Yvonne Pagniez (Cauroir, 10 d'agost de 1896 – Trez Hir, Plougonvelin, 18 d'abril de 1981) va ser una periodista i escriptora francesa guardonada amb diversos premis, i membre de la Resistència Francesa durant la Segona Guerra Mundial.
Pagniez va néixer a Cauroir, prop de Cambrai, filla de Lucien Pagniez, un fabricant de sucre, i la seva esposa, Marguerite Risbourg. Yvonne Pagniez va estudiar filosofia abans de fer-se infermera durant la Primera Guerra Mundial. Es va fer coneixedora de diverses llengües, entre les quals alemany i rus.
Primera Guerra Mundial Pagniez, la seva mare i les seves germanes van fugir de la regió de Cambrai quan va ser ocupada el 1914. El seu germà, Maurice, va ser ferit, després internat i finalment es va reunir amb la seva família a Suïssa. El seu pare, arrestat com a espia el 1915, va escapar de la presó de Le Quesnoy i també va anar a Suïssa. Després de treballar amb refugiats a la Savoia, Yvonne Pagniez va ser formada com a agent d'intel·ligència abans de l'armistici de 1918 que posaria fi a la guerra. Després va treballar amb la Creu Roja per repatriar refugiats, abans de tornar a París per completar els seus estudis.
Inici de la carrera professional El 1925 es va casar amb un cosí seu, més gran, Philippe Pagniez, que era metge. L'any següent, va tenir un fill, Yves. Durant aquest període, es va afiliar a la Union Féminine Civique et Sociale. Va començar a visitar Trez-Hir, la casa d'un parent, a Plougonvelin, a la Bretanya, on es va inspirar en el seu entorn per començar a escriure.
El seu primer llibre, la novel·la Ouessant, es va publicar el 1935 i va guanyar el Premi Montyon. El seu segon, Pêcheur de goémon, va rebre el Premi Marcelin Guérin el 1940.
Segona Guerra Mundial El 1940, en esclatar la guerra, Yvonne Pagniez va rebutjar ser evacuada de París, i optà per quedar-se amb el seu marit. Es va unir a l'Organització Civil i Militar, un moviment de la Resistència. El 4 de juny de 1944 va ser arrestada per la Gestapo; el 15 d'agost fou deportada al camp de concentració de Ravensbrück. Des d'allà va ser enviada temporalment a Torgau i va escapar del seu transport de tornada a Ravensbrück. Protegida a Berlín per agents clandestins alemanys i francesos, va aconseguir travessar la frontera amb Suïssa. Parlà d'aquesta experiència al camp de concentració en les seves obres Évasion 44 i Ils ressusciteront d'entre les morts.
Postguerra sense marc|269x269px La carrera literària de Pagniez va continuar amb èxit després de la Segona Guerra Mundial, però el seu marit va morir el 1947. Aquell mateix anys va guanyar un altre premi de l'Acadèmia Francesa, el Premi Durchon-Louvet, per Scènes de la vie du bagne, en què explicava tot el que ella i els seus companys de presó havien patit a Ravensbrück i Torgau, dedicat «als meus camarades que van caure per França en el camp de batalla més cruel». Va guanyar el Grand Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa el 1949 per la seva obra Évasion 44.
El seu treball com a corresponsal de guerra al Vietnam i Algèria va donar lloc a més publicacions. Després de la derrota a la batalla de Dien Bien Phu el 1954, Yvonne Pagniez va tornar a França, i es retirà a l'illa d'Ouessant, a la Bretanya.
Al 1981 va morir a Cambrai, i està enterrada al Cementiri de La Porte de París d'aquesta vila.
Reconeixements Yvonne Pagniez va ser nomenada Cavaller de la Legió d'Honor i va ser condecorada, entre altres reconeixements, amb la Creu de Guerra, la Medalla de la Resistència i la Medalla de la Deportació.
Al 2013 va ser homenatjada a Schwäbisch Gmünd –a prop d'on havia estat empresonada–, amb una placa a la Catedral, al Camí de les Dones de Gmünd, i amb una cerimònia amb l'alcalde, salutacions del cònsol general francès i unes paraules de record del seu fill.
Obres publicades Ouessant (1935) miniatura|251x251px|Dedicatòria d'Yvonne PagniezPêcheur de goémon (1939) Scènes de la vie du bagne (1947) Évasion 44 (1949) Ils ressusciteront d'entre les morts (1949)
No-ficció Françaises du désert (1952) Oasis sahariennes (1952) Français d'Indochine (1953) Naissance d'une nation: choses vues au Vietnam (1954) La guerra de Indochina y el Vietnam rojo (en espanyol; 1954) Aspects et conséquences de la guerre en Indochine (1954) Le Viet Minh et la guerre psychologique (1955) Ailes françaises au combat (1957)
Referències
Categoria:Periodistes francesos Categoria:Infermers europeus Categoria:Membres de la Resistència francesa Categoria:Supervivents del camp de concentració de Ravensbrück Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts el 1981 Categoria:Activistes francesos Categoria:Persones del Nord (França) Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1939-1945 (França) Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1896