El seu arbre genealògic a Fundación Medinaceli. va ser un noble i home d'estat espanyol, IV marquès de Camarasa, II duc de Sabiote, comte de Ricla, de Rivadavia, de Castrojeriz i de Villazopeque, gran d'Espanya,Augusto de Burgos: Blasón de España: libro de oro de su nobleza, vol. II, pág. 128. adelantado de Galícia,Felipe de la Gándara: Hechos heróicos de los hijos de Galicia, págs. 535-536. virrei de València i de Sardenya, on va morir assassinat a conseqüència de les tensions nobiliàries que existien a l'illa en aquells moments per la convocatòria del Parlament.. El seu assassinat va tenir com a conseqüència jurídica la tipificació del delicte de lesa majestat in pirmo capite sobre la figura del virrei
Es va casar amb Isabel de Portocarrero, filla del III comte de Montijo i foren pares del V marquès de Camarasa. Luis de Salazar y Castro: Historia genealógica de la Casa de Lara, tomo I, pág. 558. Sobre la seva mort i els successos que li van seguir, vegeu Alejandro Llorente: Cortes y sublevación en Cerdeña bajo la dominación española parte I y parte II.
L'assassinat El 1666, el virrei Camarasa havia obert el Parlament, i Agostino Castelvì, marquès de Laconi, hi va participar com a primer orador de l'estament militar. En aquesta qualitat, era el principal representant de la majoria parlamentària i intentava obtenir de la Corona certs privilegis considerats de fonamental importància. El virrei, incapaç de superar l'oposició al Parlament, va enviar els documents a la cort. El juny de 1667, juntament amb el delegat virregnal, Castelvì, en la seva qualitat de portaveu oficial dels tres estaments, va salpar cap a Madrid. Però en les llargues negociacions que van seguir, no es va poder arribar a cap acord. En tornar a Càller, a principis de 1668, va ser destituït pel virrei, que així pretenia recuperar el control del Parlament. Tanmateix, aquesta mesura no va donar cap resultat, de manera que el 28 de maig, Camarasa va dissoldre el Parlament. La nit entre el 20 i el 21 de juny, Agostino Castelvì, marquès de Laconi, va morir en una emboscada.Bruno Anatra, CASTELVÌ, Agostino, Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 22 (1979) Jacopo Artaldo Castelvì, després de la mort del seu cosí Agostino, va assumir el lideratge de la forta facció parlamentària que havia identificat el virrei Camarasa com l'instigador de l'assassinat de Laconi. I va ser ell qui va inspirar la conspiració que va provocar la mort del virrei el 21 de juliol.Anatra, CASTELVÌ, Iacopo Artaldo, in Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 22 (1979)
Referències
Bibliografia Manuel Gómez Manrique Sarmiento de Mendoza y los Cobos, Real Academia de la Historia Giorgio Aleo, Historia chronologica y verdadera de todos los successos y cosas particulares succedidas en la Isla y Reyno de Serdeña, del año 1637 al año 1672, Ms cartaceo del XVII secolo di cc. 108, raccolta Baille ora Storia cronologica di Sardegna: 1637-1672, tradotto da P. Attanasio da Quartu, Cagliari, Editrice Cattolica Sarda, 1926. Revilla Canora, Javier, El reino de Cerdeña en el siglo XVII. Evolución, crisis y reforma de un territorio mediterráneo, Editorial Mediterránea, Italia, 2025.
Categoria:Majordoms majors del rei d'Espanya Categoria:Virreis de València Categoria:Virreis de Sardenya Categoria:Morts a Càller Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Nascuts el 1606