El Túnel de Parpers és un conjunt de túnels, un per cada sentit, que connecta de manera ràpida les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, en l'autopista (la continuació de la ) amb una longitud de 1.996 m (1.992 segons la senyalització vial).

Els túnels permeten connectar aquestes comarques sense necessitat de passar pel Coll de Parpers, per l'antiga carretera , i hi circulen més de 56.000 vehicles diaris, segons dades de 2025.

Es troba entre els termes municipals d'Argentona (boca Maresme) i La Roca del Vallès (boca Vallès).

Característiques tècniques Es tracta de dos túnels bessons, paral·lels, un per cada sentit de circulació i amb dos carrils cadascun.

La longitud és polèmica, ja que la senyalització en ambdues entrades indica 1.992 m, pero segons informació de la mateixa constructora el túnel dret (PK creixents, direcció La Roca) fa 1.997,4 m mentre que el túnel esquerre (PK decreixent, sentit Mataró) fa 1.995,4 m, convertint-se així en un dels túnels més llargs de Catalunya.

Pel que fa a la construcció, l'amplada d'excavació va ser d'un 12,3 m i una alçada de 8,3 m. Gràcies a la seva amplada considerable, permet tenir 2 carrils de 3,5 m d'ample, un voral exterior de 2,5 m i un interior d'1 m. El gàlib màxim és de 5 m.

Els dos túnels estan interconnectats cada 300-400 m per galeries d'emergència. A més, hi ha apartadors que eixamplen 1,2 m la calçada en cas d'haver d'aturar el vehicle.

Geologia i mètode de construcció Els túnels travessen la Serralada Litoral, la qual està formada gairebé en la seva totalitat per materials granítics. Se'n van identificar cinc tipus de terreny:

Sòl i mantells d'alteració: Terra o roca degradada a la superfície. Granit alterat: Tou i força inestable. Granit sa: Roca dura i compacta (representa la major part del traçat). Granit fracturat: Roca dura de vegades amb esquerdes. Milonites: On la roca està triturada per falles geològiques.

Es van dissenyar de forma adaptada cinc tipus de secció depenent d'aquest terreny:

Secció I: De granit sa amb 6 m per sobre del túnel, per tant no necessita gairebé reforç. Representa el 80% del túnel. Secció II: No es va utilitzar finalment. Secció III: Per a zones amb menys de 3 m de roca. Es va col·locar en les entrades i sota la Riera de Guaschs, on la distància és inferior a 3 m. Secció IV: Per a terreny inestable, amb arcs metàl·lics de reforç. Secció VI: Destinada als apartadors, més amples.

Es va utilitzar el Nou mètode austríac, on primer s'excava la part superior (avance) i després es rebaixa fins al terra (destroza). El sosteniment es va fer amb perns d'ancoratge i després cobrint-ho amb formigó projectat (gunita).

Història i evolució El projecte de construcció el va encarregar l'empresa pública de la Generalitat de Catalunya GISA a Geocontrol S.A. a finals de 1991.

Les obres van començar al maig de 1993, consolidant les dues bocanes. Es treballava des de les dues bandes alhora i s'avançava uns 5 metres al dia per boca. Com que el terreny era força adequat no van sorgir complicacions.

Finalment es va obrir al trànsit el 26 de juliol de 1995, fins i tot abans de la data prevista.

El novembre de 2009 es va modernitzar amb una reforma de 6,4 milions d'euros. Es van col·locar panells LED a les entrades, càmeres, megafonia i un sistema de ràdio.

L'agost de 2014 s'instal·la la tecnologia que permet tenir senyal de cobertura mòbil dins del túnel.

Durant el 2017 es va construir un dipòsit d'aigua a la bocana d'Argentona per fer front a incendis, així com canonades d'acer al llarg de tot el túnel.

Finalment, l'octubre de 2025 es va reasfaltar el paviment per un de tipus "fonoreductor" (que produeix menys soroll amb el pas dels vehicles).

Referències

Enllaços externs Generalitat de Catalunya

Categoria:Túnels de Catalunya Categoria:Transport al Maresme Categoria:Transport al Vallès Oriental Categoria:Argentona Categoria:La Roca del Vallès