Raymond Peter McCreesh () (Camlough, comtat d'Armagh, Irlanda del Nord, 25 de febrer de 1957 - presó de Maze, 21 de maig de 1981) va ser un activista polític irlandès, militant de la Brigada del Sud d'Armagh de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA). El 1976, ell i dos altres voluntaris de l'IRA van ser capturats mentre intentaven emboscar una torre de vigilància de l'Exèrcit britànic. McCreesh va ser un dels deu republicans irlandesos que van morir durant la vaga de fam de 1981 a la presó de Maze. Així mateix, va ser un dels 22 republicans irlandesos que van morir en vaga de fam al segle XX.

Orígens Nascut el 25 de febrer de 1957 a St Malachy's Park, Camlough, va ser el setè d'un total de vuit fills. La seva família tenia fortes conviccions republicanes irlandeses i ell va estar actiu en el moviment republicà des dels 16 anys. Va assistir a l'escola primària de St Malachy's, a Camlough, i més tard va assistir al St Colman's College de Newry. El 1973 es va unir per primera vegada al Fianna Éireann, l'ala juvenil de l'IRA i, més tard, aquell mateix any, va progressar per unir-se a la Brigada del Sud d'Armagh de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA). Durant un curt termini de temps va treballar com a obrer siderúrgic en una fàbrica predominantment protestant a Lisburn. Tanmateix, a mesura que la violència i les amenaces sectàries augmentaven, va canviar de professió per treballar com a repartidor de llet a la seva zona local del Sud d'Armagh: una ocupació que va augmentar considerablement el seu coneixement del camp circumdant, a més de permetre-li observar els moviments de les patrulles de l'Exèrcit britànic a la zona.

Detenció El 25 de juny de 1976, McCreesh (de 19 anys) i tres altres voluntaris de l'IRA van intentar emboscar un torre de vigilància de l'exèrcit britànic al Sud d'Armagh. Es trobava davant del Mountain House Inn, a la carretera de Newry a Newtonhamilton. Quan els militants uniformats, emmascarats i armats de l'IRA es van acostar al lloc d'observació, uns paracaigudistes britànics els van veure en un vessant. Els militars britànics van obrir foc contra els militants armats, que es van dispersar. Dos d'ells, McCreesh i Paddy Quinn, es van refugiar en una masia propera. Els paracaigudistes van envoltar la casa i van disparar diversos trets contra l'edifici. Al cap d'un temps, tots dos es van rendir i se'ls va traslladar a la base de l'exèrcit britànic de Bessbrook. El tercer voluntari, Danny McGuinness, s'havia refugiat en una dependència d'una pedrera en desús, però va ser capturat l'endemà. El quart membre de la unitat va aconseguir escapar tot i rebre un tret a la cama, al braç i al pit. Els sacerdots catòlics locals van facilitar la seva rendició.

Empresonament i vaga de fam miniatura|Memorial dels vaguistes de la fam, al cementiri de Glasnevin, a Dublín. El 2 de març de 1977, McCreesh i Quinn van ser condemnats a catorze anys de presó per intent d'assassinat de soldats britànics, possessió d'un rifle i munició, i cinc anys més per pertinença a l'IRA. El rifle que McCreesh tenia en possessió quan va ser capturat era un dels utilitzats a la massacre de Kingsmill el 5 de gener de 1976, quan 10 civils protestants van ser assassinats a trets.

McCreesh va ser enviat a la presó de Maze. Es va unir a la protesta dels llençols i va participar a la vaga de fam irlandesa de 1981. Va morir el 21 de maig, després de 61 dies de vaga de fam. Un dels soldats que va capturar McCreesh, el sotscaporal David Jones, va ser assassinat més tard per Francis Hughes, que va morir durant la mateixa vaga de fam. Un altre voluntari republicà irlandès, Patsy O'Hara, va morir el mateix dia (21 de maig de 1981) que McCreesh mentre estava en vaga de fam a la mateixa presó.

Parc Raymond McCreesh Un parc infantil de Newry va rebre el nom de McCreesh després que s'aprovés una moció liderada pel Sinn Féin, el Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) i representants independents del Consell de Districte de Newry i Mourne. El 2008 unionistes no hi van estar d'acord i van apel·lar a la Comissió d'Igualtat, que va demanar una avaluació d'impacte en la igualtat el 2008. El subcomitè del consell responsable de l'avaluació va decidir que posar el nom de McCreesh al parc complia amb el seu requisit legal de «promoure la igualtat d'oportunitats i les bones relacions entre persones de diferents creences religioses i opinions polítiques».

El 2013 es va anunciar que la decisió de posar el nom de McCreesh al parc seria investigada formalment per la Comissió d'Igualtat d'Irlanda del Nord. Va dir que la seva investigació consideraria si el consell no havia tingut degudament en compte la necessitat de promoure la igualtat i les bones relacions entre persones de diferents creences religioses i opinions polítiques. No en va resultar res de la investigació.

Referències

Bibliografia

Categoria:Comtat d'Armagh Categoria:Activistes nord-irlandesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Membres de l'IRA Provisional Categoria:Presos polítics del segle XX Categoria:Morts com a conseqüència d'una vaga de fam Categoria:Morts el 1981 Categoria:Morts a Irlanda del Nord Categoria:Nascuts el 1957