Ras il-Wardija és un jaciment arqueològic situat a la costa oest de l'Illa de Gozo, al municipi de Saint Lawrence. Contenia un temple o un santuari púnic abans de ser reutilitzat en època romana i probablement després també, en època medieval.

El jaciment El jaciment és molt espectacular, a la costa oest de Gozo, al cim d'un penya-segat vertiginós d'uns 100 m d'alçada. Es pot veure des de molt lluny, des de la mar, i potser servia de punt de referència per als antics navegants.

Excavació del jaciment La major part de la informació sobre el jaciment prové de les excavacions realitzades entre els anys 1964 i 1967 per una missió arqueològica italiana sota la direcció de Catherina Caprino i Anna Maria Tamassia. Òbviament, és temptador associar el jaciment amb un dels quatre temples púnics (inclosos un de dedicat a Sadambaal i un altre a Astarte) esmentats a la inscripció púnica trobada a Gozo el 1855, però no s'ha trobat cap evidència arqueològica que done suport a aquesta identificació.

L'inici de l'ocupació del jaciment s'ha datat de l'edat del bronze per la presència de solcs en la pedra del tipus de carro, però no n'hi ha objectes arqueològics desenterrats d'aquest període. Per tant, cal precaució pel que fa a la datació, i alguns historiadors només el daten del període romà.

Estructures actualitzades L'edifici El santuari excavat a la roca, descrit com un nimfeu, està totalment esculpit a mà, segurament a partir d'una cova natural preexistent. Consta d'una cambra rectangular de 4,67 m x 5,80 m x 2,10 m, esculpida en un eix est-oest al vessant del pujol, i orientada cap a la mar i la posta de sol.

A dins, hi havia cinc nínxols finament esculpits amb cornises motllurades. Feien 1 m d'alçada per 50 cm d'amplària.

Potser la cavitat rocosa estava separada de l'exterior per un mur natural, de maçoneria o per una cortina.

Davant de l'entrada hi havia grans cavitats rectangulars excavades en el terreny rocós, i s'hi trobaren restes de morter blanc, cosa que indica una obra romana més que no púnica.

Grafits A la fornícula de la paret sud, gravat a la roca, hi havia un esgrafiat que s'assemblava a una figura humana estilitzada amb els braços estesos. Aquest dibuix s'ha interpretat de diferents maneres: com un crucifix, una criatura alada o una representació de Tanit. El 30 de març del 1988, es va constatar la desaparició del grafit, extret del mur de pedra, probablement amb una eina pneumàtica. Més de 20 anys després, la policia maltesa el va recuperar. El propietari de la cova renuncià als drets sobre el grafit, i ara forma part de les col·leccions del Museu d'Arqueologia de Gozo.

També s'han trobat altres grafits entre els nínxols. Com en el primer, la datació d'aquests gravats rupestres és impossible; podrien ser púnics o moderns, i per tant la seua interpretació ha de ser molt cautelosa. Dos dibuixos en forma de creu podrien suggerir la presència d'una ermita medieval, però ací també manquen proves per estar-ne segurs.

Les cisternes A prop del jaciment, es van desenterrar unes cisternes, una de 37 m³ i una altra de més menuda, en forma de campana, de 14 m³. Aquesta mena d'estructura es troba sovint associada amb temples púnics.

Els altars Es van trobar tres estructures de pedra, interpretades com a altars, dues dins l'edifici i una a l'exterior. Tenen forats esculpits, interpretats com a forats de libació.

Fragments de ceràmica i monedes S'hi han trobat fragments de ceràmica, sovint menuts i difícils de datar. Les peces més ben conservades deuen pertànyer al període romà, entre els segles III i II abans de la nostra era. Aquests fragments , així com algunes monedes, també es van trobar al jaciment, però fora de context estratigràfic i sense una possible interpretació sobre l'activitat de l'indret.

El jaciment hui El refugi de roca es va fer servir durant la Segona Guerra Mundial per a defensar l'illa.

El jaciment arqueològic forma part del sistema de protecció Natura 2000, però actualment està greument degradat. Es troba en terrenys privats. A vegades s'hi organitzen visites.

Notes i referències

Categoria:Colònies fenícies Categoria:Jaciments arqueològics de Malta