XV marquès de Cerralbo, VIII comte d'Alcúdia, dues vegades gran d'Espanya, XIV marquès de Flores Dávila, X marquès d'Almarza, VII marquès de Campo Fuerte, VIII comte d'Alba de Yeltes, VII comte de Casasola del Campo, XIII comte de Villalobos, V comte de l'Oliva de Gaytán, X comte de Foncalada i VII comte de Fuenrubia, va ser un aristòcrata espanyol que va servir en la Reial Casa.
Biografia Era el segon fill de Manuel Isidoro de Aguilera y Galarza Moctezuma, XIII marquès de Cerralbo i de María Josefa Contreras y Vargas Machuca, VII comtessa d'Alcúdia. Va succeir al seu germà, Manuel de Aguilera y Contreras, XIV marquès de Cerralbo, mort solter i sense descendència en vida de la seva mare.
El seu pare, sommelier del príncep d'Astúries Ferran, va facilitar el que el seu fill, igual que la resta de germans, ingressés com a cadet en la Reial Guàrdia de Corps l'any de 1800.
Va morir el 3 de desembre de 1802 quan Fernando comptava amb setze anys i estudiava al Seminari de Nobles. Li va succeir en els seus títols el seu fill major Manuel. Aquest al seu torn va morir solter el 27 de juny de 1803 i va ser heretat per Fernando.
El 26 de desembre de 1807 va contreure matrimoni amb María de las Angustias Fernández de Córdoba Pacheco, filla de Manuel Antonio Fernández de Córdoba y Pimentel, VII marquès de Malpica i de María del Carmen Pacheco Tellez-Girón, que, en 1775, s'havia convertit en V duquessa d'Arión.
Durant la Guerra del Francès va ocupar la presidència de la Junta Provincial de Salamanca i va ser cap militar de la mateixa província. Després de la contesa el Rei Ferran VII el va nomenar gentilhome gran d'Espanya amb exercici i servitud i, l'any de 1819, li va encomanar l'ambaixada extraordinària a la cort de Dresden, per demanar la mà de la princesa Maria Josepa Amàlia de Saxònia i, en tal condició, va negociar el matrimoni del rei amb la princesa Maria Josefa. La seva mare, marquesa viuda de Cerralbo i comtessa d'Alcúdia va ser nomenada Cambrera major de la nova reina.
Membre de la maçoneria (el seu sobrenom era “Cincinato”), durant el Trienni Liberal es va adscriure al moviment polític triomfant i va ser designat cap polític de Madrid. Va ser, així mateix, un dels impulsors, en aquests anys, de l'Ateneu Espanyol. Va ser també membre de la Junta Municipal de Sanitat.
En fracassar el moviment polític liberal en 1823 va ser represaliat pel Rei que li va retirar la clau de Gentilhome per l'anomenat Decret d'Andújar. La seva mare també va sofrir les conseqüències de les accions del seu fill en ser destituïda com a Cambrera de Palau. Moriria tres anys més tard. miniatura|Tomba de Fernando de Aguilera y Contreras i de la seva esposa El marquès de Cerralbo va haver d'esperar a la mort de Ferran VII per a recuperar la seva posició en la Cort. A penes un temps després, la reina governadora Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies el va nomenar cavallerís major de la reina, la seva filla, ja que va ocupar fins a la seva defunció i en el qual va continuar l'ambiciosa tasca de reforma iniciada pel seu antecessor el marquès de Bèlgida. També va ser nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, de l'Orde de Carles III i president del Consell de les Ordes.
Està enterrat al Cementiri de San Isidro de Madrid al costat de la seva esposa.
Referències
Bibliografia Archivo General de Palacio (AGP). Patrimonio Nacional. Sección Personal.
Enllaços externs
Categoria:Marquesos Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Senadors madrilenys al Senat espanyol Categoria:Funcionaris madrilenys Categoria:Diplomàtics madrilenys Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX