va ser una activista estatunidenca coneguda per ser la demandant del cas del Tribunal Suprem dels Estats Units Ledbetter v. Goodyear Tire & Rubber Co.. El cas tractava sobre la discriminació laboral i la desigualtat salarial entre homes i dones. Després que el Tribunal Suprem dictaminés que el Títol VII de la Llei de Drets Civils de 1964 no permetia presentar demandes per discriminació salarial més de 180 dies després del primer salari discriminatori, el Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei Lilly Ledbetter de salari just de 2009, una llei creada per corregir aquesta situació i que va rebre el seu nom. Posteriorment, Ledbetter es va convertir en activista per la igualtat de les dones, conferenciant i autora. El 2011 va ingressar al National Women's Hall of Fame.
Ledbetter va néixer amb el nom de Lilly Lynn McDaniel a Possum Trot (Alabama), i es va criar a Jacksonville. Es va graduar a l'institut de Jacksonville el 1956. El seu pare, J. C. McDaniel, treballava com a mecànic a l'dipòsit de l'Exèrcit d'Anniston. Després d'acabar els estudis secundaris, es va casar amb Charles Ledbetter, amb qui va tenir dos fills, Vicky i Phillip. També va treballar a la Universitat Estatal de Jacksonville com a ajudant de direcció d'ajuts financers. Va morir el 12 d'octubre de 2024 per una insuficiència respiratòria en un hospital de Birmingham (Alabama), als 86 anys.
El 1979, Ledbetter va començar a treballar com a supervisora a Goodyear. Després de dinou anys a l'empresa i poc abans de jubilar-se, va rebre una nota anònima que revelava que cobrava milers de dòlars menys anualment que els homes amb el mateix càrrec. Segons la informació presentada en el cas, si hagués rebut els mateixos augments salarials que els seus companys masculins, hauria guanyat més de 200.000 dòlars addicionals al llarg de la seva carrera. Ledbetter va presentar una demanda per discriminació sexual contra Goodyear. Tot i que inicialment va guanyar el cas, la decisió va ser revocada pel Tribunal d'Apel·lació per l'Onzè Circuit dels Estats Units. Finalment, el Tribunal Suprem dels Estats Units va fallar en contra seva perquè la demanda no havia estat presentada dins del termini de 180 dies establert des de l'inici de la discriminació salarial.
Com a resposta a aquesta decisió judicial, el 111è Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei Lilly Ledbetter el 2009. La llei flexibilitzava els terminis per presentar demandes de discriminació salarial quan existissin pagaments afectats per discriminacions anteriors. Tot i això, Ledbetter no va rebre cap compensació econòmica de Goodyear. La llei va ser la primera signada pel president Barack Obama després d'assumir el càrrec.
A partir d'aleshores, Ledbetter va desenvolupar una activitat pública vinculada a la igualtat salarial i els drets de les dones. Va intervenir a les convencions nacionals demòcrates de 2008 i 2012, i el 2013 va publicar les memòries Grace and Grit: My Fight for Equal Pay and Fairness at Goodyear and Beyond. El 2019, la revista Time la va seleccionar com la seva representant de l'any 2007 en el projecte «100 Women of the Year». La seva història va ser adaptada al film Lilly (2024), protagonitzat per Patricia Clarkson.
Referències
Categoria:Morts el 2024 Categoria:Feministes estatunidencs Categoria:Activistes d'Alabama Categoria:Memorialistes Categoria:Assagistes estatunidencs en anglès Categoria:Assagistes estatunidencs del segle XXI Categoria:Escriptors d'Alabama Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Assagistes estatunidencs del segle XX Categoria:Morts a Alabama Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1938