L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València (ICAV) és una corporació professional de Dret Públic que agrupa els advocats i advocades, ja siguin exercents o no, la principal activitat de les quals professional es desenvolupa a la província de València. La col·legiació és obligatòria. Entre les seves funcions, segons els seus estatuts, destaca la representació i defensa de la professió; l'organització i gestió dels serveis d'assistència jurídica gratuïta; l'ordenació de l'activitat professional dels col·legiats; i l'adopció de les mesures tendents a evitar l'intrusisme professional; així com la promoció de la imatge de la advocacia i la participació en els processos i proves que estableixen l'acreditació de l'aptitud professional, entre altres.

Va ser fundat l'any 1759 pel jurista valencià Josep Berní i Català, qui es va proposar l'àrdua tasca d'aglutinar a tota l'advocacia de València en un Col·legi. En 1922 va incorporar a la primera dona col·legiada en un Col·legi d'Advocats d'Espanya, Ascensión Xirivella Marín, Actualment després de complir 260 anys d'història en 2019, és el tercer Col·legi d'Advocats més important de Espanya, referent a nivell nacional en els seus diferents àmbits d'actuació.

S'organitza internament a través d'una Junta General, formada per tots els col·legiats i col·legiades que ho componen, i la qual se celebra almenys dues vegades a l'any. Així mateix, està regit per una Junta de Govern constituïda per quinze membres, un degà/-a, un vicedegà/-a, un tresorer/-a, un secretari/-a i onze diputats/-as, que són elegits mitjançant votació directa i secreta de tots els col·legiats, exercents i no exercents. La renovació dels càrrecs de la Junta Govern es verifica per meitat, cada quatre anys. Auxiliadora Borja, va ser la primera dona a ocupar el càrrec de degana en 260 anys d'història de l'ICAV. El Col·legi també forma part del Consell General de l'Advocacia Espanyola que reuneix els Col·legis d'Advocats d'arreu d'Espanya. A més de la seu principal, situada en la Plaça de Tetuan, 16 de València, disposa d'un total de 15 delegacions distribuïdes per la província: Carlet, Catarroja, Gandia, Llíria, Massamagrell, Montcada, Ontinyent, Paterna, Picassent, Quart de Poblet, Requena, Sagunt, Torrente, Xàtiva i la seva seu de la Ciutat de la Justícia de València..

El Col·legi d'Advocats de València ofereix multitud de serveis tant als seus col·legiats i col·legiades com a la ciutadania, per exemple, a través dels serveis d'assistència lletrada al detingut i el torn d'ofici, sufragat per la Conselleria de Justícia de la Generalitat Valenciana però gestionat i organitzat per la institució.

Història En 1748 Josep Berní i Català va ingressar en el Col·legi d'Advocats de Madrid i després de quedar impactat per les funcions i estatuts d'aquesta entitat, es va adonar que en València la falta d'un organisme d'aquesta classe -que aglutinés a tots els advocats i advocades de la província- facilitava un arbitri de l'exercici de la professió, perquè no hi havia més responsabilitat per al lletrat que la que contreia per ell mateix davant els tribunals i sense més protecció que la que cadascun aconseguia per a si, de mode privat. Així, Josep Berni va comprendre que només aglutinant als advocats valencians en el si d'un Col·legi aconseguiria conferir-los l'orgull de la seva professió, el criteri de responsabilitat, la força de la unió i la possibilitat de servir a València amb dignitat i eficàcia.

El 1755, i després d'obtenir poders de 38 advocats valencians que el van facultar per a sol·licitar el permís a S.M el Rei Ferran VI, Berní i Català va iniciar, amb una constància i una tenacitat admirables, la tasca de conjuminar la voluntat dels seus companys per a constituir el Col·legi. Per a això, va convocar una junta històrica en la qual es va dir, no sols als 38 lletrats signants, sinó també a “tots els altres” i que va comptar amb la presència de Luis de Novela y Spinola, del Consell de S. M. Aquesta junta va servir per a constituir una comissió de lletrats -composta per Juan Bautista Monseny, Benito Delfí, Teodoro Martí, Antonio Puchaor i Jaime Lloris- als qui se'ls va encarregar redactar unes ordenances o estatuts per al govern del futur Col·legi. Tasca que mai van finalitzar ja que tres dels seus components van morir poc temps després.

