va ser una escriptora seychellesa i activista lingüística del crioll seychellès.
Vida primerenca Va néixer el 1932 al districte de Baie Lazare, a Mahé. No va poder completar l'educació primària; com que era negra, li van dir que no calia que aprengués a llegir perquè de tota manera només podria accedir a feines de collar blau. Mentre treballava com a netejadora i treballadora manual, va arribar a tenir vuit fills.
Carrera El 1981, va ser una de les primeres participants del programa d'alfabetització «Progranm alfabetizasyon», a través del qual va aprendre a escriure en anglès, francès i crioll seychellès. Més tard, seria ella mateixa qui ensenyaria a altres persones a llegir i escriure a Anse Royale.
Aleshores va començar a escriure poesia i relats en crioll seychellès. Va guanyar renom per tot l'arxipèlag i va passar a ser considerada pionera en la literatura en crioll seychellès. La seva producció va ser inclosa en les antologies Bardzour in fer i Madanm Mizlen e konpani. El 2012, va publicar ella mateixa el seu llibre Remor a través del Lenstiti Kreol. Va ingressar a l'Associació d'Escriptors Seychellesos.
També va col·laborar amb el Lenstiti Kreol documentant modismes locals i dites en crioll seychellès, i va contribuir en la iniciativa de crear un diccionari de crioll. A part, es va implicar en el Comitè de la Llengua Criolla (), que té com a objectiu la conservació i la promoció del crioll seychellès; en va ser la degana fins a morir. Melanie va morir el 2016 a l'edat de 83 anys.
Homenatges miniatura|Chantale Melanie i Clivette Philoe rebent la Medalla al Mèrit de la seva mare. El 2017, el Lenstiti Kreol i algunes entitats amb qui coopera l'institut van estrenar un premi literari per a estudiants de primària batejat amb el seu nom en honor de la seva figura. Aquell any també van publicar pòstumament la seva autobiografia Memwar mon zanset. A més, va aparèixer biografiada en el repàs històric de literatura seychellesa Seychellois Writers: A Biographical Sketch (2019) de Diallo Addourahamane, juntament amb altres artistes com Sonia Grandcourt, Antoine Abel i Jean-Joseph Madeleine.
El 2022, va ser homenatjada en un acte del Festival Kreol al Museu Nacional d'Història en el qual la seva família va presentar una estàtua que l'escultor Egbert Marday n'havia fet a encàrrec del seu fill, Joel Melanie. Ja havia estat reconeguda el 2017 en el mateix Festival Kreol per mitjà d'un concurs literari. El juny del 2023, coincidint amb el Dia de la Independència, li van concedir la Medalla al Mèrit en el marc dels Premis Nacionals de les Seychelles; la van recollir les seves filles Chantale Melanie i Clivette Philoe.
Obra publicada Remor (Lenstiti Kreol, 2012) Memwar mon zanset (Lenstiti Kreol, 2017)
Vegeu també Marie-Therese Choppy
Referències
Categoria:Artistes de les Seychelles Categoria:Morts el 2016 Categoria:Poetes africans Categoria:Activistes lingüístics Categoria:Poetes del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Activistes africans Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1932