Herauscorritsehe és una deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'ha trobat una sola inscripció a la capella de la Madeleine, situada al turó del mateix nom d'Atharratze-Sorholüze (Zuberoa), a Iparralde.
Situació miniatura|esquerra|La capella de la Madeleine ca. 1920 El turó de la Madeleine (en basc: Maidalena mendiko, també anomenat Arhane mendiko) va ser originalment un important centre de culte pagà. La capella, construïda al damunt d'un lloc de culte anterior i més primitiu, està dedicada a Santa Maria Magdalena, qui, segons la llegenda, hi va cercar refugi al . Els pelegrins s'hi apleguen dues vegades l'any: el diumenge abans del Diumenge de Rams i el 22 de juliol, la festa de Santa Maria Magdalena.
En una paret de la capella hi ha incrustada una placa de marbre amb una inscripció votiva, escrita en llatí, dedicada a una antiga deïtat aquitana epigrafiada com a Herauscorritsehe. Es tracta d'una còpia de l'original, el qual es conserva al centre d'interpretació de mitologia basca d'Atharratze Herauskorritxe. Com en moltes altres capelles pirinenques, la placa havia estat reutilitzada en una paret del presbiteri: va ser durant una reparació que la pedra es va desprendre de la paret i es va descobrir que era un altar votiu en molt bon estat de conservació, el qual tenia esculpida una pàtera al costat esquerre i un guttus a la dreta.
Etimologia L'etimologia del teònim és clarament aquitana i es pot interpretar a partir del basc actual tot descomponent-lo en «heraus corri», amb el sufix -tsehe de significat poc clar (vegeu Fonètica). No hi ha dubte sobre el segon lexema, corri, que es correspon al basc gorri 'vermell', però hi ha discrepància sobre el primer, heraus: mentre que Jean Saint-Pierre hi veu el mot basc errauts 'pols', de manera que Herauscorritsehe seria el «déu de la pols vermella», el doctor Clément Urrutibehety opta per erautsi 'baixar, descendir' (per tant, 'allò que baixa del cel': el llamp) i postula un «déu del llamp vermell». Aquesta segona interpretació es basa en la necessitat dels pastors d'assegurar-se el favor d'una deïtat associada a les tempestes, l'equivalent al Júpiter romà. Tanmateix, altres estudiosos discrepen d'aquestes dues teories ja que veuen en el nom una clara connexió amb un animal, a partir dherauts 'verro'. Per tant, Herauscorritsehe seria el «verro vermell». En aquest sentit, hi ha un altre déu aquità, Baeserte, que s'associa amb un animal ben semblant, el senglar, a partir del basc basurde 'porc senglar'.
miniatura|Un verro de raça Duroc Cal notar que el color vermell és habitual tant en teònims del panteó aquità (Baicorrix, Ilurgorri) com en la mitologia basca: Aatxegorri, Behigorri, Zezengorri, Galtzagorri, Jaunagorri, el color amb què es vesteix Mari, etc. Al Marizulo d'Amezketa (una de les moltes coves basques que prenen el nom de Mari), l'Ihizi s'hi apareix en forma de porc vermell.
Pel que fa al gènere d'aquesta deïtat, mentre que la majoria d'estudiosos hi veuen un déu, a partir de la connexió amb un animal mascle (el verro), d'altres l'han vinculat a una deessa. Luis Mari Zaldua recorda que la terminació -tse és una partícula final que apareix sovint en en noms de dona aquitans, mentre que altres autors han volgut associar la /e/ final amb una deessa en considerar que podria tractar-se d'una característica gramatical aquitana indicadora del gènere femení. Tanmateix, s'ha demostrat que aquesta /e/ final apareix també en teònims masculins, com ara el ja esmentat Baeserte (epigrafiat Baeserte deo), Aherbelste, Erriape i molts altres.
Fonètica Herauscorritsehe és una de les poques inscripcions de teònims aquitans en que el dígraf /ts/ és escrit tal com es pronuncia en basc (correspon al so [ts] o al [dz]). Achille Luchaire va remarcar que aquest dígraf corresponia a la /x/ final, pronunciada amb so [ks], present en altres teònims com ara Baicorrix. A parer seu, tant el dígraf /ts/ com la lletra /x/ d'ambdós teònims corresponen als finals en /itz/ tan habituals en la llengua basca. Al mateix temps, Luchaire feia notar que, a la seva època, els naturals de la zona del Luishonès, al Comenge (on s'han trobat nombroses inscripcions aquitanes), pronunciaven la /x/ com a [ts], un fenomen, d'altra banda, habitual també en certs parlars catalans: etsemple per 'exemple', Baicorrits per 'Baicorrix', etc.
Inscripció La inscripció de la Madeleine diu el següent:
Restitució: «Fano / Heraus/corritse/he sacrum / C(aius) Val(erius) Vale/rianus» Lectura: «Fano Herauscorritse hesacrum Caius Valerius Valerianus» Traducció: «Caius Valerius Valerianus va construir aquest altar sagrat en honor a Herauscorritse»
Anàlisi epigràfic miniatura|Detall del nexe /I-T/ de la inscripció La sisena lletra de la tercera línia no és una /T/, sinó una combinació de dues lletres: /I/ i /T/, allò que en epigrafia s'anomena "nexe", molt comú en les inscripcions romanes. HE és l'abreviatura de Hic erexit 'erigit aquí'. La primera lletra de la cinquena línia és clarament una /C/, cosa que dóna el nom de Caius. En l'epigrafia espanyola, però, seguint el costum de diversos segles, en comptes de Caius escriuen Gaius i per tant es troba escrit així en molts catàlegs i llibres. En altres països, es manté la forma llatina: Caius.
Context Fano és el cas datiu o ablatiu del mot fanum, que definia un lloc consagrat en què, sovint, s'hi construïa un temple. No s'ha trobat cap rastre d'aquest temple a la rodalia i no se sap com devia ser. Pel que fa a la data de la inscripció, és probable que sigui de finals del o principis del i que el marbre provingui del taller de Sent Biat, al Comenge.
La inscripció és considerada un exemple de sincretisme religiós en què els romans tractaven amb respecte els déus dels aquitans. També és evident que posteriorment es va construir una església catòlica sobre aquest temple (fanum). La capella de la Mare de Déu, on es va trobar l'altar, data del .
Galeria
L'altar original, amb el guttus al costat dret Detall de la inscripció L'altar original, amb la pàtera al costat esquerre La còpia conservada a la capella de la Madeleine, incrustada a la paret
Abreviatures CAG: Carte archéologique de la Gaule ILA: Inscriptions Latines d'Aquitaine
Referències
Vegeu també
Ihizi Estela de Lerga
Categoria:Déus del panteó pirinenc Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Zuberoa Categoria:Animals en el panteó pirinenc Categoria:Porcs