va ser un nen de 12 anys, conegut també com a Ughetto, heroic combatent de la Resistència italiana. Va morir a Roma mentre lluitava contra les forces d'ocupació nazis en la defensa d'un pont ferroviari sobre el riu Aniene. Va ser condecorat a títol pòstum amb la Medalla d'or al valor civil.
Biografia Nascut a Roma i anomenat familiarment «Ughetto», era fill d'Enea Angelo Forno, empleat estatal i de Maria Vittoria Sorari. La família vivia al n. 15 de la Via Nemorense, en un barri tranquil de Roma, a prop del Parc Virgiliano (Nemorense). A partir del 8 de setembre de 1943, després de l'Armistici entre Itàlia i les forces aliades, els reductes feixistes van fundar la República de Saló (RSI), el Tercer Reich es va annexionar la zona del Trentino i les tropes de la Werhmacht van ocupar el país. Malgrat que Roma tenia l'estatus de Ciutat oberta, els nazis no el van respectar mai. La por, la gana, la repressió i les deportacions de jueus i opositors italians als camps d'extermini van ser constants, a més de patir els bombardejos aliats.
El 5 juny 1944, Ugo Forno que tenia 12 anys i estudiava el segon curs de secundaria a l'escola Luigi Settembrini, va sortir molt d'hora de casa, perquè havia sentit a dir que els aliats ja havien entrat a Roma. També va saber que els nazis volien minar i destruir totes les infraestructures abans de fugir de la ciutat. Llavors, sense pensar-s'ho gens, va anar a trobar amics i coneguts de la zona, de 18 i 20 anys, entre els quals hi havia: els germans Antonio i Francesco Guidi, Luciano Curzi, Vittorio Seboni i Sandro Fornari i els va convèncer d'anar a impedir-ho. Tots ells, armats amb vells fusells i armes rudimentàries, es van dirigir cap el viaducte de l'Aniene, a la línia Roma-Florència, un nus ferroviari clau per a l'avituallament de la ciutat. En arribar, van veure, des d'un promontori, que els sapadors alemanys ja estaven col·locant les càrregues de dinamita i, sense dubtar gens, els van començar a disparar per sorpresa, els alemanys van emprendre la fuga, però abans van repel·lir l'atac disparant 3 cops de morter a conseqüència dels quals Ugo Forno va ser colpit al cap i al pit, igual que Francesco Bonari i tots dos van resultar morts a l'acte, mentre que, Luciano Curzi va quedar amb una cama malmesa i Sandro Fornari va perdre un braç. La missió es va coronar amb èxit, però, hi van deixar la vida dos d'aquells joves partisans.
El cos d'Ugo Forno, embolicat amb una bandera, va ser traslladat, juntament amb els altres ferits, a la clínica de Monte delle Gioie. El van enterrar al cementiri de Verano i la història del seu sacrifici ha perdurat durant generacions, rebent periòdicament homenatges i recordatoris.
Reconeixements El 4 juny 2005, aniversari de l'alliberament de Roma, al Parc Nemorense (Virgiliano), molt a prop de casa seva, va ser descoberta per l'alcalde Walter Veltroni, una placa en honor a Ugo Forno «el petit heroi de la resistència partisana». El 2010, després d'anys de reclamacions, el pont sobre l'Aniene va ser intitulat amb el seu nom.També l'escola Luigi Settembrini, i el 2013, li va ser conferida pel president de la República Giorgio Napolitano, la medalla d'or al mèrit civil.
Referències
Categoria:Infants i adolescents morts a la Segona Guerra Mundial per l'Alemanya nazi Categoria:Membres de la Resistència italiana Categoria:Morts el 1944 Categoria:Persones de Roma Categoria:Nascuts el 1932