el reconeixement com a millor actor a la primera edició dels Premis de la Crítica Teatral de Barcelona celebrada el 1989. L'espectacle s'havia representat aquell mateix any al teatre Teixidors-Teatreneu de Barcelona. El 1998 rebria de nou el mateix premi pel seu paper a l'obra Confessione de Lev Tolstoi, representada per la companyia Ocupazioni Farsesche de Florència, sota la direcció de Riccardo Sottili, al Festival Internacional de Teatre de Sitges.
Sota la direcció de Joan Ollé, participà en dues ocasions al Festival Grec de Barcelona: el 1996, amb l'obra De poble en poble de Peter Handke, i el 1998 amb Así que pasen cinco años de Federico García Lorca. L'any 2001 va dirigir l'espectacle Món Brossa al Teatre Nacional de Catalunya, creat a partir de la poesia escènica de Joan Brossa, que no va tenir gaire bona rebuda entre els deixebles del poeta. A principi del segle XXI també va participar en diverses ocasions al festival Temporada Alta.
També va actuar al cinema, en films com Goya en Burdeos (1999) de Carlos Saura, La rentrée (2001) de Franco Angeli, No somos nadie (2002) de Jordi Mollà o Antonio guerriero di Dio d'Antonello Belluco, estrenada pòstumament el 2006. Del 1998 al 2005 va ser l'intèrpret de l'espectacle Apocalisse Di Dio amb música de Massimo Fantoni, composta i interpretada en directe pel mateix guitarrista toscà.
Franco Di Francescantonio va morir el 2005, després d'una llarga malaltia.
Referències
Categoria:Actors de teatre italians Categoria:Actors de Roma Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Belles Arts de Florència Categoria:Morts a Florència Categoria:Morts el 2005 Categoria:Actors italians nascuts al segle XX Categoria:Actors italians morts al segle XXI Categoria:Nascuts el 1952