L'Autoritat Monetària de Singapur o (MAS), és el banc central i l'autoritat de regulació financera de Singapur. Administra els diversos estatuts relatius als diners, la banca, les assegurances, els valors i el sector financer en general, així com l'emissió de moneda i gestiona les reserves de divises. Es va establir el 1971 per actuar com a banc i agent financer del Govern de Singapur. L'organisme respon davant el Parlament de Singapur a través del ministre a càrrec, que és també el president en funcions del banc central. Al maig de 2025, el fons tenia 629.000 milions de dòlars dels EUA en actius sota gestió.
Història L'Autoritat Monetària de Singapur (MAS) es va fundar el amb autoritat per regular i supervisar la banca i les finances a Singapur. Va coexistir amb la Junta de Comissaris de Moneda de Singapur, establerta el 1967 per emetre la moneda de la ciutat-estat, amb la qual es va fusionar finalment el 2002. Abans del seu establiment, les seves funcions eren realitzades per diversos departaments i agències governamentals. L'acrònim MAS s'assembla a mas, la paraula per a 'or' en malai, la llengua nacional de Singapur, tot i que l'acrònim es pronuncia lletra per lletra.
Durant la Pandèmia de COVID-19, la MAS va avançar la seva reunió bianual de l'abril al 30 de març. La MAS va decidir reduir la taxa d'apreciació del Dòlar de Singapur al zero per cent, així com ajustar la banda de política a la baixa, el primer moviment d'aquest tipus des de la crisi financera de 2008. Això va marcar la primera vegada que la MAS prenia aquestes dues mesures conjuntament.
A diferència de molts bancs centrals d'arreu del món, la MAS no és independent del Govern de Singapur; la MAS està sota la competència de l'Oficina del Primer Ministre (PMO); els presidents de la MAS han estat ministres de Finances antics o en exercici. Alguns inclouen antics primers ministres o els actuals viceprimers ministres.
Llista de presidents Núm.RetratNomMandat1Hon Sui SenGener de 1971 – Juliol de 19802sense marc|148x148pxGoh Keng SweeAgost de 1980 – Gener de 19853Richard HuGener de 1985 – Desembre de 19974150x150pxLee Hsien LoongGener de 1998 – Agost de 20045150x150pxGoh Chok Tong20 d'agost de 2004 – 1 de maig de 20116150x150pxTharman Shanmugaratnam1 de maig de 2011 – 8 de juliol de 20237sense marc|150x150pxLawrence Wong8 de juliol de 2023 – 15 de maig de 20248150x150pxGan Kim Yong15 de maig de 2024 – Actualitat
Políticac monetària Des de 1981, la política monetària a Singapur es duu a terme principalment mitjançant la gestió del Tipus de canvi (en lloc de l'Objectiu d'inflació) del Dòlar de Singapur, per tal de promoure l'estabilitat de preus com a base per a un creixement econòmic sostenible. El tipus de canvi és un objectiu intermedi de la política monetària en el context de l'economia petita i oberta de Singapur (on les exportacions i importacions brutes de béns i serveis superen el 300 per cent del PIB i gairebé 40 cèntims de cada dòlar gastat internament es destinen a importacions); el tipus de canvi representa una influència significativament més forta sobre l'inflació que el Tipus d'interès. Com a resultat, el tipus de canvi nominal afecta, directament i indirectament, una àmplia gamma de preus en l'economia de Singapur, com els preus d'importació i exportació, salaris i lloguers, preus de consum i preus de producció.
La MAS controla la política monetària mitjançant intervencions directes en els mercats de divises i manté una relació estable i predictible amb l'estabilitat de preus com a objectiu final de la política a mitjà termini. El dòlar de Singapur (SGD) es gestiona enfront d'una cistella de monedes dels principals socis comercials i competidors de Singapur; a les diverses monedes se'ls assignen pesos d'acord amb la importància del país per a les relacions comercials internacionals de Singapur i la composició de la cistella es revisa periòdicament per tenir en compte qualsevol canvi en els patrons de comerç.
La MAS opera un règim de flotació gestionada per al dòlar de Singapur. El tipus de canvi ponderat pel comerç, conegut com a 'Tipus de Canvi Efectiu Nominal del dòlar de Singapur' (S$NEER), es permet fluctuar dins d'una banda de política; el nivell i la direcció de la qual s'anuncia semestralment al mercat. La banda de política proporciona un mecanisme per acomodar les fluctuacions a curt termini en els mercat de divises i permet flexibilitat en la gestió del tipus de canvi.
La banda de política del tipus de canvi és revisada periòdicament per la MAS per assegurar que es mantingui coherent amb els fonaments subjacents de l'economia; la trajectòria del tipus de canvi s'avalua contínuament cada 6 mesos per evitar un desalineament en el valor de la moneda. La MAS publica una Declaració de Política Monetària (MPS) després de cada revisió, que proporciona informació sobre els moviments recents del tipus de canvi i explica l'Orientació a futur de la política futura. La MAS també publica un informe adjunt, la Revisió Macroeconòmica (MR), que proporciona informació detallada sobre l'avaluació dels desenvolupaments i tendències macroeconòmiques en l'economia de Singapur.
