Es van realitzar eleccions generals a Rhodèsia del Sud el 14 de febrer del 1980 per a triar els 100 escons de l'Assemblea Nacional de la nova República de Zimbàbue. Foren les primeres eleccions democràtiques sense proscripcions realitzades a l'estat, amb el propòsit de democratitzar Zimbàbue abans que se li concedís la independència, després de la caiguda del règim blanc racista de la República de Rhodèsia. La nova Assemblea Nacional, amb 100 diputats, estava dividida en dos planters, un de "comú" i un altre "blanc". El comú tenia 80 escons electes per representació proporcional, mentre que el blanc tenia 20 triats per escrutini majoritari uninominal. La participació en fou del 77,2% de l'electorat, i el resultat fou una àmplia victòria per a la Unió Nacional Africana de Zimbàbue - Front Patriòtic (ZANU-PF) que va obtenir 57 dels 80 escons "comuns".
El "planter blanc", el Front Rhodesià, de Ian Smith, que havia estat el partit únic de facto durant tot el règim racista, hi va obtenir el 83% dels vots, i així ocupà tots els escons blancs, tot i que en catorze no n'hi havia cap competència (en no haver-hi més candidats) i l'elecció no es va realitzar, mentre que tots els altres eren candidats independents, sense que cap altre partit polític a part del RF hi presentàs candidats blancs.
El 18 d'abril del 1980, la República de Zimbàbue es va declarar formalment, i Robert Mugabe, dirigent del ZANU-PF, va jurar com a primer primer ministre, mentre que Canaan Sodindo Banana era elegit president de la República pel parlament.
Sistema electoral L'acord a Lancaster House sobre els fonaments de la constitució fou relativament fàcil. La nova Assemblea Nacional hauria de tenir 100 diputats, dels quals 80 serien electes en un "planter comú" per cada ciutadà adult. La intenció era de fer les eleccions amb l'acostumat sistema d'escrutini majoritari amb circumscripcions uninominals, però per manca d'un cens electoral de la població negra i un calendari adequat, la primera elecció havia de fer-se per províncies amb llistes tancades presentades pels partits polítics. Els votants tindrien els dits marcats amb una tinta invisible que apareixia sota llum ultraviolada per a detectar intents de votar dues vegades. Per a qualificar-se per a obtenir escons en una província, calia que un partit arribàs a un llindar del 10% dels vots, i després els escons entre els partits elegibles es dividirien equiparats.
Els 20 diputats restants es triarien en un "planter blanc" format per votants blancs que s'haguessen enregistrat per a votar. Els blancs podien optar tant per registrar-se per a votar en el "planter blanc" com registrar-se per a votar en el "planter comú" si així ho volien, però no pas en tots dos. Els 20 diputats blancs eren triats en 20 districtes uninominals delineats per una Comissió de Delimitació el 1978, que ja s'havien emprat en les eleccions del 1979.
Implementació L'11 de desembre del 1979, es dissolgué l'efímer govern de Zimbàbue Rhodèsia (liderat per Abel Muzorewa, primer cap de govern negre de l'estat) i la colònia de Rhodèsia del Sud retornava a la seua legalitat internacional després de catorze anys de govern rebel després de la declaració unilateral d'independència de Rhodèsia el 1965. Christopher Soames en fou nomenat governador. El Parlament del Regne Unit aprovà la Llei de Zimbàbue, que garantia la transició cap a la independència. El 21 de desembre d'aquell mateix any, se signà un alto el foc amb la Unió Nacional Africana de Zimbàbue - Front Patriòtic (ZANU-PF) per a posar fi a la Guerra civil de Rodhèsia. Soames signà decrets per a legalitzar la ZANU-PF i la ZAPU, els dos principals partits polítics, i va atorgar una amnistia general a tots els que havien pres les armes en la guerra. L'exèrcit del Regne Unit va fixar setze punts de control en què les guerrilles del Front Patriòtic podrien desarmar-se i tornar a la vida civil. 18.300 ho van fer abans del termini del 6 de gener del 1980.
