és un periodista i assagista anglès que ha escrit llibres sobre temes com la depressió, la guerra contra les drogues, l'efecte de la tecnologia en la capacitat d'atenció i la medicació contra l'obesitat. Hari apareix com a productor i guionista de la pel·lícula del 2021 Els Estats Units contra Billie Holiday.
Trajectòria Hari va néixer a Glasgow, fill de mare escocesa i pare suís, abans que la seva família es traslladés a Londres quan ell encara era un nadó. El seu pare era conductor d'autobús i la seva mare era infermera. Més endavant, la seva mare va treballar en casses d'acollida per a supervivents de violència domèstica. Va estudiar a la John Lyon School, una escola independent afiliada a Harrow School, i després al Woodhouse College. Es va graduar al King's College de Cambridge el 2001 amb una doble matrícula d'honor en ciències socials i polítiques. L'any 2000 va guanyar el premi al periodista estudiantil de l'any de The Times pel seu treball al diari de Cambridge Varsity.
Després de la universitat, Hari es va incorporar al New Statesman, on va treballar entre el 2001 i el 2003, i més endavant va escriure dues columnes per setmana a The Independent. Una obra de teatre de Hari, Going Down in History, es va representar al Garage Theatre d'Edimburg, i el seu llibre God Save the Queen? va ser publicat per Icon Books el 2002.
El setembre de 2011, Hari va admetre que havia editat articles a ls Viquipèdia sobre ell mateix i sobre periodistes amb qui havia tingut disputes. Utilitzant un compte de titella amb el nom de «David r de meth productions», va afegir afirmacions falses i difamatòries a articles sobre periodistes com Nick Cohen, Cristina Odone, Francis Wheen, Andrew Roberts, Niall Ferguson i Oliver Kamm, i va editar l'article sobre ell mateix «per a fer-lo semblar un dels escriptors essencials del nostre temps».
El juliol de 2011, Nick Cohen va escriure sobre l'edició sospitosa de la Viquipèdia a The Spectator, fet que va fer que el periodista David Allen Green del New Statesman recopilés proves que Hari havia utilitzat la identitat falsa «David Rose» per a fingir ser un editor entès en ciències ambientals. Això va portar a una investigació de la comunitat Wikipedia i «David Rose» va ser bloquejat. Hari va publicar una disculpa a The Independent, admetent que havia estat «David Rose» i escrivint: «Vaig editar les entrades de persones amb qui m'havia enfrontat, en vaig qualificar un d'antisemita i homòfob, i l'altre de borratxo. Demano disculpes sense reserves».
Hari també ha estat acusat de tergiversar els escrits de George Galloway, Eric Hobsbawm i Noam Chomsky.
Llibres publicats El llibre de Hari del 2015 Chasing the Scream: The First and Last Days of the War on Drugs critica la prohibició global de les drogues il·legals. Hari hi argumenta que la majoria de les addiccions són respostes funcionals a experiències i a la manca de relacions de suport sanes, més que no pas una simple necessitat biològica d'una substància en particular.
El gener de 2018 va publicar el llibre Lost Connections, en què argumenta que la depressió i els trastorns de salut mental relacionats no són causats únicament per desequilibris químics al cervell, sinó que estan arrelats en factors socials, ambientals i psicològics. Hari emfatitza que algú que trobi beneficis en prendre un medicament antidepressiu no hauria de deixar de prendre'l.
El seu llibre del 2022, Stolen Focus: Why You Can't Pay Attention, explica que elements dels estils de vida contemporanis, inclosos els telèfons intel·ligents i les xarxes socials a internet, estan «destruint la nostra capacitat de concentració». El llibre també tracta opinions sobre l'estrès crònic, la disminució del joc a l'aire lliure entre els infants i l'efecte potencial dels aliments ultraprocessats en les funcions cerebrals. Stolen Focus va debutar al número set de The New York Times Best Seller list.
Magic Pill: The Extraordinary Benefits and Disturbing Risks of the New Weight Loss Drugs, el relat en primera persona de Hari sobre la presa del fàrmac per a la pèrdua de pes Ozempic (semaglutida), es va publicar el 2024. El llibre també documenta la història del medicament. Segons l'autor, si bé hi ha beneficis per a la salut per a alguns usuaris, també hi ha riscos potencials. En una ressenya per a The Guardian, l'escriptor científic Tom Chivers va trobar diversos usos indeguts de referències que no donaven suport a les afirmacions del llibre, així com inexactituds científiques. Una verificació de fets de The Daily Telegraph va trobar sis exemples d'«errors, dades obsoletes i afirmacions controvertides». Hari va respondre que aquests errors es corregirien en futures edicions.
Referències
Categoria:Periodistes londinencs Categoria:Alumnes del King's College, Cambridge Categoria:Assagistes londinencs Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Assagistes anglesos del segle XXI Categoria:Assagistes anglesos del segle XX Categoria:Assagistes escocesos del segle XX Categoria:Periodistes escocesos Categoria:Escriptors escocesos del segle XXI Categoria:Escriptors de Glasgow Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1979