miniatura| La majestuosa Mdina és encara més espectacular i acolorida amb la tradició maltesa de la cultura pirotècnica La cultura de Malta reflecteix diferents societats que entraren en contacte amb l'arxipèlag al llarg dels segles, incloent-hi les cultures mediterrànies veïnes i les de les nacions que governaren Malta durant llargs períodes de temps abans de la seua independència, al 1964.
Història La cultura prehistòrica de Malta esquerra|miniatura| El conjunt del temple de Mnajdra (4000-3200 ae) Es creu que els primers habitants de les illes Malteses foren els sicans, de la veïna Sicília, que arribaren a l'illa abans de 5000 abans de la nostra era. Ells conreaven cereals i criaven ramat domèstic i, d'acord amb moltes altres antigues cultures mediterrànies, retien culte a la fertilitat representat a Malta per estatuetes de proporcions grans. La ceràmica del període més antic de la civilització maltesa (coneguda com la fase Ghar Dalam) és semblant als exemples trobats a Agrigent, a Sicília. Aquestes persones van ser suplantades o van donar origen a una cultura de constructors de temples megalítics, els monuments sobrevivents dels quals a Malta i Gozo són considerats les estructures de pedra més antigues del món. Els temples daten del 4000 al 2500 abans del present, i solen tenir un complex dibuix de trèvol.
Poc se sap sobre els constructors de temples de Malta i Gozo; hi ha, però, evidències que els seus rituals incloïen sacrifici d'animals. Aquesta cultura desaparegué al voltant del 2500 abans de la nostra era, i la va substituir un nou influx d'immigrants de l'edat del bronze, una cultura que és coneguda per cremar els seus morts i introduir estructures megalítiques menors, dòlmens, a Malta, segurament importades per la població siciliana a causa de la semblança dels dòlmens maltesos amb construccions semblants trobades a Sicília.
Desenvolupament de la cultura maltesa moderna La cultura de la Malta moderna s'ha descrit com un "ric patró de tradicions, creences i pràctiques", resultat d'"un llarg procés d'adaptació, assimilació i fertilització encreuada de creences i usos extrets de diverses fonts".
La cultura maltesa actual és essencialment llatinoeuropea, amb el recent llegat britànic també en evidència. Al començament, Malta també tingué influències semítiques. El llegat actual d'això és lingüístic, i no cultural. L'element llatinoeuropeu és la principal font de la cultura maltesa a causa de l'impacte pràcticament continu a Malta al llarg dels darrers vuit segles i al fet que Malta comparteix les creences religioses, tradicions i cerimònies amb els seus veïns sicilians i del sud d'Europa.
Fonts d'influència semita Fenicis Els fenicis poblaren les illes malteses al voltant del 700 abans del present i van fer ús extensiu dels seus ports protegits. Al voltant del 480 ae, amb l'ascendència de Cartago a la Mediterrània occidental, Malta esdevingué una colònia púnica. Un estudi genètic realitzat per Spencer Wells i Pierre Zalloua, de la Universitat Americana de Beirut, argumenta que més del 50% dels cromosomes Y d'hòmens maltesos poden tenir orígens fenicis. S'observa, però, que aquest estudi no ha estat revisat i el contradiuen els principals estudis revisats per experts, que proven que els maltesos comparteixen ancestres comuns amb els italians del sud, amb una contribució genètica insignificant de la Mediterrània oriental o del Nord d'Àfrica.C. Capelli, N. Redhead, N. Novelletto, L. Terrenato, P. Malaspina, Z. Poulli, G. Lefranc, A. Megarbane, V. Delague, V. Romano, F. Cali, V.F. Pascali, M. Fellous, A.E. Felice, and D.B. Goldstein; "Population Structure in the Mediterranean Basin: A Y Chromosome Perspective," Annals of Human Genetics, 69, 1–20, 2005. Last visited 8 August 2007.
La llegenda algeriana afirma que els avantpassats dels actuals maltesos, juntament amb els primers algerians, van fugir de la seua pàtria originària aramea amb alguns optant per establir-se a Malta i altres al nord d'Àfrica.E. Magri, Ħrejjef Missierijietna, Book III: Dawk li jagħmlu l-Ġid fid-Dinja, no. 29 (1903), p. 19.
