és un crític d'art, teòric dels mitjans de comunicació i filòsof alemany. És també professor d'estudis russos i eslaus a la Universitat de Nova York i investigador sènior a la Universitat d'Arts i Disseny de Karlsruhe. Ha estat professor d'estètica, història de l'art i teoria dels mitjans de comunicació en diverses universitats dels Estats Units d'Amèrica i Europa, com ara la Universitat de Pennsilvània, la Universitat del Sud de Califòrnia i el Courtauld Institute of Art de Londres.
Trajectòria Groys va néixer de pares russos al Berlín Oriental, la capital de la República Democràtica Alemanya. Va estudiar a l'institut a Leningrad i del 1965 al 1971 va estudiar lògica matemàtica a la Universitat de Leningrad. Del 1976 al 1981 va treballar com a investigador a l'Institut de Lingüística Estructural i Aplicada de la Universitat de Moscou. El 1981 va emigrar de l'URSS a la República Federal d'Alemanya, on va obtenir diverses beques. Posteriorment, va fer un doctorat en filosofia a la Universitat de Münster.
Durant la seva estada a la Unió Soviètica, Groys va participar en les escenes culturals no oficials de Moscou i Leningrad, publicant a 37, Chasy i altres revistes samizdat. El 1979 va publicar l'assaig «Conceptualisme romàntic de Moscou» a la revista d'art A-YA, en què va encunyar el terme aplicat al moviment artístic «conceptualisme de Moscou».
Groys és un teòric pioner en la reflexió sobre l'art socialista i l'art postmodern, sense avaluar cap dels dos. Pensadors occidentals com Clement Greenberg havien criticat l'art socialista, especialment el realisme socialista, per ser art de masses i el van convertir en un tabú estètic. Groys va reavaluar la producció artística socialista, desafiant les normes de l'estètica i impulsant una tesi basada en Walter Benjamin pel que fa a la interpretació mateixa de la política, afirmant que la modernitat havia sobreviscut en l'«obra d'art total» (Gesamtkunstwerk) de l'estalinisme.Groys, B. (1992). The total art of Stalinism : avant-garde, aesthetic dictatorship, and beyond. Princeton, N.J. ; Oxford, Princeton University Press.
Groys és membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art i ha estat membre de nombroses institucions, com ara el Centre Internacional de Recerca per als Estudis Culturals (IFK) de Viena, el Museu d'Art de la Universitat Harvard i la Universitat de Pittsburgh. El 2001 va ser director de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Del 2003 al 2004 va dirigir el programa de recerca Post-Communist Condition en col·laboració amb el Zentrum für Kunst und Medien de Karlsruhe i la Fundació Cultural Federal d'Alemanya.
Groys va publicar Thinking in Loop: Three Videos on Iconoclasm, Ritual and Immortality (DVD, 2008). Els vídeos es van produir entre el 2002 i el 2007 i cadascun combina un text teòric escrit i parlat per l'autor amb fragments de metratge extrets de diferents pel·lícules i documents cinematogràfics.
Referències
Categoria:Professors de la Universitat de Nova York Categoria:Crítics d'art alemanys Categoria:Nascuts el 1947 Categoria:Filòsofs alemanys Categoria:Teòrics de l'art Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Assagistes alemanys del segle XX Categoria:Assagistes alemanys del segle XXI Categoria:Escriptors berlinesos Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XX