"The Waldo Moment" és el tercer episodi de la segona temporada de la sèrie de televisió britànica de ciència-ficció antològica Black Mirror. Va ser escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Bryn Higgins, i es va emetre per primera vegada a Channel 4 el 25 de febrer de 2013. L'episodi va sorgir d'una idea per a Nathan Barley, un programa de televisió anterior de Brooker i Chris Morris.
L'episodi explica la història de Jamie Salter (Daniel Rigby), un còmic infeliç i desil·lusionat que interpreta un ós animat blau anomenat Waldo en un programa de televisió satíric. Després que un polític que va entrevistar, Liam Monroe (Tobias Menzies), es presentés a unes eleccions parcials per convertir-se en membre del parlament, Waldo es presenta com a candidat. Mentrestant, Jamie i una altra candidata, Gwendolyn Harris (Chloe Pirrie), desenvolupen sentiments l'un per l'altre. La popularitat de Waldo continua augmentant, però Jamie, la vida del qual està dividida entre la seva carrera i el seu paper, està cada cop més descontent amb el paper que està interpretant.
L'episodi contrasta amb altres episodis de "Black Mirror" pel seu ambient contemporani; explora la desconfiança pública envers els polítics. Inicialment basat en part en el polític i futur primer ministre britànic Boris Johnson, el personatge de Waldo va ser àmpliament comparat amb el magnat empresarial Donald Trump després de la seva reeixida campanya del 2016 per convertir-se en president dels Estats Units. Els crítics van considerar que l'episodi era molt deficient en comparació amb altres episodis de "Black Mirror", amb crítiques per la seva dependència dels trops i el seu final. Els personatges de Waldo i Jamie van rebre una acollida mixta.
Argument En un programa d'humor d'actualitat, Jamie Salter (Daniel Rigby) interpreta Waldo, un ós blau vulgar i animat que entrevista figures públiques amb el pretext d'un programa de televisió infantil. Després que el polític conservador Liam Monroe (Tobias Menzies) presenti una queixa per la seva entrevista, s'encarrega un pilot de televisió protagonitzat per Waldo. Malgrat això, Jamie està desil·lusionat i insatisfet amb la seva vida, sobretot per una ruptura recent. L'executiu Jack Napier (Jason Flemyng) assenyala que Monroe es presenta per convertir-se en membre del parlament a les eleccions parcials per a les circumscripcions fictícies de Stentonford i Hersham. S'acorda que Waldo també s'hauria de presentar.
Apareixent com a Waldo a través de pantalles de vídeo al lateral d'una furgoneta, Jamie provoca Monroe a la confrontació mentre fa campanya. Mentrestant, Gwendolyn Harris (Chloe Pirrie) ha estat escollida com a candidata del Partit Laborista, tot i que la circumscripció és un escó segur per als conservadors. Harris i Jamie s'emborratxen junts, Jamie expressa el seu disgust per estar atrapat mentre Waldo i Harris admeten que ella no guanyarà. Tenen relacions sexuals i acorden continuar la seva relació. El director de campanya de Harris, Roy (Michael Shaeffer), s'alarma que ella hagi parlat amb Jamie, dient-li que no el pot veure durant la campanya.
Waldo i els altres candidats són convidats a unes conferències organitzades per estudiants, en què Monroe detalla la carrera televisiva, en general infructuosa, de Jamie i ridiculitza el seu missatge com a mancat de sentit. Jamie ataca tant Monroe com Harris com a polítics de carrera poc sincers, utilitzant informació que Harris va revelar durant la seva trobada. La diatriba de Waldo es fa viral a YouTube i rep cobertura mediàtica; Waldo és entrevistat per l'expert polític Philip Crane (Pip Torrens). Jamie, la vida del qual està dividida entre la seva carrera i el seu paper, es resisteix a continuar com a Waldo, però ho fa després que en Jack amenaci d'interpretar-lo. Després, Jack i Jamie es reuneixen amb l'agent americà Jeff Carter (David Ajala), que parla dels avantatges d'una figura de dibuixos animats sobre un humà per difondre missatges polítics a l'estranger.
Jamie intenta disculpar-se amb en Harris, però ella està furiosa amb ell i fuig. L'endemà, Jamie desmunta el personatge i insta a tothom a no votar per Waldo; Jack assumeix el seu paper de Waldo i, frívolament, es desfoga per convidar un membre del públic a agredir Jamie. A l'hospital, Jamie veu els resultats de les eleccions: Monroe va guanyar, Waldo va ser segon i Harris va ser tercera, tot i que Jack, utilitzant Waldo, incita un aldarull. A l'escena final, la policia ordena a un Jamie, un sense sostre, que marxi. Veu una pantalla que mostra Waldo a tots els canals, en diferents idiomes. Frustrat, Jamie li llença una ampolla, però la policia l'aplica amb una pistola taser i l'ataca.
Producció
"The Waldo Moment" va ser el tercer episodi de la segona temporada de Black Mirror, produït per Zeppotron per a Endemol. Es va emetre a Channel 4 el 25 de febrer de 2013 a les 22:00. El 22 de gener El 2013 es va publicar un tràiler de la segona temporada, amb una seqüència de somni, la ubicació d'una fàbrica i un gran núvol de pols. L'anunci es va emetre al Channel 4 i als cinemes. Un tràiler de "The Waldo Moment" es va estrenar el 19 de febrer de 2013.
