La Creu de Muiredach és una creu celta situada en les ruïnes del Monestir de Monasterboice, a l'est d'Irlanda, construït al segle X. Juntament amb dues altres creus altes també de Monasterboice (l'Alta Creu Occidental i la del Nord), constitueix un dels millors exemples d'art insular.
Pren el nom d'una inscripció gravada, entrellaçada al voltant de dos gats, al costat oest de la base. Aquesta inscripció és una petició de pregària per algú anomenat Muiredach, que hauria encarregat aquesta creu. Malgrat que no hi ha certesa sobre aquesta persona, alguns historiadors suposen que podria ser l'abat Muiredach mac Domhnaill, que va morir l'any 923.
La creu de gres fa 5,8 m d'alçada i està esculpida pels quatre costats. Hi ha més de 70 escenes, disposades en panells, que representen 124 figures, així com animals i motius celtes, incloent-hi patrons entrellaçats i espirals. La cara est de l'alta creu sol representar escenes de l'Antic Testament al voltant d'una escena central del Judici Final, mentre que la cara oest representa escenes del Nou Testament al voltant de la Crucifixió de Jesús, temes molt comuns en l'art cristià. Les cares nord i sud presenten menys escenes figuratives i més patrons geomètrics.
Història La creu en el seu context: les altes creus celtes miniatura|Mapa de les altes creus celtes a Irlanda Les altes creus irlandeses són reconegudes arreu del món com a símbols de l'alta edat mitjana. Sovint es troben al voltant d'una església; poden ser senzilles (sense decoració) o molt decorades. Tenen funcions litúrgiques, cerimonials i simbòliques. També s'empraven com a marcadors per a santuaris. Les creus més grans, així com les més senzilles, es troben a l'Abadia de Durrow, l'Abadia de Kells i Monasterboice. Aquestes altes creus estan decorades amb panells tallats inspirats en temes bíblics i influenciats per l'edat antiga i la Roma medieval. Aquests panells estaven pintats, però les pintures no n'han sobreviscut. Les primeres creus eren de fusta amb panells adornats amb fulles de bronze; probablement eren més petites que les altes creus que encara es veuen hui. Les altes creus es van originar a partir de versions de pedra decorades amb creus de fusta o metall. Aquestes creus de pedra es consideren ara l'etapa final en el desenvolupament de l'alta creu. Es creu que les grans creus irlandeses deriven de les creus de pedra del Regne Unit, en què es van popularitzar durant el segle VIII.
Comprenen la major diversitat d'escultures bíbliques de tot Europa, des del 750 al 1000. A Monasterboice, les escenes de la cara est de la Creu de Muiredach provenen de l'Antic Testament i del Llibre de la Revelació (o Apocalipsi), i les de la cara oest són del Nou Testament. Les creus grans es poden datar en funció de les inscripcions. Així, la creu més antiga, a Kinnity, al comtat d'Offaly, s'ha datat entre el 846 i el 862. La Creu de Muiredach i la de les Escriptures de Clonmacnoise s'han datat del 900 al 920.
El jaciment de Monasterboice Monasterboice i els seus edificis (tres creus altes, una torre redona i dues esglésies) són en un cementeri emmurallat en un terreny inclinat, en una plana al·luvial i a prop de la costa. Dos fragments trobats durant una excavació es conserven al Museu Nacional. Un dels fragments principals té relleus i patrons entrellaçats en un costat, i un Crist crucificat (també amb patrons entrellaçats) a l'altre. El segon forma part d'un bagul decorat amb espirals, entrellaçats i dissenys calats. Una urna funerària de l'edat del bronze es trobà en una de les esglésies durant l'excavació del s. XIX (1892, Hassé). Tres monedes anglosaxones també s'han datat del IX al X, en l'arxiu RMP, que es van trobar durant l'excavació a prop de la Creu de l'Oest. Cal més recerca per a confirmar la data i la ubicació d'aquestes peces. Els trets associats a aquest jaciment s'estenen en un radi de 200 a 250 m. La Creu de Muiredach es pot considerar la major contribució al patrimoni europeu pel que fa a l'escultura, i no sols de l'edat mitjana. Les dues grans creus de Monasterboice se'n troben entre les més imposants i més ben conservades. Havent estat exposada als elements durant milers d'anys, la pedra s'ha deteriorat per la meteorització, i seria beneficiós aplicar alguns mètodes moderns per a preservar-la.
