va ser una filòsofa política i feminista interessada en la naturalesa de la justícia i les diferències socials. Va exercir com a docent de ciències polítiques a la Universitat de Chicago, on estava vinculada al Centre d'Estudis de Gènere i al programa de drets humans.
Les seves àrees d'interès abastaven els camps de la teoria política contemporània, la teoria social feminista i l'anàlisi normativa de les polítiques públiques. Com a ferma defensora de la importància de l'activisme polític, animava els seus estudiants a implicar-se en les seves comunitats.
Biografia Nascuda a Nova York, quan tenia 11 anys ella i els seus germans van ingressar en una casa d'acollida ja que la seva mare en va perdre la custòdia acusada de negligència infantil. La mort del marit l'havia dut a una depressió i, sense tenir-ho en compte, li van treure els fills els quals van ser repartits entre diverses famílies adoptives amb l'excusa que els tenia desatesos. Iris Marion Young explica aquest episodi de la seva vida a l'assaig House and Home: Feminist Variations on a Theme (2005). Contràriament al que van al·legar les autoritats, Iris diu que la seva mare no els tenia descuidats, simplement tenia la casa desordenada i que, tot i la seva educació (la seva mare parlava tres idiomes i tenia formació universitària) va ser jutjada injustament perquè no prestava atenció a les tasques domèstiques i no van tenir en compte la dolorosa pèrdua que havia patit. En el seu assaig, Iris Marion Young ho relaciona amb l'opressió que pateixen les dones a les quals s'assigna únicament el rol de mestressa de casa. Désirée Lim considera que aquest fet va marcar la vida de Young de tal manera que molts dels seus treballs sobre injustícia estructural, teoria feminista social i política de la diferència estan directament relacionats amb aquest esdeveniment de la seva infància.
Pel que fa a la seva formació, Iris Marion Young es va graduar en filosofia al Queen's College. Posteriorment, va fer un màster i obtingué un doctorat en filosofia per la Universitat Estatal de Pennsilvània l'any 1974.
Iris Marion Young va morir al veïnat de Hyde Park, Chicago, l'1 d'agost de 2006, després de lluitar 18 mesos contra un càncer d'esòfag. Tenia 57 anys.
Carrera Abans de treballar a la Universitat de Chicago, va ensenyar nou anys teoria política a l'Escola de Graduats d'Assumptes Públics i Internacionals de la Universitat de Pittsburgh. També va ser professora de filosofia a diverses institucions, entre elles l'Institut Politècnic de Worcester i la Universitat de Miami.
L'estiu de 1995 va ser professora convidada de filosofia a la Universitat Johann Wolfgang Goethe, a Frankfurt, Alemanya. A més, va fer estades en diverses universitats i instituts d'arreu del món, inclòs l'Institut d'Estudis Avançats en Princeton (Nova Jersey), l'Institut de Ciències Humanes a Viena, la Universitat Nacional d'Austràlia, la Universitat de Canterbury a Nova Zelanda i el Consell de Recerca en Ciències Humanes de Sud-àfrica.
Els seus escrits han estat traduïts a l'alemany, l'italià, el portuguès, l'espanyol, el francès, el suec i el croat, entre d'altres. També va fer conferències a Amèrica del Nord, Europa, Austràlia i Sud-àfrica.
Contribucions filosòfiques Els seus interessos inclouen les teories contemporànies de la justícia; democràcia i diferència; teoria política feminista; la teoria política continental que comprèn a Michel Foucault i Jürgen Habermas; ètica i assumptes internacionals; gènere, raça i polítiques públiques.
Grups socials i política de la diferència El pensament de Young gira entorn a que els conceptes de justícia no es limiten al mèrit personal. El reconeixement dels grups socials, però, és bàsic per a corregir les desigualtats estructurals. Com que les normes socials, les lleis i les rutines institucionals que limiten a determinades persones ho fan com a grup, i pel fet que la nostra consciència de la injustícia compara gairebé universalment classes de persones en lloc d'individus directament, les nostres avaluacions de la desigualtat i la injustícia han de reconèixer la prominència dels grups socials com a constituent d'una teoria completa de la justícia.
El reconeixement de Young dels grups socials la va impulsar a advocar per una "política de la diferència" postliberal, en la qual el tracte igualitari dels individus no anul·la la reparació de l'opressió basada en el grup. Young va contrastar el seu enfocament amb filòsofs polítics liberals contemporanis com John Rawls i Ronald Dworkin, els quals, segons ella, combinen l'equivalència moral de les persones amb regles de procediment que tracten a totes les persones per igual.
Les cinc cares de l'opressió Entre les idees més famoses de Young està el seu model de les "cinc cares de l'opressió", publicat per primera vegada en Justice and the Politics of Difference (1990), en el qual va presentar un enfocament relacional de la qüestió de la justícia, basat en la teoria que l'opressió és una condició de grups. Sintetitzant crítiques feministes, queer, postestructuralistas i postcolonials del marxisme clàssic, Young va argumentar que almenys cinc tipus diferents d'opressió no podien col·lapsar-se en causes més fonamentals i, a més, no podien reduir-se a dimensions de justícia distributiva. Les seves "cinc cares" són:
Explotació Marginació Manca de poder Imperialisme cultural Violència
Fenomenologia encarnada Un dels assajos més coneguts de Young és Throwing Like a Girl: A Phenomenology of Feminine Bodi Comportment Motility and Spatiality, publicat per primera vegada a Human Studies (1980). En aquest assaig Young examina les diferències entre el moviment corporal femení i el masculí des d'una perspectiva fenomenològica i de gènere que segueix el pensament de Simone de Beauvoir i Maurice Merleau-Ponty. Defensa que les nenes són socialitzades i condicionades per a limitar el moviment del seu cos i per a pensar que el seu cos és fràgil, el que repercuteix a posteriori en la seva confiança en el compliment de tasques i metes vitals en un futur. L'assaig també serveix com a crítica i extensió de les idees de "immanència" i "transcendència" de Simone de Beauvoir.
