Edith Louise Potter (1901 - 22 de març de 1993) va ser una metgessa i científica estatunidenca que va establir el camp de la patologia perinatal. Potter va fer les primeres contribucions a la comprensió de la malaltia Rh. Va establir el vincle entre un aspecte facial característic i l'absència de ronyons fetals, una associació que es va conèixer com a seqüència de Potter .
Nascuda a Iowa, Potter va obtenir una llicenciatura en medicina i un doctorat a la Universitat de Minnesota . Va exercir la patologia a l' Hospital Lying-in de Chicago durant més de 30 anys. Després de retirar-se de la medicina, Potter es va fer coneguda per la seva implicació en l'horticultura .
Primers anys de vida Potter va néixer el 26 de setembre de 1901 a Clinton, Iowa, filla de William Harvey Potter i Edna Rugg Holmes. El seu pare era enginyer de locomotores. De petita va viure a Wisconsin i Minnesota. Va estudiar a la Universitat de Minnesota, on es va llicenciar i va cursar medicina. Potter va fer pràctiques a Minneapolis, va continuar estudis de postgrau a Viena i després va exercir la medicina privada a Minnesota durant cinc anys. Va obtenir un doctorat a la Universitat de Minnesota el 1934.
Carrera professional Després de completar el seu doctorat, Potter es va traslladar a Chicago. Va ser instructora de patologia al departament d'obstetrícia i ginecologia de la Universitat de Chicago . Potter va romandre a la universitat fins a la seva jubilació. L'escola estava afiliada al Chicago Lying-in Hospital, on Potter treballava com a patòloga. Quan un administrador del departament de salut de Chicago va començar a considerar les causes de la mortalitat infantil a la ciutat, va decidir exigir autòpsies perquè els pares poguessin obtenir permisos d'enterrament. En un període de més de 30 anys, Potter va realitzar més de 10.000 autòpsies a nadons.
El 1940, Potter va coescriure Fetal and Neonatal Death amb el seu cap de departament, Fred Lyman Adair; la parella va analitzar les causes de la mort de més de 500 nadons que havien mort a la dècada de 1930. Van descobrir que la hipòxia i l'hemorràgia intracranial, que s'associaven amb parts llargs i difícils, eren dues de les principals causes de mort. A mesura que guanyava més experiència amb autòpsies, Potter va sentir que la identificació d'anomalies en nadons individuals era només una petita part del seu treball. Va dir que un objectiu més ampli era correlacionar les troballes de nadons específics amb les de grups d'altres nadons, integrant les troballes físiques amb altres factors etiològics potencials per identificar patrons i causes de mort infantil.
Potter es va fer coneguda pel seu treball que establia la malaltia Rh com una causa important de mort infantil. També va publicar un article el 1946 que relacionava l'agenèsia renal amb troballes facials específiques en un grup de 20 nadons. Uns anys més tard, es va establir que l'agenèsia renal bilateral provocava oligohidramnios i que els baixos nivells de líquid amniòtic causaven compressió fetal i els trets facials observats. El procés es va conèixer com a seqüència de Potter .
Potter va rebre un doctorat honoris causa de la Universitat del Brasil; hi havia estat professora convidada durant un any. La Universitat del Sud de Florida li va atorgar més tard un doctorat honoris causa en ciències.
Vida personal L'estiu de 1944, Potter es va casar amb l'escultor arquitectònic Alvin Meyer, amb qui va tenir una filla. Meyer era el director del departament d'escultura del despatx d'arquitectura Holabird & Root, i la seva obra va aparèixer a l' edifici de la Junta de Comerç de Chicago, que s'havia acabat el 1930. Meyer va ser l'il·lustrador d'un dels llibres de Potter, Fundamentals of Human Reproduction (1948).
Poc després, Potter es va casar amb Frank Deats, coordinador arquitectònic i aquarelista que s'havia retirat a Fort Myers alguns anys abans. Deats, qui va ser fillol de l'inventor J. Frank Duryea, col·laborà al dissseny de la National Gallery of Art i a ampliar el National Archives Building. Deats va morí el 1983.
Vida posterior Després de retirar-se de la medicina, Potter es va interessar per l'horticultura, especialment pel cultiu de plantes d'interior. Potter va cultivar bromeliàcies i va donar 122 cultivars a la Universitat de Minnesota el 1980 per establir el Conservatori Meyer-Deats a l'arboretum de l'escola. L'hivernacle va rebre el nom en honor dels marits de Potter..Dr. Edith Potter . Journal of the Bromeliad Society 31 (2):81. March–April 1981.
A Potter li van diagnosticar càncer de còlon a una edat avançada i va morir durant un creuer pel Carib el 1993. Es va establir una càtedra dotada a la Florida Gulf Coast University amb el seu nom. També és honorada pel Congrés Americà d'Obstetres i Ginecòlegs amb una càtedra en el seu nom.
Publicacions Mort fetal i neonatal (1939, amb Fred L. Adair) Rh, la seva relació amb la malaltia hemolítica congènita i amb les reaccions transfusionals intragrup (1947) Fonaments de la reproducció humana (1948) Patologia del fetus i del lactant (1953)
Referències
Categoria:Professors de la Universitat de Chicago Categoria:Morts de càncer colorectal Categoria:Morts el 1993 Categoria:Nascuts el 1901