Concepció i escriptura L'episodi va ser escrit pel creador de la sèrie Charlie Brooker. S'origina a partir d'una idea de Brooker i Chris Morris, concebuda quan la parella escrivia Nathan Barley el 2005. Van imaginar un polític basat en la banda virtual britànica Gorillaz, els membres de la qual són personatges de dibuixos animats. Quan Brooker va arribar a escriure l'episodi, es va inspirar per al personatge de Waldo en el polític britànic Boris Johnson, i Ali G també el va inspirar. Jón Gnarr, un humorista que va arribar a ser alcalde de Reykjavík, va ser un altre punt de referència, i després es va concebre la idea de l'episodi.
miniatura|alt=photo|upright=0.7|Chris Morris, amb qui Brooker va concebre la idea inicial de "The Waldo Moment"
Brooker va dir que l'episodi "pregunta de què tracta la sàtira". Alguns dels diàlegs de Jamie es basen en la perspectiva pròpia de Brooker de la seva carrera, com ara la copresentació de 10 O'Clock Live, una comèdia política que es va emetre del 2011 al 2013.
Brooker va comentar que l'episodi es va fer amb presses per falta de temps, ja que estava ocupat reescrivint esborranys d'un altre episodi de la segona temporada, "White Bear". Havia volgut fer més recerca, tot i que va consultar amb la seva cunyada Rupa Huq, una política laborista d'aleshores. Brooker va dir el 2018 que la idea s'hauria d'haver executat en un format més llarg, com ara un episodi de dues parts, una minisèrie o una pel·lícula. També volia que Jamie estigués en més perill i que desenvolupés encara més la idea de Waldo com un "parallamps per a la insatisfacció amb els polítics". Va expressar el seu pesar per haver rebutjat la idea que Gwendolyn i Jamie fossin exparella.
Preproducció Brooker va basar Waldo en Ratz, un cap de gat virtual flotant de la primera temporada de la sèrie infantil dels anys 90 Live & Kicking. Com que Waldo era controlat en directe durant el rodatge, utilitzant tècniques d'animació en directe d'última generació d'animació digital, es van dur a terme diversos mesos de treball de preproducció a l'estudi de disseny Painting Practice. El personal de Passion Pictures va treballar en l'animació, havent desenvolupat recentment el suricata animat Aleksandr per a la campanya publicitària Compare the Meerkat.
Rodatge Bryn Higgins va dirigir l'episodi. Descrivint la comèdia com a "implícita", Higgins pretenia filmar l'episodi a l'estil d'un "thriller modern força elegant". La tecnologia mostrada a l'episodi no anava gaire més enllà del que era possible en aquell moment, ja que Brooker volia que l'episodi s'allunyés de la ciència-ficció. L'equip utilitzat va assignar les emocions i els moviments facials de l'intèrpret al personatge de Waldo, i això es veu a l'episodi. A més de Rigby, quatre titellaires controlaven Waldo, assignats als papers dels seus ulls, la seva boca, el seu cos i la resta. Brooker va demanar que l'animació de Waldo fos expressament maldestra perquè l'espectador cregués que Jamie el controlava en directe.
La furgoneta de Waldo va ser portada a High Wycombe, una ciutat del sud-est d'Anglaterra, on membres del públic van interactuar amb Waldo. A causa de preocupacions legals, el penis de Waldo no es va mostrar en públic. Seguint la frase de Liam Monroe "Està fent que tot el sistema sembli absurd. Que bé podria ser, però va construir aquestes carreteres", estava previst que el cotxe passés per un sot, però això es va tallar perquè semblava un error de càmera.
Anàlisi "The Waldo Moment" és una sàtira política i distopia; presenta aspectes d'humor negre. Es diferencia de la majoria dels episodis anteriors per la manca d'elements de ciència-ficció i l'absència de tecnologia com a tema clau. Té similituds amb el primer episodi de la sèrie, "The National Anthem", que també té una història on "el procés polític està subvertit per la gana insaciable del públic en general per l'estupidesa i l'escàndol", segons Sam Parker de HuffPost.
"The Waldo Moment" explora la desconfiança i l'apatia envers els polítics. Ryan Lambie de Den of Geek va resumir el missatge de l'episodi amb la frase "l'autoabsorció serà la mort de la política", mentre que Parker va considerar que l'episodi demostrava "un desig d'una forma de política més honesta". Serena Davies de The Telegraph va comentar que l'episodi era "una burla dels ideals profundament compromesos de la política moderna", alhora que recordava als espectadors que els polítics són "tot el que tenim". Morgan Jeffery de Digital Spy va analitzar que l'episodi critica la sàtira i "aquells que persegueixen els altres sense tenir res significatiu a dir", i Emily Yoshida de Grantland creien que exposava els problemes de "l'humor barat" que utilitzaven els polítics.
Boris Johnson, un polític britànic que va esdevenir primer ministre el 2019, va ser una inspiració per al personatge de Waldo. Brooker va descriure Johnson com "tot un pallasso", opinant que la seva imatge "el protegia de les crítiques" i el diferenciava d'altres polítics, que eren vistos com a "robots insípids que repetien els mateixos tòpics". Tres anys després de l'emissió de l'episodi, el 2016, la campanya presidencial de Donald Trump va començar a tenir èxit. "The Waldo Moment" es va considerar premonitori pel que fa a Trump. Diversos informes de notícies, inclòs un de Chris Cillizza, reporter polític de The Washington Post, van comparar la campanya de Donald Trump amb l'episodi. Brooker també va comparar Trump amb Waldo, descrivint aquest últim com "un candidat antipolític que és sorollós i a la defensiva" i "no ofereix res". Brooker va dir que Trump i Johnson eren "entretenidors" que "capgiraven la normalitat", i va predir amb èxit el setembre de 2016 que Trump guanyaria les eleccions. La nit que Trump va ser elegit, el compte de Twitter de Black Mirror va publicar en resposta: "Això no és un episodi. Això no és màrqueting. Això és la realitat."