Yasmina Praderas Ramírez (Osca, 1981) és una tècnic de so aragonesa. En 2022, va ser guardonada amb el Premi Goya al millor so per la pel·lícula As bestas. El 2023 va ser doblement nominada en aquesta categoria per Campeonex i Saben aquell. El 2026, per la seva feina a Sirat, al costat de Laia Casanovas i Amanda la Vilavella, va obtenir el Premi del Cinema Europeu i el Premi Goya al Millor So, a més d'una nominació al Premi Oscar.

Trajectòria Va estudiar batxillerat i un Mòdul de Comerç i Marqueting a Osca, però el seu interès se centrava en el món audiovisual, i per això el 2003 va marxar a Barcelona a estudiar cinema al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), i es va especialitzar en so.

Acabada la formació, va treballar en diferents camps relacionats amb el món audiovisual, fent curtmetratges i videoclips, realitzant muntatges i enregistraments de so en directe... fins que es va decantar pel so. Va començar en un estudi de doblatge, primer gravant veus dels actors i després realitzant les mescles de so. En 2014, va entrar a formar part de l'equip de Marc Orts com a ajudant de mescles.

Praderas és a més sòcia activa de l'associació APSA, una organització sense ànim de lucre que reuneix i representa els i les professionals del so audiovisual a Espanya.

Des de 2017, treballa com a responsable de mescles de sons en molts projectes, entre els quals destaquen La meva benvolguda confraria (2018), Quien a hierro mata (2019), Sentimental (2020), No mataràs (2020), La nena de la comunió (2022), As bestas (2022), Els encantats (2023), Buffalo Kids (2024), Salve Maria (2024), El 47 (2024), Wolfgang (Extraordinari) (2025), La buena letra (2025), La llum de l'Aisha (2025) i Sirat (2025).

Reconeixements En 2020, Prades va ser nominada al Millor So en els Premis Goya, al costat de David Machado i Gabriel Gutiérrez, per la pel·lícula Quien a hierro mata de Paco Plaza. Aquest mateix any, l'Acadèmia del Cinema Català en la seva XIII edició dels Premis Gaudí, va nominar a Millor So la pel·lícula No mataràs de David Victori, a Prades al costat de les seves companyes Elena Cordech i Laura Tomás.

En 2022 i al costat d'Aitor Berenguer i Fabiola Ordoyo, Prades va ser guardonada amb el Goya al Millor So pel treball en As Bestas de Rodrigo Sorgoyen. A l'any següent, en 2023, també van rebre per aquesta pel·lícula el Premi Platino a la millor direcció de so, guardó concedit per l'Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA) i per la Federació Iberoamericana de Productors Cinematogràfics Audiovisuals.

En la XXIII edició de la Mostra de Cinema Realitzat per Dones que es va celebrar a Osca al setembre de 2023, es va atorgar el primer premio Pa i Roses a Prades. Aquest premi anual va dirigit a dones que destaquen en la indústria cinematogràfica, en aquest cas per a donar visibilitat a les disciplines tècniques que tenen un paper important en la creació de pel·lícules, però que sovint tenen menys reconeixements.

En 2023, Prades va ser nominada als Goya 2024 per les pel·lícules Saben aquell de David Trueba i Campeonex de Javier Fesser.

En 2026, al costat de Laia Casanovas i Amanda la Vilavella, pel llargmetratge Sirât es va alçar amb el Premi del Cinema Europeu i el Premi Goya, aconseguint una nominació en els Premis Oscar, sent el primer equip íntegrament femení que optava a l'estatueta de Hollywood a Millor So.

Referències

Enllaços externs Fitxa de Yasmina Praderas a IMDb Entrevista a Aquí i Ara Aragón TV.

Categoria:Guanyadors del Premi Goya al millor so Categoria:Persones d'Osca Categoria:Alumnes del Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya Categoria:Nascuts el 1978