Com que la MAS utilitza l'elecció del tipus de canvi com a objectiu intermedi de la política monetària, això implica que la MAS no té cap control sobre els tipus d'interès nacionals (i l'Oferta monetària), a causa del concepte acceptat en Economia internacional conegut com la Trinitat impossible. En un context de lliure moviment de capitals, els tipus d'interès a Singapur estan determinats en gran manera pels tipus d'interès estrangers i les expectatives dels inversors sobre els moviments futurs del dòlar de Singapur.
L'alt grau d'èxit del sistema de tipus de canvi depèn fortament dels fonaments econòmics de Singapur, com una Política fiscal prudent, mercats de factors i productes flexibles, un Sistema financer sòlid i un sector corporatiu domèstic robust.
Deute Els deutes de Singapur estan sota la responsabilitat de la MAS. A partir de 2022, el deute del govern de Singapur supera el PIB del país en un 150% aproximadament. Tanmateix, aquests no són deutes nets, sinó deutes externs bruts, que es poden atribuir als passius per deute en el sector bancari de Singapur, reflex de la seva condició de centre financer global. En essència, Singapur manlleva per invertir, no per gastar. Per tant, a diferència d'altres països, Singapur és un creditor net sense deute amb ningú, i manté una ràtio de deute net sobre el PIB del 0% des de fa gairebé tres dècades.
En conseqüència, Singapur és l'únic país d'Àsia amb una qualificació de crèdit sobirà AAA de totes les principals agències de qualificació. Durant diversos anys, Singapur ha aparegut com el país amb la qualificació creditícia de menys risc segons els rànquings d'Euromoney. El país també va ser classificat com l'economia més lliure del món segons l'Índex de Llibertat Econòmica.
Principals socis comercials de Singapur +Rendiment comercial amb els principals socis comercialsPaís / RegióMonedaCodi ISO 4217Banc CentralValor total del comerç de mercaderies amb Singapur, 2021 (milers de milions de S$)% del total del comerç de mercaderies de SingapurXina (Continental)Iuan xinèsCNYBanc Popular de la Xina164.314.16MalàisiaRinggitMYRBank Negara Malaysia128.711.09Estats Units d'AmèricaDòlar dels EUAUSDReserva Federal105.79.12Unió EuropeaEuro (només dins de la Zona euro)EURBanc Central Europeu102.08.80TaiwanNou dòlar de TaiwanTWDBanc Central de la República de la Xina (Taiwan)99.08.61Hong KongDòlar de Hong KongHKDAutoritat Monetària de Hong Kong85.17.34IndonèsiaRupia indonèsiaIDRBanc d'Indonèsia59.15.09Corea del SudWon sud-coreàKRWBanc de Corea56.24.85JapóIenJPYBanc del Japó53.94.65TailàndiaBahtTHBBanc de Tailàndia34.12.94
Emissió de bitllets i monedes Després de la seva fusió amb la Junta de Comissaris de Moneda de Singapur l'1 d'octubre de 2002, la MAS va assumir la funció d'emissió de moneda.
La MAS té el dret exclusiu d'emetre bitllets i monedes a Singapur. Les seves dimensions, dissenys i denominacions són determinats pel Comitè de Política Monetària amb l'aprovació del Govern. Els bitllets i monedes emesos tenen l'estatus de curs legal dins del país per a totes les transaccions, tant públiques com privades, sense limitació.
Al desembre de 2020, la MAS va aprovar llicències de banc digital per a 4 gegants tecnològics: el consorci Grab-Singtel, Ant Group, Sea Limited i el consorci Greenland Financial.
Iniciatives estratègiques ASEAN Financial Innovation Network L'ASEAN Financial Innovation Network (AFIN) és una organització sense ànim de lucre, establerta per l'Autoritat Monetària de Singapur (MAS), l'Associació de Banquers de l'ASEAN (ABA) i la Corporació Financera Internacional (IFC), membre del Grup del Banc Mundial, el 2018. L'AFIN va llançar l'Application Programming Interface Exchange (APIX), un mercat global de tecnofinances i entorn de proves regulador el 2018.
Asian Institute of Digital Finance L'Asian Institute of Digital Finance (AIDF) és un institut de recerca per millorar l'educació, la recerca i l'emprenedoria en finances digitals. L'AIDF és una col·laboració entre l'Autoritat Monetària de Singapur, la National Research Foundation i la Universitat Nacional de Singapur (NUS) i es va establir el 2021.
Global Finance & Technology Network (GFTN) La Global Finance & Technology Network (GFTN) ha estat creada per l'Autoritat Monetària de Singapur per servir a l'expansió de l'ecosistema tecnofinancer de Singapur a nivell mundial. Ravi Menon, antic director general de la MAS, ha estat nomenat president de la GFTN.
Projecte Nexus El Banc de Pagaments Internacionals va signar un acord amb el Banc Central de Malàisia, el Banc de Tailàndia, el Bangko Sentral ng Pilipinas, l'Autoritat Monetària de Singapur i el Banc de la Reserva de l'Índia el 30 de juny de 2024 com a membres fundadors del Projecte Nexus, una iniciativa internacional multilateral per permetre pagaments transfronterers minoristes.
Singapore FinTech Festival miniatura|Lee Hsien Loong, Primer Ministre de Singapur visitant el Singapore FinTech Festival el 2019 El Singapore FinTech Festival (SFF) és organitzat anualment per la MAS i Elevandi per connectar les diverses comunitats tecnofinanceres d'arreu del món.
Referències
Enllaços externs Autoritat Monetària de Singapur
Singapur Categoria:Economia de Singapur