"Hang the DJ" és el quart episodi de la quarta temporada de la sèrie antològica de ciència-ficció britànica Black Mirror. Escrit pel productor creador de la sèrie Charlie Brooker i dirigit per Tim Van Patten, es va estrenar a Netflix el 29 de desembre de 2017, juntament amb la resta de la quarta temporada. Segueix l'Amy (Georgina Campbell) i en Frank (Joe Cole), que són emparellats en relacions durant períodes de temps fixos per un algoritme que finalment determina la seva parella per a tota la vida.
L'episodi es va inspirar en el servei de streaming Spotify, ja que Brooker va considerar un sistema que dóna a la gent "llistes de reproducció" de relacions. La visita del dissenyador de producció Joel Collins a una zona de vacances cara es va convertir en la base de l'escenari.
Els crítics van establir paral·lelismes entre l'episodi i les cites en línia a través d'aplicacions com ara Tinder, i van fer comparacions amb l'episodi de la tercera temporada "San Junipero", entre altres treballs. L'episodi va rebre una acollida positiva segons Rotten Tomatoes i va ser nominat a tres Premis BAFTA, però els crítics van escriure comentaris contradictoris sobre la història i el gir final, tot i que van ser majoritàriament favorables als personatges de Frank i Amy.
L'episodi pren el nom del cor de la cançó "Panic" dels Smiths.
Argument Frank (Joe Cole) i Amy (Georgina Campbell) utilitzen un dispositiu circular anomenat "Coach" que els emparella amb parelles romàntiques durant períodes de temps fixos. Estan emparellats durant 12 hores. Malgrat els nervis inicials, ràpidament s'entenen i es penedeixen de no haver tingut relacions sexuals mentre se separen. Coach (veu de Gina Bramhill) els diu que el sistema supervisa cada relació per assignar-los una parella de per vida el "dia de l'emparellament", amb una taxa d'èxit del 99,8%.
La següent parella de Frank, Nicola (Gwyneth Keyworth), el menysprea immediatament, però estan emparellats durant un any. Mentrestant, l'Amy troba atractiva la seva parella de nou mesos, Lenny (George Blagden). L'Amy i en Frank es tornen a trobar en un esdeveniment on una parella parla del seu èxit d'emparellament. L'Amy comença a trobar cansats els gestos de Lenny, sobretot les seves fortes exhalacions. Després que la relació acabi, l'emparellen repetidament amb gent durant 36 hores; tenint relacions sexuals amb cada parella, comença a dissociar-se per la inutilitat de les relacions.
Després que acabi la parella de Frank, ell i l'Amy tornen a emparellar-se i acorden no comprovar la durada del temps, per evitar prejudicis. Gaudeixen tenint relacions sexuals per primera vegada i parlen de com podria funcionar el sistema. Una nit, en Frank comprova la data de caducitat. Inicialment diu cinc anys, però es recalibra, ja que la traïció d'en Frank al seu acord l'ha desestabilitzat, fins que marca 20 hores. Frank es distreu l'endemà quan l'Amy s'adona que cada còdol que salta toca l'aigua quatre vegades; ell admet el que ha passat amb una hora restant. Ella està furiosa i ell té el cor trencat.
Continuen les relacions sense èxit. La nit abans del dia d'emparellament de l'Amy, ella tria en Frank per a la seva única sessió de comiat permesa abans de saltar-se Coach a través d'una piscina. Al sopar amb Frank, el dia d'emparellament del qual també és demà, l'anima a marxar amb ella. Reconeixent que cap dels dos té records anteriors al sistema, pensa que el món és una prova i que s'han de rebel·lar. Un home amb una pistola taser s'acosta; l'Amy toca la pistola tàser i deixa de funcionar, i la gent del restaurant es queda glaçada. Frank i l'Amy corren i escalen un mur que separa el món exterior. Es revela que es troben en una de les 1.000 realitats simulades: en 998 d'aquests mons, Frank i l'Amy simulats es van rebel·lar per estar junts. Al món real, una aplicació de cites assigna Frank a l'Amy com a coincidència del 99,8%. Es miren als ulls per primera vegada a través d'una barra mentre sona "Panic" dels the Smiths.