Una altra tradició indica que els maltesos són descendents de tribus de pastors que van fugir de Betlem (Palestina) davant d'un enemic que avançava, van navegar des de Jafa i es van establir a Malta. Hi ha també algunes evidències que, si més no, una tribu nord-africana, els Oulad Said, afirmen compartir ancestres comuns amb els maltesos.L. Cutajar, "X'Igħidu l-Għarab fuq Malta", Il-Malti (1932), pàg. 97–8.G. Finotti, La Reggenza di Tunisi, Malta (1856), pàg. 108–9.
Conquesta aglàbida Aquest període va coincidir amb l'edat d'or de l'islam i va incloure innovacions com la introducció de la rotació de conreus i sistemes de reg a Malta i a Sicília, i el conreu de cítrics. Mdina, originàriament anomenada Maleth pels fenicis, es va fortificar llavors. A aquest període d'influència àrab va seguir la conquesta de Malta, Sicília i el sud d'Itàlia pels aglàbides. Actualment, és evident en els noms de ciutats i viles malteses i en la llengua maltesa, un descendent genètic del siculoàrab. Durant aquest període, Malta fou administrada per Palerm, a Sicília, com a part de l'Emirat de Sicília. Alguns estudis genètics indiquen que els àrabs que van colonitzar Malta en aquest període eren, de fet, sicilians de llengua àrab. miniatura|La Pedra Majmuna, una làpida cúfica de la xiqueta Maymunah que va morir el dijous, 21 de març del 1174 És difícil traçar una línia contínua cultural durant aquest temps. Una teoria proposada que les illes eren escassament poblades durant el domini fatimita es basa en una citació de la traducció francesa del Rawd al-mi'ṭār fī khabar al-aqṭār (Llibre del jardí perfumat). Al-Himyari descriu Malta com prou deshabitada i visitada per àrabs només amb l'objectiu de recollir mel i fusta i pescar. Cap altra crònica fa descripcions semblants i aquesta afirmació no és pas universalment acceptada. Dos-cents anys després que Roger I de Sicília, un comte normand, conquerís l'illa, les diferències en els costums i usos dels habitants de Malta encara eren diferents d'altres parts del Regne de les Dues Sicílies: moribus d'aliis de vivunt d'ipsarum d'insularum de homines et Constitutionibus, nostri Sicília.
La làpida de marbre d'una xiqueta sarraïna anomenada Majmuna (en àrab: شاهد قبر ميمونة; en maltés: il-Ħaġra ta' Majmuna), trobada en un temple pagà de l'àrea de Xewkija, a Gozo, data del 1173. Escrita en cúfic, diu: "Vós que llegiu açò, veieu que la pols em cobreix les parpelles, el meu lloc i a casa meua, res més que tristesa i plor; com serà la meua resurrecció?"
La població maltesa en aquella època no passava de 1.119 famílies, de les quals 836 eren descrites com a sarraïnes, que habitaven l'illa després de la invasió normanda i abans de la seua expulsió final.
Presència judaica Algunes famílies jueves residien a Malta des d'aproximadament 1500 ae fins al Decret de l'Alhambra del 1492, i novament des de l'època dels cavallers de Malta fins al present. Aquesta és una font d'influència semítica més en la cultura maltesa.
D'acord amb la llegenda, els primers residents jueus van arribar a Malta uns 3.500 anys enrere, quan les tribus marítimes de Zebuló i Aser van acompanyar els antics fenicis en els seus viatges per la Mediterrània. L'evidència més antiga d'una presència judaica a Malta és una inscripció a l'absis intern del temple del sud de Ġgantija (3600–2500 abans del present) a Xagħra, que diu, en l'alfabet fenici: "A l'amor del nostre pare Jahwe". Hi ha evidències d'una comunitat judaica durant el període romà, a les catacumbes de Malta. El 1240, d'acord amb un informe preparat per a l'emperador Frederic II, hi havia 47 famílies cristianes i 25 de jueves a Malta, i 200 famílies cristianes i 8 de jueves en Gozo. esquerra|miniatura|336x336px| Decret d'Alhambra Al contrari de l'experiència judaica en la resta d'Europa, al llarg de l'edat mitjana, els jueus de Malta solien residir entre la població en general, i no pas en guetos, i sovint eren propietaris de terres. La població judaica de Malta florí durant el període del domini normand, de manera que un terç de la població de l'antiga capital de Malta, Mdina, és considerada jueva.Godfrey Wettinger.
