Pedicularis kerneri és una planta amb flors, hemiparàsita, del gènere Pedicularis que actualment s'inclou dins de la família de les orobancàcies.
Descripció Pedicularis kerneri és un representant típic del seu gènere. Veieu-ne les característiques més generals a Pedicularis. És una herba perenne, que pot arribar a fer un pam d'alçada, amb un rizoma simple o poc ramificat de fins 5 mm de gruix. La tija, es arquejada, finalment ascendent, glabrescent o amb dues línies de pèls. amb fulles allargades i dividides (pinnatisectes) glabrescent o lleugerament pubescents, amb flors púrpures o roses (de vegades blanques).
Per poder diferenciar-los d'altres espècies semblants: és una espècie amb tiges més o menys decumbents (rastreres). la flor té el llavi superior prolongat amb un bec llarg (> 2mm). El calze habitualment té algunes taques purpúries i té les dents dividides. Els pedicels són tots ells d'una longitud semblant a la del calze. Les bràctees foliàcies que porten les flors són més llargues (2x 1,5 cm) que els pedicels. La inflorescència és laxa i amb poques flors (2 a 6, 8 de vegades)
S'ha pogut confondre de vegades amb Pedicularis pyrenaica, més encara quan se sap que és poden trobar exemplars híbrids o poblacions amb introgressions genètiques d'espècies properes. La diferència més clara seria la longitud dels pedicels que a P.pyrenaica són molt surts (de vegades alguna flor inferior pot tenir un pedicel de longitud superior a la meitat del calze.).
Hàbitat i distribució És una espècie d'oròfit que viu únicament als Alps i els Pirineus centrals entre el riu Gàllego (Osca) i el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran. També s'ha trobat al vessant septentrional a la Catalunya del Nord. Als Països Catalans, és força rara: només viu a l'alta muntanya, en prats alpins de caràcter àcid (silicícoles).
Taxonomia Pedicularis kerneri Dalla Torre va ser descrita de manera fefaent, l'any 1882 als Alps per Karl Wilhelm von Dalla Torre, un naturalista austríac.
Havia estat descrita prèviament per Linné, l'any 1753 a la seva obra principal, Species Plantarum, amb el nom de Pedicularis rostrata; però aquesta descripció es va considerar ambigua, ja que podia incloure a diferents taxons del gènere Pedicularis amb el llavi superior de la flor amb un bec llarg (que avui en dia es situen dins de la secció Rostrata).
Referències
Categoria:Orobancàcies