Producció Tot i que les temporades u i dos de Black Mirror es van emetre a Channel 4 al Regne Unit, el setembre de 2015 Netflix va encarregar la sèrie per a 12 episodis, i el març de 2016 va superar Channel 4 pels drets de distribució de la sèrie al Regne Unit, amb una oferta de 40 milions de dòlars. L'ordre de dotze episodis es va dividir en dues temporades de sis episodis cadascuna, amb "Hang the DJ" al final del grup. Els sis episodis de la quarta temporada es van estrenar a Netflix simultàniament el 29 de desembre de 2017. "Hang the DJ" apareix com el quart episodi, però com que Black Mirror és una sèrie antològica, cada entrega es pot veure en qualsevol ordre.
Concepció i escriptura Segons la productora executiva Annabel Jones, "Hang the DJ" reflexiona sobre l'estat de les cites en l'actualitat i una "sensació general de solitud". L'episodi va sorgir del creador de la sèrie i guionista d'episodis Charlie Brooker, que va concebre l'aplicació de cites Coach per analogia amb la plataforma de transmissió d'àudio Spotify: determina una "llista de reproducció" de les relacions que s'haurien de tenir abans d'establir-se amb una parella. No era obvi quina història es podia desenvolupar quan l'experiència dels usuaris de l'aplicació de cites estava predeterminada. Es van considerar variacions i una idea que es va plantejar va ser que l'aplicació podia aprendre de cada relació. Que l'Amy i el Frank es separessin abans de retrobar-se era un arc narratiu desitjat, i es va fer possible quan es va introduir el gir. El guió es va precipitar a causa de la data límit en un punt concorregut del cicle de producció.
L'episodi és similar a l'episodi de la tercera temporada "San Junipero" en la seva positivitat, a diferència d'altres entregues. Brooker estava preocupat perquè als fans no els agradava el "to còmic lleuger i divertit" de "Hang the DJ" i inicialment es va mostrar reticent a escriure un final feliç. Tanmateix, esperava que la gent gaudís de la relació d'Amy i Frank, havent vist una reacció positiva del públic a Kelly i Yorkie a "San Junipero". Ambdós episodis revelen, en un gir, que l'escenari és una realitat simulada. Un repte amb "Hang the DJ" era mantenir això poc clar fins al final, tot i que l'espectador encara era conscient que l'escenari és inusual. En una escena, Frank i Amy suggereixen que el món és simulat, com una "doble jugada" de Brooker.
Els guionistes van discutir quant de temps hauria de veure Frank inicialment com la seva segona relació amb Amy. Brooker va dir que llur decisió final de cinc anys és "un període de temps raonable per a una relació seriosa", però Frank es decep en descobrir-ho, ja que significa que la relació acabarà. L'observació del temps de la relació per part de Frank va causar un problema estructural al guió, però l'escena es va considerar important i, per tant, el guió es va reelaborar al voltant d'aquesta idea.
Brooker va imaginar que la simulació s'executaria mitjançant informàtica al núvol. La idea que executés 1.000 còpies del món simultàniament es va considerar per primera vegada per a l'episodi anterior "White Christmas". A l'episodi, una còpia simulada d'una persona confessa un delicte. Algú va preguntar a Brooker si això seria una prova admissible i ell va respondre que la simulació es podria repetir, amb una configuració lleugerament diferent cada vegada, per augmentar la fiabilitat. Per a les parelles simulades que no es van rebel·lar, Brooker va dir que "el sistema ha complert el seu propòsit i la vostra realitat s'acaba".
Càsting i filmació El director estatunidenc Tim Van Patten va dirigir l'episodi. Georgina Campbell va ser escollida com a Amy i Joe Cole com a Frank. La parella va fer una prova de química abans del rodatge per comprovar que podien establir una bona relació. Campbell va trobar que Amy estava "plena d'esperança", amb una "excitació nerviosa" per les cites.
