Gemma Hernández Herrero (Madrid, 3 de març de 1959) és una arqueòloga i gestora del patrimoni cultural. És coneguda per la seva trajectòria en l'administració pública catalana i la seva recerca en prehistòria. Va ser la primera dona a dirigir l’arqueologia catalana des de la Generalitat de Catalunya, com a cap de l’Àrea de Coneixement i Recerca i  com a cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia (2004-2010).

Va passar la seva infantesa i joventut a Madrid, on es va llicenciar en Prehistoria y Etnografia a la Universidad Complutense l'any 1981. Va començar la seva carrera professional a la Generalitat de Catalunya l'any 1981, al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. Formà part de la primera promoció del Curs català de Museologia (1983 – 1985). L’any 2007 completà la seva formació en el marc del Master d’estudis territorials i urbanístics organitzat per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (EAPC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És Intèrpret Jurat de català pel Ministerio de Asuntos Exteriores des de l'any 1985.

Trajectòria professional

Durant més de quatre dècades va ocupar diverses posicions de responsabilitat dins de l’Administració autonòmica. Va formar part del Consell rector del Museu d’Arqueologia de Catalunya; de la Junta de Qualificació, Valoració  i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de Catalunya; de la Comissió Assessora del Servei d’Arqueologia, de la Comissió territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya. Fou representant del Departament de Cultura a la Ponència del Sòl no urbanitzable del departament de Territori i Sostenibilitat i representant del Departament de Cultura davant el Ministerio de Cultura i al Consejo de Arte Rupestre del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica, entre d’altres.

La seva tasca acadèmica i professional es centra en Prehistòria, Art rupestre i Gestió del Patrimoni i Urbanisme, essent una figura clau en la documentació i difusió de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Coautora i redactora de l’expedient per a la declaració de Patrimoni Mundial de Tàrraco i de les Icnites de dinosaures de la Península Ibèrica. Fou col.laboradora de l’Institut d’Estudis Catalans per a la realització de la Tabula Imperii Romani (full K/J 31). L'any 1992 feu una estada a Roma, a l’Escola Española de Arqueologia del CSIC per a la realització de la tesi doctoral "Necròpolis tumulàries del Baix Aragó i la Vall del Segre", inconclusa.Consell/Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica

Va col·laborar activament en la confecció de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i va ser responsable de protecció legal del patrimoni arqueològic i paleontològic. Sota la seva direcció com a Cap de l’ àrea de Coneixement i Recerca va iniciar el programa Sistema d’Informació i Documentació del Patrimoni Cultural que, entre d’altres, preveia la digitalització de tots els fons documentals de la DGPC i la seva accessibilitat en portals propis i en plataformes especialitzades com ara CALAIX. Va prioritzar i impulsar la implementació del Sistema d'Informació Geogràfica com a eina bàsica de gestió patrimonial a la Direcció general de Patrimoni Cultural.

Va impulsar nous criteris per a la posada en valor dels jaciments arqueològics, conjuminant nova arquitectura i arqueologia. Jaciments que han estat reconeguts amb diversos premis, FAD i d’Arquitectura d'àmbit nacional i internacional son: Túmul de Seró (Artesa de Segre, Segrià), Ciutat romana d’Iesso (Guissona, Segarra), Can Tacó (Montmeló – Montornès, Vallès Oriental), poblat neolític de l’escola Quatre Vents (Canovelles, Vallès Oriental).

Ha participat a congressos, reunions i taules de debat sobre gestió patrimonial; ha dictat diverses conferències i ha publicat nombrosos articles sobre conservació, urbanisme, protecció, recerca i difusió de jaciments arqueològics en revistes especialitzades i d’alt impacte. L'urbanisme com a protecció del patrimoni arqueològic és el seu terreny predilecte. Formà part del grup tècnic per a la preparació dels criteris de les Directrius de contingut per als catàlegs de béns protegits i plans especials de protecció, editat pel Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2013.

Ha exercit com a docent col·laboradora en màsters de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) durant diversos anys i impartit cursos sobre gestió, inventari i documentació a l'Institut universitari Ortega y Gasset de Madrid.Curso de Arqueología. Asignatura: Inventario de patrimonio. Organitzat conjuntament per l’ Instituto Universitario Ortega y Gasset, l’Ajuntament de Madrid / Fons Social Europeu. Madrid 1991.

Com a treball de camp en la pràctica arqueològica destaca la seva participació al poblat talaiòtic de Torralba d’en Salord (Alaió, Menorca),FERNÁNDEZ MIRANDA, Manuel, 2009. El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior, Menorca). Palma de Mallorca: Fundació Illes Balears. . la ciutat romana d'Ilipla (Niebla, Huelva), el conjunt arqueològic de Carmona (Sevilla),M Belén et alii «Rituals funeraris a la necròpolis romana de Carmona (Sevilla)». Cota zero: revista d'arqueologia i ciència, 1986, núm. 2, p. 53-61 diversos dòlmens d’Alosno (Huelva) i la direcció dels treballs d'excavació, consolidació i adequació a la visita de la necròpolis de Les Maries de les àrees funeràries del Coll del Moro (Gandesa, Tarragona).Hernández Herrero, Gemma, La necròpolis de les Maries del Coll del Moro. «Segones jornades d'estudi a la Terra Alta. Batea, 27-29 d'octubre de 1995».

Referències

Categoria:Arqueòlegs madrilenys Categoria:Nascuts el 1959