Mentre que les autoritats de Rhodèsia del Sud s'encarregaven de l'administració, l'"oficial de devolució" formal era John Boynton (1918-2007), que acabava de retirar-se com a president executiu del Consell del Comtat de Cheshire.
Campanya del planter comú miniatura|230x230px|Districtes electorals utilitzats en les eleccions de 1980 En Nadal del 1979, molts exsoldats del Front Patriòtic tornaren a les seues cases per a preparar-se per a les eleccions. Tràgicament per a la ZANU-PF, el seu dirigent militar Josiah Tongogara va morir en un accident automobilístic a Moçambic. Tongogara era conegut per ser partidari que els dos partits del Front Patriòtic, ZANU-PF i ZAPU, competissen en les eleccions amb una llista conjunta, i de seguida s'especulà que la seua mort l'havien provocat els opositors d'aquesta política.Frederick Cleary, "Tumultuous Salisbury welcome for guerillas", The Times, 27 December 1979, pàg. 1."Military chief of Mugabe forces dies in collision", The Times, 28 December 1979, pàg. 4.
El 13 de gener, Joshua Nkomo, dirigent de la ZAPU, tornà a Rhodèsia del Sud després de tres anys d'exili i es va dirigir a una concentració d'entre 100.000 i 150.000 persones al municipi de Highfield d'Harare. El 27 de gener va arribar-hi Robert Mugabe, dirigent de ZANU-PF, que va ser rebut per una concentració de 200.000 persones (la multitud hauria estat més gran si els organitzadors no haguessen marxat per raons de seguretat).Nicholas Ashford, "Nkomo returns to a hero's welcome", The Times, 14 gener 1980, p. 1.Nicholas Ashford, "Mr Mugabe calls on whites to stay in Rhodesia", The Times, 28 gener 1980, p. 1.
Abel Muzorewa, que havia dirigit el govern d'unitat de Zimbàbue Rhodèsia, feu una vigorosa campanya en nom del seu Consell Nacional Africà Unit, que havia guanyat la majoria dels vots l'any anterior. Es va informar, però, que l'assistència als seus mítings era deficient, i es pensava que el costum de Muzorewa d'arremetre contra altres polítics restava valor al seu atractiu com a persona d'unitat. James Chikerema, que s'havia enemistat amb Muzorewa al juny del 1979, va entrar-hi amb el seu Partit Democràtic de Zimbàbue, que es feu cada vegada més proper al ZAPU (va parlar d'unitat amb Nkomo). Chikerema protestà per la intimidació que rebien de part dels partidaris del ZANU-PF.Nicholas Ashford, "Mugabe party 'will win most seats in poll'", The Times, 31 gener 1980, p. 6.Nicholas Ashford, "Rhodesia reservists called up to stand by in election", The Times, 7 febrer 1980, pàg. 6.
El ZAPU va causar un gran enrenou en decidir lluitar en les eleccions amb el nom de "Front Patriòtic" (el mateix que utilitzava el ZANU). Feren campanya més intensament en les àrees Ndebele, en què l'exèrcit del ZAPU, el ZIPRA, feu grans progressos per a integrar-se en les forces de Rhodèsia del Sud.Frederick Cleary, "Nkomo party is Patriotic Front now", The Times, 15 gener 1980, p. 7.
Advertit pel president de Moçambic, Samora Machel, de no espantar la població blanca per a evitar una emigració massiva (la qual cosa havia provocat greus problemes econòmics a Moçambic després de la independència del 1975), Mugabe evità fer referència al marxisme i no feu servir la seua habitual retòrica revolucionària i antiblanca. El ZANU-PF presentà un manifest moderat que mostrava molt poc de la suposada aliança del partit amb la República Popular de la Xina, tot i que els oradors del partit sovint amenaçaven que la guerra continuaria si el partit no guanyava. El partit es queixà a Soames sobre el biaix oficial en contra d'ell. El registrador general d'eleccions es negà a posar el logo de la festa en les paperetes perquè contenia una imatge d'un fusell AK-47 i ho va considerar perjudicial per a l'ordre públic. Els cartells del ZANU-PF foren confiscats si se'ls considerava incendiaris, i molts activistes del partit i alguns candidats foren arrestats. Soames hi respongué acusant al ZANU-PF d'intimidar els votants en 23 dels 56 districtes de la colònia.Nicholas Ashford, "Arrests fuel charges of official bias against Mr Mugabe", The Times, 15 febrer 1980, pàg. 8.
