Bacchus et Ariane és un ballet en dos actes compost per Albert Roussel el 1930 amb coreografia i llibret d'Abel Hernant. Es va estrenar el 22 de maig de 1931 a l'Òpera de París sota la rirecció d'Philippe Gaubert. L’estrena va ser un esdeveniment destacat amb els ballarins Serge Lifar i Léonide Massine i amb escenografia i vestuari de Giorgio de Chirico, fet que li atorgava un caràcter artístic especialment rellevant.

Albert Roussel va extreure dues suites orquestrals del seu ballet: la Suite núm. 1 correspon essencialment a l’Acte I, mentre que la Suite núm. 2 (la que s’interpreta habitualment en concert) deriva de l’Acte II.

Orign i context Durant els anys 1930-1931, quan Albert Roussel va compondre i es va estrenar Bacchus et Ariane a París, la ciutat havia superat en gran part les ferides de la Primera Guerra Mundial i també l’impacte del crac de 1929. Tornava a ser un focus d’atracció cultural de primer ordre, on coincidien figures tan diverses com Coco Chanel, Salvador Dalí, Helena Rubinstein, Gertrude Stein o Ernest Hemingway.

En el camp de les arts visuals, aquell moment es caracteritzava per una intensa experimentació. El surrealisme guanyava força —amb artistes com Giorgio de Chirico, responsable de l’escenografia del ballet—, mentre que l'Art déco, hereu de les innovacions del cubisme, continuava evolucionant. Fins i tot creadors com Pablo Picasso exploraven en aquells anys formes més sinuoses i harmonioses, amb colors vius i un cert component sensual.

Aquest ambient creatiu, ric i dinàmic, ajuda a entendre millor el llenguatge musical de Roussel: una escriptura que combina elements de la tradició amb una voluntat clara de modernitat i renovació.

Context mitològic En la tradició grega, Ariadna és la filla del rei Minos de Creta, mentre que Teseu és fill d'Egeu, sobirà d'Atenes. Els seus camins es creuen quan Teseu arriba a Creta amb la missió de derrotar el Minotaure. Ariadna, enamorada d’ell, li facilita el fil que li permet trobar la sortida del laberint després de vèncer la criatura.

Després de la fugida, tots dos arriben a l’illa de Naxos, on Teseu l’abandona. Segons altres episodis del mite, l’heroi atenès continuarà les seves gestes, entre les quals destaca la conquesta de les amazones i el seu posterior matrimoni amb la seva reina.

Pel que fa a Bacus, el déu que intervé en aquesta història, correspon a la figura grega de Dionís, divinitat del vi, de l’èxtasi i de la transformació, coneguda en el món romà amb aquest altre nom.

Argument El llibret s’inspira en un episodi de la mitologia grega transmès per Hesíode. La narració s’inicia amb Teseu entrant al laberint, on mata el Minotaure i aconsegueix sortir-ne gràcies al fil d’Ariadna. Després, però, la condueix fins a l’illa de Naxos, on l’abandona. Durant les celebracions prèvies a la partida de Teseu amb les joves que ha alliberat, apareix Bacus i obliga el grup a embarcar-se precipitadament. Mentrestant, el déu ha submergit Ariadna en un son profund, dins del qual ella somia que balla amb ell —aquí s’inicia l’acció del segon acte, i també la de la Suite núm. 2.

Quan es desperta, Ariadna descobreix que ha estat abandonada. Desesperada, intenta llançar-se al mar des d’un penya-segat, però Bacus l’atura en l’últim instant i la besa. Aquest gest provoca la seva transformació: esdevé immortal, mentre les nimfes ofereixen presents als seus peus i el déu la corona amb una diadema d’estrelles.

Anàlisi musical La història combina així el dolor amorós amb la transfiguració mítica, i Roussel la converteix en una música d’una gran intensitat expressiva, que alterna passatges lírics, moments de tensió dramàtica i esclats d’una energia gairebé dionisíaca.

Referències

Categoria:Obres d'Albert Roussel Categoria:Composicions musicals del 1931 Categoria:Ballets de la dècada del 1930