Es va tornar així a la idea primitiva d'acomodar-se al que es disposa pel Col·legi d'Advocats de Madrid en els seus estatuts i després de realitzar les gestions oportunes, es va tornar a convocar una nova junta general a la qual va assistir un petit grup de 30 advocats, entre els quals es trobava el més representatiu de la professió. D'aquesta segona reunió va sortir una nova Comissió -formada per Teodoro Botella, Tomás Salelles, Juan Bautista Navarro i el mateix Josep Berní i Català- encarregats de fer totes les gestions necessàries per a la creació d'un Col·legi d'Advocats a imitació del qual es trobava a la Cort de la Vila de Madrid. Finalitzat aquest treball, a principis de març del mateix any, Berní va convocar de nou junta, la qual es va celebrar el dia 21 d'aquest mateix mes davant el jutge Juan Antonio Losada i l'escrivà Vicente Almiñana, i durant la celebració del qual es va subscriure l'escriptura de creació del Col·legi. A causa de les vicissituds per les quals havia passat fins al moment de la subscripció, es va establir en aquesta escriptura que el govern del nou Col·legi d'Advocats de València havia d'adoptar les ordenances del Col·legi de la Cort, quedant així els advocats valencians constituïts en corporació, únicament mancant la incorporació d'un Col·legi a un altre i l'aprovació de tot això pel Suprem Consell de Castella. Finalment, la incorporació per filiació va tenir lloc per Decret del 14 de desembre de 1761, previ informe de la Reial Audiència de València, quedant així fundat oficialment el Col·legi.

Els primers Estatuts, o Estatuts primitius, van ser aprovats el 6 de febrer de 1762, any en el qual i per virtut de la publicació de la qual, va començar l'ICAV la seva veritable existència. En total el componien 38 estatuts de molt pobre contingut atenent principalment els privilegis que la professió mereixia. No existien juntes generals, ni local propi del Col·legi, les reunions se celebraven a la pròpia casa del degà. Malgrat tots els defectes, aquests Estatuts van estar vigents 76 anys, si bé és cert que des de la seva publicació van començar a ser corregits.

En 1838 es va promulgar la primera regulació estatal que afectava per igual a tots els Col·legis d'Advocats. Els nous estatuts de 1838, de compliment per a totes les corporacions del país, van simplificar els requisits d'inscripció: es va eliminar qualsevol referència a la genealogia o a la moral dels pretendents al qual s'exigia solament el títol d'advocat o certificació de pertànyer a un altre Col·legi. A partir d'aquest moment es desenvolupen les institucions internes del Col·legi com les Juntes de Govern o les societats de socors mutus.

Pel que fa a la seu col·legial, el primer local propi arribaria en 1858, quan en la sessió de junta del 29 d'abril, es va aprovar per primera vegada el lloguer d'un espai. La casa va resultar ser la número 12 del carrer del Palau, propietat del Marquès de Valmediado, els seus dos pisos i planta baixa van ser arrendats al Col·legi, segons escriptura del 2 de març de 1859, per una durada de quatre anys i un preu de 24 rals diaris. El desenvolupament del Col·legi en el segle XX es va veure marcat per l'adquisició de la qual seria la seu de l'ICAV, situada al Palau de Justícia de València, acció que va ser promoguda pel degà José Barberá Falcó, qui va estar dotze anys en el càrrec. Aquest seria el Col·legi des d'aquest moment i durant diverses dècades, fins que va ser ocupada pel Consell Valencià de Col·legis d'Advocats (CVCA).

Biblioteca Fundada el 1847, compta amb el major fons jurídic i històric d'Espanya. Actualment s'ha adaptat als nous temps, disposant de la millor tecnologia i posant a la disposició dels usuaris un important catàleg bibliogràfic amb més de 28.000 volums

Degans/nes