Veronica persica, la verònica pèrsica, és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una mala herba dels sembrats que viu en terrenys nitrificats (nitròfils) i vores de camins amb una certa humitat. Actualment és pràcticament cosmopolita, probablement era originària de l'orient mitja (Pèrsia com afirma l'epítet específic).
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, que en aquest cas són de color blavís i les venes més fosques, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit. Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier). Dins d'aquest grup podem fer-ne un subgrup amb aquelles on les flors surten a l'axil·la de bràctees semblants a les fulles normals. de manera que no hi ha una diferència gaire clara entre la part vegetativa de la tija i la part superior on surten les flors: Veronica persica, Veronica polita i Veronica agrestis a més tenen les fulles pinnades, amb un nervi principal més marcat i, normalment, més llargues que amples. Habitualment el pecíol és molt curt i les fulles són dentades més o menys uniformement.
Veronica persica és una petita herba anual amb tiges més o menys reptants que poden superar el mig metre de llarg. És una planta pubescent, amb pèls més o menys llargs. Les fulles, curtament peciolades, són amplament ovades o oblongues. Sovint alternes a la part superior de la planta. Les flors són relativament més grans que a altres espècies semblants, de 8-12 mm de diàmetre, i el pedicel que les porta és bastant llarg i prim (entre 1 i 4 cm), supera de llarg les fulles on apareixen, que són unes bràctees iguals que les fulles normals. El fruit és una càpsula (fruit) característica: més ample que llarga, amb els dos lòbuls divergents i una mica més gran que a les espècies més properes (4-5x7-10 mm). L'estil, de 2-3 mm, ultrapassa clarament a la càpsula.
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients ruderals, camps, vores de camins una mica humits. És originària d'Àsia central, des d'on s'ha escampat a molts altres països del món. A la península Ibèrica (incloent els PPCC) i les illes Balears és una espècie comuna i fins i tot abundant, excloent les parts de l'alta muntanya o aquells indrets excessivament secs. També és freqüent a la Catalunya del Nord.
Taxonomia Veronica persica va ser descrita inicialment per Jean Louis Marie Poiret el 1808.
Referències
Categoria:Veronica