L'escenari es basava en Soho Farmhouse a Oxfordshire, una zona de vacances cara on el dissenyador de producció Joel Collins havia assistit a una festa d'aniversari. Va descriure com un "repartidor de llet elèctric" transporta la gent per les seves cabanes i els diversos clubs i bars. L'escenari es va reescriure al voltant d'això —havent estat prèviament esbossat com a blocs de torres— per semblar-se a Soho Farmhouse, o un poble de vacances propietat de Center Parcs. El disseny geomètric del món va ser idea de Collins, destinat a semblar-se a l'interior d'un telèfon mòbil, on diverses línies de coure i llautó estan disposades en una placa verda. A l'escenari s'utilitzen patrons hexagonals i motius de disseny repetits, ja que l'escenari és un món simulat algorítmic. La interfície de l'aplicació Coach va ser dissenyada inicialment per Erica McEwan, del departament de gràfics de la producció. El desenvolupament i l'animació posteriors van ser duts a terme per Painting Practice. Collins va dir que el disseny rodó de Coach es va fer per distingir l'escenari del món real. La seva interfície era deliberadament minimalista, amb pocs botons; Collins la va anomenar "només un disc circular, gairebé com un disc, amb una pantalla de vidre".
miniatura|alt=Painshill Abbey|Painshill es va utilitzar com a lloc de rodatge. Alguns rodatges exteriors van tenir lloc a Painshill, un parc paisatgístic del segle XVIII a Surrey. En una escena, l'Amy dóna una puntada de peu a Frank en broma. Tanmateix, les puntades de peu falses de Campbell semblaven poc realistes. Van Patten va dir a Campbell que donés una puntada de peu a Cole de veritat i ella accidentalment li va donar una puntada de peu prou forta com per fer-lo sagnar; aquesta va ser la presa que es va utilitzar a l'episodi. Les escenes del bosc es van filmar a Bourne Wood, Surrey.
El gir argumental es revela en una escena on el món simulat es desmunta píxel a píxel per ser reemplaçat per 1.000 còpies de Frank i Amy en un buit negre. Això només es va descriure vagament al guió, per la qual cosa la producció es va inspirar en la pel·lícula de ciència-ficció del 2013 Under the Skin, segons el productor Nick Pitt. El repartiment estava confós sobre la intenció durant el rodatge d'aquest final, en particular les imatges fetes contra pantalles verdes de personatges mirant "significativament a la distància mitjana". Jones i Brooker van trobar que la parella no va entendre els talls inicials del final. Per establir que l'ambientació de l'episodi havia estat una simulació, una veu i un text incorporis revelen que l'Amy i el Frank s'havien "rebel·lat" 998 de 1.000 vegades, cosa que va portar a una coincidència del 99,8% per a la parella, i el diàleg de l'escena anterior del restaurant es va simplificar. A més, els desenvolupaments dels efectes visuals van portar a que els personatges es "desmaterialitzessin" mitjançant una "abandonament elegant del seu cos" en lloc de "ser trencats, aixafats o incinerats", segons Pitt.
Música miniatura|alt=Sigur Rós|Sigur Rós va treballar en dues pistes per a l'episodi, "End" i "Match", amb el compositor Alex Somers. L'episodi pren el nom d'una lletra de la cançó dels Smiths "Panic", que sona a l'escena final. La banda sonora instrumental de "Hang the DJ" va ser creada per Alex Somers, amb dues peces aportades per la banda islandesa Sigur Rós, "End" i "Match". Les dues cançons són música ambiental: "End" és una peça estructurada de cinc minuts amb la veu de Jónsi, que Ryan Reed de Rolling Stone va descriure com a post-rock; "Match" és una transició de 90 segons amb un to fosc i l'ús de bordons. Somers havia produït música amb la banda anteriorment, inclòs al seu àlbum més recent Kveikur (2013). El 2018, la banda sonora va ser publicada en vinil per Invada Records.
Màrqueting