va ser un advocat a qui un grup de tasques al servei de la dictadura militar va segrestar el 6 de juliol de 1977 a Mar del Plata, on exercia la seva professió. El seu segrest i desaparició va formar part de l'episodi conegut com la nit de les corbates puix que va involucrar a diversos advocats d'aquesta ciutat.
Vida familiar En la dècada de 1940 el seu pare va anar a viure a Pasai Antxo, al País Basc davant del Mar Cantàbric, on treballava en vaixells pesquers. Poc després que naixés Salvador Manuel els seus pares van emigrar amb ell a l'Argentina a la recerca de progrés. Es va establir a la ciutat de Rawson i va treballar com a capità en un vaixell de pesca; el 1958 es va mudar a Buenos Aires i, després de dos anys, a Mar del Plata. Salvador Manuel Arrestín va continuar la seva escola primària a La Sagrada Família, una institució religiosa on va tenir com a company, entre altres, a Eduardo Cincotta, que amb els anys es va incorporar a l'agrupació peronista de dreta Concentració Nacional Universitària (CNU). Van continuar junts en l'Institut Minerva, un col·legi privat on van cursar el secundari, i en finalitzar Arrestín es va inscriure en la Universitat Catòlica de Mar del Plata per a estudiar Dret.
Activitat professional i política A la Universitat, a més de ser bon estudiant Arrestín va militar en el Grup d'Estudiants Antiimperialistes (GEA) que era el correlat estudiantil del Partit Comunista Maoista, una agrupació que postulava l'anihilació de l'Estat burgès i la destrucció del capitalisme. Per la recomanació d'un professor, i mentre continuava estudiant, va entrar a treballar com a empleat en els tribunals locals, on va conèixer i va tenir com a companya a Mónica Iglesias, amb la qual més endavant es va casar.
Quan va ocórrer al desembre de 1971 l'assassinat de l'estudiant Silvia Filler per integrants de la CNU, Arrestín va estar juntament amb Raúl Hugo Alais en primera fila entre els qui protestaven per l'assassinat i demanaven el seu esclariment; ambdós van figurar en els informes d'intel·ligència de l'època entre els més actius agitadors. En aquesta època un dels temes de discussió entre els qui abraçaven idees d'esquerra era la posició enfront de la lluita armada i Arrestín n’estava d'acord. A mitjan 1972 va participar en una trobada a Còrdoba de l'esquerra no peronista i més endavant es va acostar al Partido Revolucionario de los Trabajadores que en aquest moment liderava Mario Roberto Santucho. El seu pare, que tenia amargs records de la Guerra Civil espanyola en la qual va ser obligat a participar als 16 anys lluitant per la República, desconfiava de la violència com a solució dels problemes polítics i tractant que allunyés d’aquest camí li va proposar que l’acompanyés a portar tres pesquers de Cardiff, a Gal·les, per compte de l'empresa espanyola Sasetru, la qual cosa van fer. En tornar va aprovar les últimes matèries i es va titular d'advocat, es va unir immediatament a l'Associació Gremial d'Advocats de Mar del Plata i es va casar amb Mónica.
Havia abandonat la militància política però no els seus compromisos i va ser així que al desembre de 1975 va presentar un recurs de habeas corpus en favor de la integrant del ERP, Josefa del Carmen Romano Teira, en moments que el fiscal federal de Mar del Plata era el dirigent de CNU Gustavo Demarchi. El 24 de març de 1976 un cop militar va enderrocar a la presidenta i aquest any va néixer la seva filla Adriana. A cap d'any es va associar amb els advocats Roberto Cángaro i Pablo Coppola per a formar un Estudi on es va dedicar al Dret Laboral. A principis de juliol de 1977 el matrimoni Arestín va viatjar a Buenos Aires a visitar familiars i en tornar Salvador va ser tret a cops de la seva oficina per un grup armat i portat encaputxat. Posteriorment la família Arestín va fer gestions davant el Col·legi d'Advocats, la col·lectivitat gallega, la cúria local,en la Comissaria 1a i en el destacament de Cavalleria, però només van obtenir negatives sobre el seu parador. Se sap pel testimoniatge de Marta García de Candeloro que va ser torturat al centre clandestí de detenció "La Cueva", que funcionava en una estació subterrània de radar prop de la Base Aèria Mar del Plata i era dirigit per alts oficials de les tres Armes, entre ells l'excoronel Pedro Alberto Barda, i on van estar segrestats altres advocats. Roman desaparegut des de llavors.
El dia 6 de juliol és la data instituïda per la Federació Argentina de Col·legis d'Advocats per a rememorar als qui van ser detinguts, perseguits, desapareguts o assassinats en defensa de l'Estat de Dret, denominat "Dia Nacional de l'Advocat víctima del terrorisme d'Estat".
Referències
Categoria:Persones d'Errenteria Categoria:Advocats argentins Categoria:Represaliats polítics Categoria:Persones desaparegudes Categoria:Advocats guipuscoans Categoria:Advocats nascuts al segle XX