Els Ponxos Rojos són un moviment indígena bolivià format per pagesos aimares i obrers. Originari de la regió andina de la província d'Omasuyos, reivindica la valoració i conservació de la cultura originària, la reconstrucció de les formes organitzatives ancestrals pròpies de l'ayllu i la defensa de la seva cosmovisió.
Va quedar fixat en l'ideari col·lectiu bolivià l'any 2003, quan es va manifestar contra el segon govern de Gonzalo Sánchez de Lozada durant la «guerra del gas», un conflicte social ocorregut a Bolívia centrat en l'explotació de les reserves de gas natural que es van descobrir al departament de Tarija, a mitjans de la dècada de 1990 i catalogades conjuntament com el segon jaciment més gran de Sud-amèrica. Posteriorment, va donar suport a les propostes polítiques del president Evo Morales i del Moviment al Socialisme, i la promulgació de la Constitució de Bolívia de 2009.
Història La data del seu origen és incerta. Els seus integrants provenen de la regió d'Achacachi, on des d'abans de l'arribada dels colonitzadors espanyols a Amèrica existia un centre de població aimara de gran importància cultural. El grup va adquir certa visibilitat quan va combatre de manera irregular l'any 2003 al govern de Gonzalo Sánchez de Lozada, en el marc del conflicte conegut com a guerra del gas.
Al gener de 2006, a l'inici del seu govern, Evo Morales va celebrar un acte a Tiawanaku que va ser acompanyat per un nombrós grup de Ponxos Rojos, que el van reconèixer com a Jacha Mallku ('Gran Còndor'). L'electe president va expressar el seu agraïment:
El grup va anunciar en 2007 que defensaria la integritat territorial de Bolívia davant l'amenaça del separatisme impulsat per líders de l'orient bolivià. El president Morals, va decidir reconèixer-los oficialment. Després de molta pressió per part de membres del govern i membres de la cúpula de l'exèrcit, Morales es va veure obligat a demanar que els Ponxos Rojos lliuressin les seves armes, en la seva majoria fuslls txecs de la dècada del 1930 i Màusers alemanys, a canvi d'aliments.
Els Ponxos Rojos van fer costat al president Morales quan va intentar reformar la Constitució de Bolívia per a convertir-la en un Estat multicultural. En 2013, van protestar contra la prohibició del vol de Morales per part del govern francès. En 2016, quan Morales estava preguntant si una nova campanya presidencial seria constitucional o no, els Ponxos Rojos creien fermament que Morales hauria d'haver pogut postular-se novament a la presidència.
En 2019 van denunciar el derrocament d'Evo Morals com un cop d'estat i es van manifestar contra el govern de Jeanine Áñez. En 2026, en el marc de les diverses accions de protesta contra les mesures adoptades pel govern de Rodrigo Paz, les autoritats van informar haver identificat membres del moviment entre els manifestants i els van qualificar com un dels grups més radicals.
Vestimenta Els participants del moviment vesteixen ponxos de color vermell, d'on agafa el seu nom. És un «símbol de guerra» i també pot usar-se com a manta per a dormir a l'aire lliure. Vesteixen també chalina, una bufanda que manté els ponxos en el seu lloc i serveix com a protecció per a la gola. La q'urawa és una fona d'aproximadament dos metres de llarg i està feta amb llana de llama o ovella. Els Ponxos Rojos també usen chullo com tocat durant les nits d'entrenament. Porten al voltant la chuspa, una bossa multicolor que s'usa per a portar aliments, begudes i diverses altres coses, així com la whiska, una corda flexible de diversos colors en línies entrecreuades, que s'usa per a lligar i suspendre pesos. També es pot usar com a arma contundent.
Referències
Categoria:Organitzacions armades americanes Categoria:Organitzacions de Bolívia