Temple del sud-est és el nom donat a un dels temples de l'antiga Grècia dedicat a una dea, a l'Àgora d'Atenes, a Grècia. És al costat sud-est de l'Àgora. El nom del temple és modern i es basa en la ubicació.

Els fragments trobats pertanyien al Temple d'Atena de Súnion, a l'extrem sud de l'Àtica, però els van espoliar per a construir aquest temple. Fou, per tant, el darrer de diversos "temples itinerants", traslladats de la campanya àtica a l'Àgora atenenca en l'època imperial. Es desconeix a quina deïtat s'havia dedicat. Va resultar greument danyat durant el saqueig dels hèruls al 267, i després va ser espoliat per a construir la muralla de fortificació posterior als hèruls.

Descripció Va ser construït en època romana, al segle I, en l'emplaçament de l'anterior Seca, al costat sud-est de la Estoa sud I, al costat del Nimfeu, a l'oest de la Via Panatenaica, després de la biblioteca de Pantè, al peu del vessant nord de l'Acròpolis. esquerra|miniatura|Vista de les restes del Temple del sud-est des del nord Es va construir en marbre. Era d'estil jònic octòstil pròstil i la façana possiblement tingués sis columnes.

Tenia una estàtua de culte femenina semblant a una cariàtide. No se sap pas amb certesa a quina dea estava dedicat el temple. Potser en fos Atena, ja que, pel que sembla, en l'edifici es van reutilitzar parts del Temple d'Atena de Súnion. A més de parts de l'estàtua de culte i el pedestal, s'han conservat els fonaments i algunes parts de les estructures superiors. Ara les ruïnes del temple s'alcen a l'est de l'església dels Sants Apòstols, construïda durant l'Imperi bizantí.

Fonaments miniatura|Pedestal per a l'estàtua de culte, vista des de l'est L'estructura estava orientada al nord-nord-oest i feia 20,60 m de llargada. Constava d'un pronaos (pòrtic) de 12,20 m d'amplada i 6,50 m de fons. Darrere hi havia un naos de 11,20 m d'ample i 14,10 m de llargària, amb murs d'uns 0,90 m de grossària.

La fonamentació del pronaos consistia en blocs de conglomerat reutilitzats, col·locats en rases excavades en la roca mare, amb un gruix de 1,50-1,70 m. La fonamentació del naos és molt limitada. Els murs s'assentaven en llits irregulars poc profunds. Les parts inferiors es conserven, són blocs de porus reutilitzats, segellats amb morter gris de baixa qualitat. A la part davantera del naos es conserven els blocs que van servir de base a un terra de marbre, que devia continuar en el pronaos. A la part posterior del naos es conserva parcialment un terra d'argila compactada.

La major part de l'espai interior de la cel·la estava ocupat per un gran pedestal per a l'estàtua de culte. Aquest pedestal és lleugerament al sud del centre de la cel·la, que feia 6,7 m d'ample (d'est a oest) i 4,40 m de llarg (de nord a sud), i és fet de porus i conglomerat reutilitzats. Originàriament, hauria estat revestit de marbre i degué suportar diverses estàtues. Darrere hi ha un altre fonament rectangular de 1,15 m x 1,50 m.

Els fonaments es degueren col·locar en la primera meitat del segle II. Els fragments de ceràmica trobats indiquen que data del segle II. L'estructura és anterior al nimfeu situat a l'oest, construït a mitjan segle II. Els fonaments estan alineats amb el paviment de la Via Panatenaica, la qual cosa demostra que el temple es construí després o en el moment en què es repavimentà la via. Això va ocórrer en la primera meitat del segle II.

Superestructura miniatura|Capitell jònic del Temple del sud-est, posteriorment incorporat a la muralla post-herúlea No es van trobar restes de la superestructura in situ, però un conjunt de fragments jònics encaixen amb les mesures dels fonaments. Hi ha quinze tambors de columnes, un capitell jònic complet, dotze fragments d'altres capitells, un fragment de la base d'una columna, part de la motllura de coronació de la cornisa i una petita part de la motllura de l'arquitrau. Aquests fragments es van trobar en la secció de la muralla post-herúlea situada enfront del temple i escampats pel temple cap al nord i l'oest en contextos tardans, però originalment procedien del Temple d'Atena de Súnion, que probablement havia deixat d'utilitzar-se després de l'atac de Filip V de Macedònia als santuaris rurals àtics en el segle IV abans de la nostra era. Els tambors de les columnes estan etiquetats amb marques de picapedrer (Γ, Θ, Λ, Ν, Π, Σ, Τ, Ω), que s'usaven per a tornar a muntar correctament els blocs en l'Àgora.Inicialment es relacionaren amb aquest temple un conjunt d'elements arquitectònics dòrics de l'Estoa doble de Tòricos trobats en la muralla postherúlia: . El pronaos, però, és massa gran per al nombre de columnes trobades: . De llavors ençà, aquests fragments s'han assignat al Temple del sud-oest: .

La façana davantera estava formada per un crepidoma de tres esglaons. El temple era pròstil, és a dir, només tenia columnes a la part davantera; i octòstil, és a dir, tenia vuit columnes al llarg de la façana davantera. La distància entre les columnes (intercolumni) era de 1,531 m. Hi havia dues columnes en cada costat del pòrtic, entre les columnes dels cantons i les antae. Aquestes tenien un intercolumni de 1.667 m. Les columnes tenien un diàmetre de 0,65 m a la base i s'estrenyien fins a 0,533 a la part superior. Els fusts feien 5,35 m, més una base de 0,32 m i capitells jònics amb decoració pintada i tallada de 0,304 m, per a una alçada total de 5,974 m. Damunt les columnes hi havia un arquitrau. Probablement hi havia un fris per sobre, que no devia portar cap escultura en relleu, però l'evidència n'és limitada. La teulada era de marbre.

Escultura miniatura|Fragments d'estàtua colossal trobats al Temple del sud-est (Àgora inv. S 2070a i b) L'estàtua de culte era una colossal figura femenina amb un pèplum, feta de marbre pentèlic, que hauria fet gairebé quatre metres d'altura. Només en sobreviuen tres fragments molt danyats. Un d'ells (Agora inv. S 2070a) és la part superior d'un tors, amb talls on s'haurien unit un braç esquerre i el cap. El segon fragment (S 2070b) és el drapejat de la part inferior dels malucs i la part superior de les cames. Es va trobar al costat de la base en la naos del temple. A l'oest es va trobar un peu dret (inv. S 1823). La comparació estilística més propera és una estàtua dels Museus Capitolins de Roma. Es coneix com la Demèter Capitolina, però no és pas clar a quina deïtat representa (Hera, Afrodita i Demèter són algunes de les identificacions suggerides). Aquesta estàtua és una còpia romana d'una d'original de la fi del segle V abans del present. L'estàtua trobada al Temple del sud-est pot haver estat el model per a la Demèter Capitolina, però és possible que totes dues escultures siguen còpies d'un original perdut.

Excavació Els fonaments de l'Àgora es van descobrir en excavacions realitzades per l'Escola Americana d'Estudis Clàssics d'Atenes. Es van trobar com a part dels treballs realitzats a la cantonada sud-est de l'Àgora entre febrer i agost del 1959, dirigits per Dorothy Burr Thompson.

Les restes de la superestructura es trobaren durant les excavacions de la muralla post-herúlea.

Notes

Referències

Categoria:Temples de l'antiga Atenes Categoria:Àgora d'Atenes