Durant la campanya, Mugabe va sobreviure a dos intents d'assassinat. En el primer, el 6 de febrer del 1980, llançaren una magrana a sa casa Mount Pleasant i va esclatar contra un mur del jardí. En el segon, el 10 de febrer, una bomba al costat de la carretera explotà a prop de la seua caravana d'automòbils quan eixia d'una manifestació a Fort Victoria. Mugabe n'isqué il·lés i va acusar el govern colonial d'aquests atacs. En un intent de sufocar la possibilitat que les forces de seguretat de Rhodèsia fessen un colp d'estat per a evitar les eleccions, Mugabe es va reunir amb Peter Walls, comandant de les forces armades de Rhodèsia, i li demanà que romangués en la seua posició en cas d'una victòria del ZANU-PF. En aquell moment Walls s'hi va negar.
Els tres partits més importants: el ZANU-PF, el ZAPU-PF i el UANC, s'acusaren entre si en repetides ocasions d'intimidar els votants en els seus respectius bastions electorals. Comentant sobre les activitats del ZANU-PF Nkomo es queixava que «la paraula intimidació és suau. La gent és terroritzada. Això és terror». Reaccionant als actes d'intimidació dels votants del ZANU-PF, Mugabe fou cridat davant Soames a la Casa de Govern. Mugabe considerà la reunió com un intent britànic de frustrar la seua campanya electoral. Sota els termes de la negociació, Soames tenia el poder de desqualificar qualsevol partit polític culpable d'intimidar els votants. Els serveis de seguretat de Rhodèsia, així com Nkomo, Muzorewa i alguns dels seus assessors van demanar a Soames que desqualificàs el ZANU-PF. Després de deliberar sobre l'assumpte, Soames no hi va estar d'acord, i creia que la victòria electoral del ZANU-PF estava gairebé garantida, i que impedir la participació del partit arruïnaria qualsevol possibilitat d'una transició ordenada del poder.
Campanya Comparativament amb les eleccions del planter comú, es mostrà poc d'interés en les eleccions per als vint escons blancs, en part perquè era improbable que els triats tinguessen molta influència al Zimbàbue independent, però sobretot perquè el Front Rodhesià de l'ex primer ministre Ian Smith era l'únic partit que disputava aquestes eleccions (a part d'uns pocs candidats independents) i per tant s'esperava que obtingués tota la representació blanca amb facilitat. Catorze dels vint escons estaven ocupats sense oposició, i només dos candidats en els altres escons podien presentar un repte raonable al candidat del Front Rodhesià. Un n'era el Dr. Timothy Stamps, un nouvingut a la política, en la circumscripció de Kopje que cobreix el centre d'Harare. Els candidats advocaven per la cooperació amb el nou govern dirigit per la majoria negra. A més, Nick McNally, que havia coordinat la Força Unificadora Nacional, que s'oposava al domini blanc, disputà la circumscripció de Mount Pleasant en els suburbis d'Harare.
Dotze dels vint candidats del Front Rodhesià proposava fusionar-se amb el Consell Nacional Africà Unit d'Abel Muzorewa per a crear un partit biètnic, seguint la seua anterior experiència de governar junts l'efímera República de Zimbàbue Rhodèsia. L'opinió blanca en general feia costat al govern de Muzorewa per a incloure ministres competents, i esperava que Muzorewa guanyàs prou escons del planter comú per a privar al ZANU-PF de la majoria.
Resultats Per circumscripció