Les protestes a Bolívia de 2026 són una sèrie de mobilitzacions socials, bloquejos de carreteres i enfrontaments que van començar a principis de maig de 2026 a diferents regions del país, amb epicentre a les ciutats de La Paz i El Alto.
El maig de 2026, van començar unes protestes massives a La Paz, Bolívia. Els miners constituïen una gran part dels manifestants, però també els acompanyaven mestres, agricultors i altres treballadors. Les protestes van ser causades directament per una llei que permetia la hipoteca de terres, però es van produir durant un període més ampli de recessió econòmica a Bolívia. Tot i que el president Rodrigo Paz va anul·lar la llei el 13 de maig, les protestes van continuar estenent-se. L'abast de les protestes també s'ha ampliat, ja que altres treballadors exigeixen salaris més alts, una reforma laboral i la dimissió de Paz com a president. A partir del 14 de maig, els manifestants van començar a fer esclatar explosius i a enfrontar-se amb la policia al voltant del palau presidencial, a més de demanar la dimissió de Paz. Els bloquejos també es van intensificar, posant la ciutat sota "setge" i impedint que els productes essencials arribessin a la capital. El 21 de maig, quatre persones havien mort i 90 havien estat detingudes per participar en les protestes.
Context La crisi econòmica de Bolívia, resultat de la disminució de la producció d'energia i de l'escassetat de dòlars americans, és la pitjor del país en dècades. Les escassetats de combustible també són generalitzades arreu del país, després que un decret presidencial el desembre de 2025 posés fi a les subvencions nacionals al combustible, causant preus de la benzina molt més alts. La guerra de l'Iran també va contribuir a pressionar l'economia boliviana. El president Rodrigo Paz va ser elegit l'octubre de 2025 després de fer campanya per a una reforma econòmica.
Abans de ser derogada el 13 de maig després de la reacció dels pobles indígenes i les organitzacions rurals, Llei 1720, que es va posar en vigor el 10 d'abril, va permetre que les petites propietats agrícoles titulades es convertissin voluntàriament en propietats mitjanes mitjançant una sol·licitud per escrit i una declaració jurada, fent que les terres fossin elegibles per ser utilitzades com a garantia per a préstecs bancaris. Els crítics van argumentar que la llei era una amenaça potencial per als agricultors, ja que la Llei 1720 també els privava de la immunitat contra la confiscació i la mercantilització de les seves terres.
Referències
Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Segle XXI a Bolívia