Les Kura kaupapa Māori són escoles d'immersió en maori (kura) a Nova Zelanda, on la filosofia i la pràctica reflecteixen els valors culturals maoris amb l'objectiu de revitalitzar la llengua maori , el coneixement i la cultura. Les Kura kaupapa maori s'estableixen en virtut de la Llei d'educació (1989). El terme kaupapa maori és utilitzat pels maoris per referir-se a qualsevol pla d'acció particular creat pels maoris per expressar aspiracions, valors i principis maoris.
Història L'establiment d'escoles kura kaupapa Māori va seguir un informe de 1971 de l'investigador Richard Benton que deia que la llengua maori es trobava en una fase crítica propera a la mort. A la dècada de 1980, les comunitats maoris "estaven tan preocupades per la pèrdua de la llengua, el coneixement i la cultura maoris que van prendre les regnes de l'assumpte i van establir les seves pròpies institucions d'aprenentatge a nivell preescolar, primària, secundària i terciari".
L'establiment de les kōhanga reo (escoles preescolars en llengua maori) va desencadenar una sèrie d'iniciatives en l'escolarització i l'educació dels maoris, inicialment fora del sistema educatiu general. La necessitat d'escoles primàries en llengua maori va sorgir quan els pares estaven preocupats que els seus fills que havien acabat el kōhanga reo perdessin ràpidament la seva llengua un cop començaven a les escoles primàries generals. Aquestes kura kaupapa maorí formen part d'una sèrie d'iniciatives dirigides per maorí per enfortir la llengua, afirmar la identitat cultural i fomentar la participació de la comunitat.
Te Kura Kaupapa Māori o Hoani Waititi, Henderson, West Auckland, s'acredita generalment com el primer kura kaupapa Māori i es va establir el 1985. El kura kaupapa Māori és un terme que s'utilitza habitualment per descriure els pares i el moviment maori Kura Kaupapa. El terme va sorgir quan es va establir la primera escola.
El 1987, es va establir un grup de treball per investigar un model d'escolarització alternatiu que satisfés millor les aspiracions de les comunitats maoris de Nova Zelanda. El grup de treball estava format per Katerina Mataira, Pita Sharples, Graham Smith, Linda Smith, Cathy Dewes, Tuki Nepe, Rahera Shortland, Pem Bird i Toni Waho. El grup de treball va adoptar Te Aho Matua com el conjunt de principis bàsics que guien les operacions d'una kura kaupapa Māori.
Els kura kaupapa Māori tenen uns inicis humils. El govern va començar a finançar els kura kaupapa Māori cinc anys després de la fundació de la primera escola. En els primers anys, de 1985 a 1995, gairebé tots els kura kaupapa Māori van ser allotjats en algun moment en un lloc o local que allotjava nens per poc o cap lloguer. Els pares van recaptar fons per dotar de recursos els kura kaupapa Māori fins que el govern va reconèixer i finançar oficialment l'escola.
Legislació El 1987, una de les recomanacions de l'Informe pilot de les escoles de demà, una important reforma educativa que afectava totes les escoles de Nova Zelanda, recomanava al govern que les comunitats maoris poguessin establir i governar les seves pròpies escoles. La Llei d'educació de 1989 va ser modificada per incloure la secció 155, que estableix que el Ministre d'Educació designi una escola pública com a kura kaupapa Māori mitjançant un avís al Butlletí Oficial de Nova Zelanda. Tot i que la Llei va ser modificada, moltes comunitats escolars estaven insatisfetes perquè l'esmena no definia adequadament el caràcter únic d'un kura kaupapa Māori.
El 16 de juny de 1999, la Llei de modificació de l'educació (Te Aho Matua) de 1999, va modificar la secció 155 de la Llei d'educació de 1989. Les comunitats maoríes volien que el caràcter únic de kura kaupapa Māori estigués protegit per llei. A petició de Te Runanga Nui, el ministre d'Afers Maoris i el ministre associat d'Educació Tau Henare va ser el ministre responsable de la Llei d'esmena d'Educació (Te Aho Matua) que es va convertir en un estatut a Nova Zelanda. L'esmena de Te Aho Matua va obligar a que kura kaupapa Māori s'adherís als principis de Te Aho Matua. L'esmena reconeixia a Te Runanga Nui o ng Kura Kaupapa Māori com a kaitiaki (guardians, cuidadors i arquitectes), l'òrgan més adequat encarregat de determinar el contingut de Te Aho Matua i de garantir que no es modifiqui en detriment dels maoris.
Segons Graham Smith, la carta "proporciona les directrius per a l'excel·lència en maori, és a dir, el que hauria d'implicar una bona educació maori. També reconeix la cultura Pākehā i les habilitats que necessiten els nens maoris per participar plenament i a tots els nivells en la societat moderna de Nova Zelanda" (G Smith 2003:10).
Te Aho Matua – principis rectors Escrit en maori, Te Aho Matua o nga Kura Kaupapa Māori"Official version of Te Aho Matua o nga Kura Kaupapa Māori and English explanation" Dia.govt.nz, 6 June 2008. són els principis als quals s'exigeix que compleixin els kura kaupapa Māori. Els principis es recolzen en els valors, creences i costums maoris. El dijous 21 de gener de 2008, Parekura Horomia va publicar Te Aho Matua juntament amb una explicació en anglès al New Zealand Gazette. Quan Te Aho Matua va ser introduït al Parlament per ser legislat, Katerina Mataira va escriure una explicació en anglès.
