ABLV Bank era un dels bancs privats més grans dels Estats bàltics, amb seu a Riga (Letònia) i oficines de representació a l'estranger des de 1993 fins a 2018. Arran de les acusacions de blanqueig de capitals per part del Departament del Tresor dels Estats Units i la pressió continuada de les agències reguladores nacionals, el 26 de febrer de 2018 la junta d'ABLV va votar en favor d'una liquidació voluntària. El pla de liquidació va ser aprovat el 12 de juny. ABLV tenia tres línies de negoci principals: banca privada, inversions i planificació financera.
Història El banc va ser fundat el 17 de setembre de 1993 sobre la base de la sucursal regional del Banc de Letònia a la ciutat d'Aizkraukle, i es deia aleshores Aizkraukles Banka.
L'any 1995 se'n va canviar l'estructura accionarial del banc: Ernests Bernis i Oļegs Fiļs es van convertir en accionistes i executius de l'entitat. També el 1995, el banc va començar a expandir les activitats i va fundar una sucursal a Riga. En els anys següents, el banc va treballar en l'àmbit de la prestació de serveis a clients estrangers, oferint-les diversos productes bancaris, principalment relacionats amb el servei de transferència de fons.
L'any 2002 es va crear la marca comercial AB.LV. El 2004, el banc es va centrar a desenvolupar una segona línia d'activitats: la gestió d'inversions. Es van fundar dues empreses subsidiàries: ABLV Asset Management, IPAS, dedicada a la gestió d'inversions, i ABLV Capital Markets, IBAS, que prestava serveis de corretatge. El 2008, el banc va adoptar una nova estratègia, posant l'accent en el desenvolupament de solucions financeres a mida per als clients. Des de l'any 2009, el banc va oferir una tercera línia de serveis: assessorament en protecció i estructuració d'actius.
El 2011 el nom del banc va ser canviat a ABLV Bank. La nova marca i el nou nom tenien com a objectiu augmentar l'associació amb les línies de negoci escollides i reforçar la reputació del banc a nivell internacional, mantenint alhora els vincles amb l'antiga marca. El 2012, les filials d'ABLV Bank Luxembourg van rebre una llicència per a activitats bancàries a Luxemburg.
El 2013, ABLV Bank va celebrar el vintè aniversari i es va obrir una oficina de representació a Xipre. La revista Euromoney va reconèixer ABLV Bank com el millor banc de Letònia.
El grup va continuar creixent i, el 2012, el Grup ABLV reunia diverses empreses: ABLV Bank, ABLV Bank Luxembourg, ABLV Asset Management, ABLV Capital Markets, ABLV Corporate Services, ABLV Consulting Services i Pillar Holding Company. Indicadors financers a 31 de desembre de 2012:
El benefici net del Grup ABLV va pujar a 23,4 milions d'euros. L'import total dels dipòsits a ABLV Bank era de 2.660 milions d'euros. L'import dels actius d'ABLV Bank pujava a 3.040 milions d'euros.
El 2014, ABLV Bank va començar a ser supervisat directament pel Banc Central Europeu en col·laboració amb el regulador nacional —la Comissió del Mercat Financer i de Capitals (FCMC, FKTK)— en el marc de la Supervisió Bancària Europea. El 2015 el grup ABLV va obrir una oficina de representació a Hong Kong.
El 2016, l'organització de suport als exportadors —The Red Jackets— va reconèixer el banc com una de les millors marques exportadores de Letònia. Pel que fa a actius i facturació, el banc va entrar en el rànquing dels tres primers de Letònia després de Swedbank i SEB. Els bons d'ABLV Bank cotitzaven a la llista de la borsa de valors Nasdaq Riga.
El 2016, el Departament de Justícia dels Estats Units va al·legar que Gulnara Karimova va rebre fraudulentament 800 milions de dòlars i que una part d'aquests fons havien passat per ABLV Bank i Parex Bank cap a empreses hi vinculades mitjançant tres operadors de telecomunicacions d'Uzbekistan.
El 2017, Sally Painter de Blue Star Strategies (que abans havia treballat a Parex Bank) presumptament va intermediar un pagament secret des de Letònia cap a Anders Aslund, que formava part de l'Atlantic Council, perquè escrivís un article en el qual havia d'explicar que ABLV Bank no havia estat implicat en cap blanqueig de capitals. Anteriorment, el 2011, Dombrovskis i Aslund van ser autors d'un llibre que elogiava el paper de Dombrovskis a ABLV Bank i denunciava falsament Suècia pel col·lapse del banc.
Liquidació del banc Des de 2018, ABLV és en liquidació voluntària. El 13 de febrer de 2018, la FinCEN (FinCEN del Departament del Tresor dels EUA) va publicar un missatge amb diverses acusacions contra ABLV, des de sospites de complicitat en el blanqueig de capitals i l'evasió de controls de divises fins a l'assistència a Corea del Nord en la implementació del seu programa nuclear. Malgrat que els "acusats" tenien dret a respondre a aquest missatge en un termini de 60 dies (cosa que la FinCEN va fer l'abril de 2018), el 24 de febrer de 2018 el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar que ABLV seria liquidat d'acord amb les lleis de Letònia.
Les autoritats letones van optar per no capitalitzar el banc, i la ministra de Finances Dana Reizniece-Ozola i el primer ministre Māris Kučinskis es van afanyar a declarar que la liquidació del banc no perjudicaria l'economia. Al mateix temps, el Tribunal Comercial de Luxemburg va rebutjar la sol·licitud del regulador luxemburguès de liquidar ABLV Bank Luxembourg.
Al report dels advocats de la branca americana de l'empresa internacional WilmerHale, contractada pel banc, es va indicar que la FinCEN no només no va poder provar les acusacions contra el banc letó, sinó que ni tan sols va estudiar el sistema de prevenció del blanqueig de capitals creat pel banc i va ignorar les seves millores significatives dels darrers anys. La carta va ser signada per David Cohen, exdirector adjunt de la CIA i interventor de la FinCEN, i soci de WilmerHale.
El juliol de 2022, la fiscalia letona va acusar el copropietari i conseller delegat d'ABLV Bank, Ernests Bernis, l'exconseller delegat adjunt, Vadims Reinfelds, i altres persones de blanqueig de capitals. L'acusació al·legava que, a partir del 2010, Bernis va liderar un grup de crim organitzat que utilitzava empreses pantalla constituïdes i administrades per International Overseas Services per blanquejar fons il·lícits. La divisió del banc, ABLV Corporate Services, va ser acusada d'ajudar a encobrir les activitats il·legals.
El 26 de setembre de 2024, la FinCEN va presentar un avís al Registre Federal retirant la seva conclusió que ABLV Bank, AS era una institució financera d'especial preocupació pel blanqueig de capitals, així com l'avís de proposta de reglamentació (NPRM) que pretenia imposar la cinquena mesura especial de conformitat amb la secció 311 de la Llei PATRIOT dels EUA (secció 311).
Accionistes La participació de control del banc estava en mans d'Ernests Bernis (43%) i Oļegs Fiļs (43%). ABLV bank Baltic Legal
Sancions ABLV va ser sancionat pels Estats Units per facilitar transaccions prohibides per a Corea del Nord. El banc ha estat exclòs de la xarxa financera americana. Bill Browder ha al·legat que el banc va ser utilitzat per russos amb finalitats de blanqueig de capitals, una denúncia que era investigada pel Banc Central Europeu i l'autoritat antiblanqueig de Letònia.
Notes
Referències
Categoria:Empreses de Letònia Categoria:Bancs desapareguts