La Creu de Muiredach esquerra|miniatura|El Monestir de Monasterboice amb la torre redona i les altes creus La Creu de Muiredach fa 5,20 m d'alçada (inclosa la base), i els dos braços 2, 14 m d'amplada cadascú. El fust i la creu estan construïts a partir d'un sol bloc central de color. L'origen d'aquest bloc encara no s'ha localitzat, però George Sevastopoulos creu que és a prop de Nobber, al Comtat de Meath, a 22 km. A la part superior de la creu hi ha un tros de pedra que representa una teulada, que tendeix a reproduir la forma d'una antiga església irlandesa, o si no, una tomba, una relíquia. Els panells estan emmarcats amb el seu propi tipus de gravats i quatre volutes adossades als braços. A la base, a la cara est, s'ha identificat una inscripció, "O DO MUIREDACH LAS NDERNAD I CHROS", que significa "una pregària per Muiredach, el que va fer la creu". Per tant, aquesta probablement seria la tomba de Muiredach m. Domnall, que va morir al 924, qui va crear aquesta creu i descansa al davall.
Situada en les ruïnes del monestir de Monasterboice, a Irlanda, la Creu de Muiredach es va construir a finals del s. IX, o més probablement a començament del segle X. Es considera la creu més bonica de l'art celta. Al mateix monestir, la Gran Creu Occidental, que representa algunes escenes semblants, és la creu celta més alta, mentre que la del nord es considera una de les més antigues. S'han plantejat algunes hipòtesis sobre el destinatari d'aquesta creu: un abat anomenat Muiredach, mort el 844 o Muiredach mac Cathail, mort el 867 o Muiredach mac Domhnall, mort el 923.
Muiredach va succeir l'abat de Monasterboice a finals del segle IX. Aleshores va encarregar a un escultor que creàs una gran creu per a la seua abadia, que seria coneguda com la "Creu de Muiredach". Es poden veure panells semblants entre aquesta creu i la de Durrow, com ara l'escena dels soldats mirant la tomba, la mà de Déu i les serps entrellaçades. Es pot deduir que aquestes dues creus devien ser esculpides pel mateix artista. Altres creus a Irlanda presenten els mateixos trets, com les de Kells, Columba, Market, Castledermot, Drumcliff, Ahenny, Moone Abbey, Tuam i Dysert O'Dea.Macalister, p.15 a 22.
Cara est
Cara oest
Cara nord Motius celtes Patrons geomètrics esquerra|miniatura|139x139px|Entrellaçat celta L'art celta geomètric es defineix en 3 parts: espirals, motius en forma de clau i patrons entrellaçats. Els temes recurrents són majoritàriament imaginaris, amb criatures grotesques que s'assemblen a animals monstruosos. Com que encara no es dominaven les regles de la perspectiva, dibuixar de front presentava un repte.
L'art espiral és la forma més antiga d'art geomètric celta, que començà a desaparéixer cap a la meitat del període precristià, per això aquest art està poc representat en la creu. Les espirals es representen com corbes en forma de S o C que giren al voltant d'un nucli, sovint al centre de l'espiral. Hi ha una enorme varietat de dissenys espirals, però el millor exemple d'aquesta creu és el panell 10 de la cara sud.Macalister, p. 48-49-50.
Representació animal Alguns animals denoten signes del zodíac, una pràctica poc comuna en l'escultura irlandesa, perquè és més aviat un costum pagà i es troba més en les llindes de les portes de les esglésies normandes. Això indica la volta del cel i el món al qual pertany, o potser el pas del temps, evocant així la mort i el Judici Final. Alguns signes del zodíac hi són identificables, com ara Lleó, Taure, Àries, Sagitari (quadre 10), i potser Cranc al quadre 11. Aquests animals s'intercalen amb figures com el genet del quadre 12.Macalister, p. 68-69.
També es troba una imatge poètica en la representació d'un pardalet posat sobre l'arpa d'un joglar. El costat esquerre de la cara est de la creu segurament representa el paradís, mentre que el dret és l'infern. El cant dels ocells sol simbolitzar el paradís en el folklore irlandés.Macalister, p. 56.
Referències musicals Tres figures apareixen entre els sants en l'escena del Judici Final (cara est, panell 7). Se'ls representa dirigint un cor. El primer té una arpa, el segon una trompeta i el tercer sembla que canta mentre cerca mots en una pàgina d'un llibre amb el dit. L'àngel segut al costat del Senyor en l'escena del Judici Final sembla que toca una trompeta doble. Aquesta orquestra es pot comparar amb la representada a Archattan, a Argyllshire. Ací, tres hòmens vestits amb caputxes toquen instruments musicals. El primer toca l'arpa, el segon la gaita i el tercer percussió. L'arpa consta d'una muntura triangular anomenada "caixa de ressonància", prou petita per col·locar-la al genoll de l'intèrpret. Aquesta arpa consta de 7 o 8 cordes.Macalister, p. 44.
Notes i referències
Vegeu també Creu celta Art celta Categoria:Creus cristianes Categoria:Comtat de Louth Categoria:Obres del segle X