El Centre Penitenciari de Aragua, també conegut com la presó de Tocorón, és una presó veneçolana situada en la població de Tocorón, en el sud de l'estat Aragua.

Història La presó va ser construïda en 1982 amb una capacitat per a 750 reus, en 2016 albergava una població de més de 7000 reclusos. El 15 de març de 2007, 300 reclusos iniciaren una vaga de fam en protesta pels maltractaments dels quals són víctimes ells i els seus familiars en els dies de visita, el 4 de maig una renyina interna deixa 2 morts i 23 ferits, entre ells el subdirector del penal, Francisco Marcano. En 2010 un enfrontament pel control de l'establiment va deixar 16 morts.

La presó igual que la gran majoria de les presons veneçolanes, pateix de serioses deficiències administratives, sanitàries i de seguretat. L'any 2014 el crim organitzat va prendre el control de l'establiment. És una de les presons més violentes al país, on els reclusos, fortament armats (fins amb granades de mà), protagonitzen sagnants disputes entre bandes. En aquesta presó va sorgir la megabanda criminal coneguda com el Tren de Aragua.

El complex controlat per Tren de Aragua posseïa una piscina, una discoteca, un estadi de beisbol i un zoològic, a més de túnels per a entrar i sortir lliurement.

Intervenció de la Força Armada Nacional Bolivariana en 2023 El setembre de 2023, el Centre Penitenciari es va convertir en el focus d'atenció a nivell nacional i internacional a causa d'una operació dirigida per la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) anomenada Operació Alliberament Cacic Guaicaipuro, El líder de megabanda criminal Héctor Guerrero Flores es va escapolir de la presó abans de l'operatiu.

El 20 de setembre, uns 11.000 agents de la FANB es van desplegar a Tocorón amb l'objectiu de neutralitzar vora 5.500 reclusos, molts dels quals estaven armats. Aquest desplegament va aixecar un gran escepticisme entre els experts i la població, que van posar en dubte la legitimitat i la transparència de l'operació. Les crítiques es van intensificar davant la incapacitat inicial de les autoritats per confirmar el parador de milers de reclusos després de la intervenció. Un major de la Guàrdia Nacional Bolivariana va perdre la vida durant l'operatiu.

El fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, va descriure l'acció com un «cop demolidor» al crim organitzat. No obstant això, destacats observadors, com el director de l'Observatori de Presons de Veneçuela (OPV), Humberto Prado, van suggerir que la ràpida operació, en comparació amb intervencions prèvies en presons, tenia incongruències. Es va identificar a Tocorón com la base d'operacions d'Héctor Guerrero Flores, líder del Tren de Aragua, una de les megabandes criminals més prominents de Veneçuela, amb influència que abasta diverses regions del país i s'estén a escala internacional. A més, la intervenció va coincidir amb la presentació d'informes internacionals sobre possibles violacions de drets humans a Veneçuela, la qual cosa va portar a alguns a especular sobre si l'operació en Tocorón tenia motivacions addicionals més enllà de la seguretat penitenciària.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Presons Categoria:Aragua Categoria:Edificis de Veneçuela