Injustícia estructural Iris Marion Young va fer importants contribucions a la filosofia moral i la filosofia política, l'ètica global i la justícia global amb els conceptes d'injusticia estructural i el seu enfocament associat a la responsabilitat: el model de connexió social. En Responsibility for Justice, una col·lecció dels seus treballs publicat pòstumament així com en altres escrits, Young sosté que la injustícia estructural (social) "existeix quan els processos socials posen a grans categories de persones sota una amenaça sistemàtica de dominació o privació dels mitjans per a desenvolupar i exercir les seves capacitats, al mateix temps que aquests processos permeten que uns altres dominin o tinguin una àmplia gamma d'oportunitats per a desenvolupar i exercir les seves capacitats ".
Pel fet que la majoria de nosaltres estem implicats en algun nivell en la contribució a la injustícia estructural, això també dona lloc al que Young diu un model de responsabilitat de connexió social. En aquest model, hem de preguntar-nos com han de pensar-se els agents i les institucions en relació amb la injustícia estructural. Això contrasta marcadament amb el model de responsabilitat anomenat "responsabilitat per mal", que se centra més a trobar la culpa o la fallada per un mal en particular. Segons Young, la raó principal per la qual el model de responsabilitat no aborda la injustícia estructural és que les estructures són produïdes i reproduïdes per un gran nombre de persones que actuen dins de les normes, regles i pràctiques acceptades, per la qual cosa el mal no sempre pot remuntar-se a les accions o motivacions d'individus particulars. El model de connexió social, per contra, és progressista i suggereix que tots aquells que contribueixen a través de les seves accions als processos estructurals que resulten en injustícia tenen la responsabilitat (política) d'esmenar aquesta injustícia. En això, s'aparta i contrasta el seu plantejament d'altres filòsofs polítics com John Rawls i David Miller així com l'enfocament en criteris distributius i estatistas de la justícia, i s'inspira molt en el treball de Hannah Arendt.
Young va aplicar el seu model de responsabilitat a una àmplia gamma d'escenaris del món real, però potser la majoria a la justícia laboral global. Per exemple, en relació amb les condicions injustes de l'explotació laboral, i la responsabilitat política dels consumidors als països d'alts ingressos per a solucionar-ho. El model de connexió social té cinc característiques principals: (1) No és aïllant (a diferència del model de responsabilitat tradicional que busca definir actors responsables específics), (2) Jutja les condicions de fons que altres models trobarien normals o acceptables, (3) Mira cap al futur, no al passat, (4) És un model de responsabilitats compartides, i (5) Només pot ser complert a través de l'acció col·lectiva (per exemple, a través de la participació de la comunitat en lloc de l'acció personal).
Homenatges pòstums L'any 2006 la sèrie de conferències del Centre d'Estudis de Gènere de la Universitat de Chicago va a prendre el seu nom en reconeixement a tota la seva carrera. A més, el Programa d'Estudis de Gènere, Sexualitat i Dones de la Universitat de Pittsburgh, en col·laboració amb l'Escola de Graduats d'Assumptes Públics i Internacionals de la mateixa universitat, van crear l'any 2008 el Premi Iris Marion Young al Compromís Polític per a honorar la memòria de Young i reconèixer als membres de la Universitat que impacten en la comunitat.
Young també va ser homenatjada a la Penn State University, on van crear el Premi Iris Marion Young Diversity Scholar Award. L'institut encoratja els estudiants de pregrau de grups minoritaris a triar estudis en filosofia en el futur, als quals atorga el premi i reben una formació que els acosta al pensament de Young durant els seus estudis.
Oxford University Press publica Dancing with Iris: The Philosophy of Iris Marion Young l'any 2009.
L'Associació Estatunidenca de Ciències Polítiques atorga el Premi Okin-Young en Teoria Política Feministaen honor a Young i Susan Moller Okin.
Obres Llibres traduïts al castellà Young, Iris Marion (2000). La justicia y la política de la diferencia. Trad. Álvarez Medina, Silvina. España: Ediciones Càtedra. . Young, Iris Marion (2011). Responsabilidad por la justicia. Trad. Mimiaga Bremón, Cristina. España: Ediciones Morata. . Young, Iris Marion (2017). Desafíos globales. Trad. Pardías, Juan Pablo. España: Editorial Prometeu. .
Llibres Young, Iris Marion; Allen, Jeffner (1989). The thinking muse: feminism and modern French philosophy. Bloomington: Indiana University Press. . Young, Iris (1990). Justice and the politics of difference. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press. . Young, Iris (1997). Intersecting voices: dilemmas of gender, political philosophy, and policy. Princeton (Nova Jersey): Princeton University Press. . Young, Iris Marion; DiQuinzio, Patrice (1997). Feminist ethics and social policy. Bloomington: Indiana University Press. . Young, Iris Marion; Jaggar, Alison (2000). A companion to feminist philosophy. Malden, Massachusetts: Blackwell. . Young, Iris (2000). Inclusion and democracy. Oxford Nova York: Oxford University Press. . Young, Iris (2002) . Throwing like a girl and other essays in feminist philosophy and social theory. Ann Arbor, Michigan: UMI Books on Demand. . Young, Iris Marion; Macedo, Stephen (2003). Child, family, and state. Nova York: Nova York University Press. . (Conference proceedings) Young, Iris (2007). Global challenges: war, self determination and responsibility for justice. Cambridge Malden, Massachusetts: Polity. .