Anici Hermogenià Olibri (en llatí: Anicius Hermogenianus Olybrius; fl. 395–397) va ser un polític i aristòcrata de l'Imperi Romà d'Occident durant el regnat de Teodosi I (r. 378-395) i d'Honori (r. 395-423).
Biografia Olibri era fill de Sext Petronius Probus, un dels homes més influents de la seva època i cònsol l'any 371, i la seva esposa (i cosina) Anicia Faltònia Proba. Els seus germans eren Anici Probí i Anici Petroni Probe. La seva germana era Anicia Proba.
Es va criar amb el seu germà Probí a Roma, on va néixer.Claudià, Panegyricus de consulatu Probini et Olybrii, 143-146. Ell i el seu germà Anici Probí van compartir el consolat l'any 395, quan tots dos eren molt joves, tot just derrotat l'usurpador Eugeni (r. 392-394);Claudi, 143-67-70. Claudià va dedicar el Panegyricus de consulatu Probini et Olybrii als germans en aquesta ocasió. Tot i que pertanyien a una família senatorial tradicionalment pagana, Olibri i Probí eren cristians.
Arusià Messi va dedicar la seva Exempla elocutionem als dos germans, i Quint Aureli Símmac va dirigir una carta a tots dos l'any 397.Epistulae, V, del 397.
Família Es va casar amb la seva cosina Anicia Juliana, filla d'Anici Auqueni Bas, a qui el pare de l'església Joan Crisòstom va escriure una carta i el pare de l'església Agustí d'Hipona va escriure dues cartes. Agustí també va escriure un tractat en forma de carta sobre la viduïtat, que anava adreçat a Juliana.Nunn, Christopher A. (2024). Der Bischof und die Asketinnen. Augustins Korrespondenz mit Frauen [The bishop and the ascetic women. Augustine's correspondence with women]. Jahrbuch für Antike und Christentum, Ergänzungsband Kleine Reihe 18. Münster: Aschendorff, , p. 286-337.
La parella va tenir: un fill, Anici Probe (fl. 424-459), pretor el 424 i vir illustris el 459, casat amb Adelphia, filla de Valeri Adelf Bas i una filla, Demetrias.Anne Kurdok, "Demetrias ancilla dei: Anicia Demetrias and the problem of the missing patron", in Kate Cooper, Julia Hillner, Religion, dynasty and patronage in early Christian Rome, 300-900, Cambridge University Press, 2007, , p. 190-224.
Genealogia Del seu matrimoni amb Anicia Juliana en descendeixen:
Demetrias (religiosa ca. 413, morta a Roma el 440/461), Anici Probe, casat amb Adelphia: Anici Olibri, emperador el 472, casat amb Èlia Gal·la Placídia la Jove, filla de Valentinià III i de Eudòxia, filla de Teodosi II: Anícia Juliana, casada amb Areobind Dagalaif, cònsol el 506: Anici Olibri el Jove, cònsol el 491, casat amb Irene, filla de Flavi Pau (germà de l'emperador Anastasi I): Proba, casada amb Anici Probe, cònsol el 525, la genealogia segueix més avall. Areobind, casat amb Georgia: Probe, mort el 542, casat amb Aviena, filla o parent propera de Rufí Magne Faust Aviè i la seva dona Barbara (possible filla de Ròmul Augústul: Proba, esposa de Rogas: Fabia Eudòxia, primera esposa de l'emperador Heracli, i mare del seu hereu i resta de la dinastia heracliana. Anicia Juliana (441-459) Anici Probe, vir consularis: Anici Olibri, prefecte del pretori el 503: Una filla que fou la mare del Papa Vigili i de Reparat. Anici Probe, cònsol el 525 casat amb Proba (segueix la genealogia d'abans): Flavia Juliana (nascuda c. 533), casada amb Anastasi, fill de Flavi Anastasi Pompeu, cònsol el 517 casat amb Teodora, filla de l'emperadriu Teodora: Areobind: Anastasia Areobinda, esposa del curopalata Pere, germà de l'emperador Maurici: Flavia Juliana Placidia Anastasia (nascuda el 552), esposa de Joan Mistacó
Referències
Bibliografia Arnold Hugh Martin Jones, John Martindale, John Morris, Prosopografia del Baix Imperi Romà (PLRE). vol. 1, Cambridge 1971, p. 639. Hartmut Leppin, Theodosius der Große. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2003, pàg. 222.
Categoria:Cònsols romans del segle IV