Te Aho Matua té sis seccions:
Te Ira Tangata (l'essència humana), afirma la naturalesa del nen com a ésser humà amb necessitats espirituals, físiques i emocionals. Te Reo (llengua), tracta de la política lingüística i de com les escoles poden "avançar millor en l'aprenentatge d'idiomes dels seus fills". Ngā Iwi (persones), se centra en "les agències socials que influeixen en el desenvolupament dels nens, en resum, totes aquelles persones amb qui interactuen mentre donen sentit al seu món i hi troben el seu lloc legítim". Te Ao (el món), tracta del "món que envolta els nens i sobre el qual hi ha veritats fonamentals que afecten les seves vides". Ahuatanga Ako (circumstàncies de l'aprenentatge), proporciona tots els aspectes d'un bon aprenentatge que els whānau consideren important per als seus fills, així com els requisits del currículum nacional''. Ngā Tino Uaratanga (valors essencials), 'se centra en quin podria ser el resultat per als nens que es graduen a Kura Kaupapa Māori' i 'defineix les característiques que Kura Kaupapa Māori pretenen desenvolupar en els seus fills'.
Te Runanga Nui (organisme nacional) El 1993, Uru Gardiner, el director de Te Kura Kaupapa Māori o Te Ati Hau Nui A Paparangi, va demanar als arquitectes clau de Kura Kaupapa Māori que visitessin Wanganui. La seva kura whānau (pares i família extensa de la comunitat escolar) volia demanar consell sobre bones pràctiques per establir una kura kaupapa Māori. Quan les comunitats maoris de tota Nova Zelanda van assabentar-se d'aquesta hui (reunió), van preguntar si hi podien assistir. En conseqüència, el Te Runanga Nui o Nga Kura Kaupapa Māori o Aotearoa, conegut comunament com el Te Runanga Nui, es va establir el 1993 a Kawhaiki marae al riu Whanganui. Al hui, Pita Sharples es va convertir en el primer Tumuaki (president) de Te Runanga Nui.
Te Runanga Nui és l'òrgan col·lectiu nacional de les comunitats kura kaupapa Māori Te Aho Matua. Com a societat incorporada, l'organització celebra la seva reunió anual en diferents llocs de Nova Zelanda, normalment l'últim cap de setmana de març. Les reunions es duen a terme principalment en maori. L'objectiu de l'organització és donar suport a les comunitats kura kaupapa Māori whānau (comunitats) a fer realitat les seves aspiracions per a les seves escoles. Participen en debats i negociacions amb el govern, el Ministeri d'Educació, l'Oficina de Revisió de l'Educació i altres organitzacions que tenen un interès personal en els kura kaupapa Māori.
L'organització està dividida en deu regions geogràfiques, i els kura kaupapa Māori pertanyen a una regió en particular. A la reunió anual, cada regió tria un māngai (representant) que esdevé membre del Te Rūnanga Whāiti (comitè executiu). Dues regions com Tāmaki Makaurau (Auckland) i Te Ūpoko o te Ika (Baixa Illa del Nord) tenen dos māngai. Te Rūnanga Whāiti es reuneix diverses vegades a l'any, generalment a Auckland per discutir qüestions que afecten kura kaupapa Māori. Els problemes poden variar. L'organització també escull un Tumuaki (president) a la reunió, l'actual és Hone Mutu. L'organització té una petita secretaria i l'actual kaitakawaenga (coordinador) és Arapine Walker amb el suport de Te Tari Tautoko (equip de suport).
Les nou regions geogràfiques de Te Runanga Nui són Te Hiku (Northland), Tāmaki-makau-rau (Auckland), Tainui (Waikato), Mataatua (Bay of Plenty), Te Puku (Illa del Nord Central), Tai-rāwhiti (Costa Est), Taranaki, Te Ati Hau Nui A Paparangi (Taranaki del Sud), Te Upoko o te Ika (Wellington) i Te Waka (Illa del Sud).
Els antics tumuaki (presidents o presidents) del Runanga Nui foren Pita Sharples, Bert McLean, Cathy Dewes, Arni Wainui, Hohepa Campbell Hone Mutu i Rawiri Wright. Els actuals Tumuaki Takirua són Cathy Dewes i Rawiri Wright (2023).Meneti Hui a Tau 2018
Tipus de kura Māori Han sorgit diferents tipus de kura Māori a causa dels acords de recursos utilitzats pel Ministeri d'Educació per finançar i dotar de personal els kura. Tots els kura Māori són coeducatius i formen part del sector escolarització obligatòria de les escoles públiques de Nova Zelanda. Els educació infantil, els kōhanga reo i les universitats, els instituts tècnics o els whare wananga de Nova Zelanda no formen part del sector de l'escolarització obligatòria.
Kura tuatahi (escoles primàries) Hi ha dos tipus d'escoles primàries a Nova Zelanda. Són primàries completes i primàries contribuents. Les escoles primàries completes ensenyen nens de 0 a 8 anys i les escoles primàries col·laboradores ensenyen de 0 a 6 anys. Només els nens que compleixen 5 anys poden ser matriculats en aquestes escoles i l'edat dels nens oscil·la entre els 5 i els 13 anys. La majoria dels nens que s'inscriuen a kura tuatahi (escola primària) s'inscriuen a una kura després de complir 5 anys i graduar-se en un kōhanga reo (un centre infantil niu d'aprenentatge de la llengua maori).
Kura arongatahi (escoles compostes) miniatura|Te Kura Kaupapa Māori o Te Rito, Ōtaki, una escola composta