Esclaus a Malta miniatura|223x223px| Escultura d'un esclau musulmà en el monument funerari de Nicolas Cotoner
Els esclaus exercien diverses activitats, com ara la construcció civil i naval i el transport de cavallers i nobles en lliteres. Ocasionalment, els autoritzaven per a exercir els seus oficis, com ara barber, sabater i tallador de fusta. L'inquisidor Federico Borromeo relatava al 1653 que:"Els [esclaus] passejaven pels carrers de La Valletta amb el pretext de vendre mercaderies, difonent entre les dones i persones ximples qualsevol tipus de superstició, encants, remeis amorosos i altres vanitats semblants.Un nombre significatiu d'esclaus convertits al cristianisme s'emanciparen o els adoptaren els seus patrons maltesos, i això podria haver exposat encara més la cultura maltesa als seus costums.
Fonts d'influència llatinoeuropea Municipi romà Del 218 abans de la nostra era al 395, Malta estigué sotmesa als romans, al principi sota un pretor de Sicília. Les illes van acabar sent municipi romà, amb el poder de controlar els afers domèstics, encunyar els seus diners i enviar ambaixadors a Roma. Durant aquest període Pau de Tars va naufragar a les illes malteses i va introduir-hi el cristianisme. Poques relíquies arqueològiques sobreviuen hui a Malta del període romà, tret de la Domus Romana, fora muralles de Mdina. Des del punt de vista cultural, el període romà és notable per l'arribada a Malta de famílies romanes d'alt estatus, la descendència de les quals forma part de la nació maltesa hui, com ara la família Testaferrata (originàriament, "Capo di Ferro"), hui una de les principals famílies de Malta.
Potser els orígens de la cultura maltesa es poden trobar a la Mediterrània oriental o al nord d'Àfrica. Sembla que l'impacte de la cultura púnica a Malta va persistir molt després de la incorporació de l'illa a la República Romana el 218 ae:[...] si més no durant els primers segles del domini romà, la tradició, els costums i la llengua encara eren púnics, malgrat la romanització. Això està d'acord amb el que es pot llegir en els Fets dels Apòstols, que anomenen els maltesos “bàrbars”, o siga, parlant una llengua que no era grega ni llatina, sinó púnica.Amb la divisió de l'Imperi romà, el 395, Malta va ser lliurada a la part oriental governada per Constantinoble i aquesta nova colonització va introduir famílies gregues al col·lectiu maltés, amb les seues supersticions, proverbis i tradicions que n'hi ha en la cultura maltesa hui.Agius, Albert, Qwiel, Idjomi, Laqmijiet Maltin (Dan il-ktieb jiġbor fih numru kbir ta qwiel u ta' idjomi. L-awtur jagħti wkoll tifsiriet kif bdew il-laqmijiet kollettivi tan-nies ta l-ibliet u l-irħula tagħhna etċ). esquerra|miniatura| La 12a estació de la Via Crucis de la Basílica Te la' Pinu de Għarb, Gozo Els escrits de l'historiador maltés Gian Francesco Abela relaten la conversió al cristianisme de la població maltesa a mans de Pau de Tars. S'ha especulat que els escrits d'Abela foren manipulats pels Cavallers de Malta per a demostrar que Malta havia estat ordenada per Déu com un "baluard de la civilització europea cristiana contra la propagació de l'islam mediterrani". La comunitat cristiana nadiua que va acollir Roger I de la Sicília es va reforçar encara més per la emigració d'Itàlia, als segles i .
Durant els períodes normand i castellà i sota el domini dels Cavallers, Malta esdevingué la nació catòlica que és hui. Cal remarcar que la Inquisició Maltesa (més pròpiament anomenada Inquisició Romana) tingué un mandat molt llarg a Malta després del seu establiment pel papa el 1530; el darrer inquisidor va partir de les illes el 1798, després que els Cavallers capitularen a les forces de Napoleó Bonaparte.
Cultura contemporània de Malta