El Palau Reial d'Ugarit fou la residència reial dels governants de l'antic Regne d'Ugarit, a la costa mediterrània de Síria. El palau fou excavat amb la resta de la ciutat a partir de la dècada dels 1930 per l'arqueòleg francés Claude F. A. Schaeffer i es considera un dels descobriments més importants fets a Ugarit.
Visió general El palau, situat a la cantonada nord-oest de la ciutat, té una superfície de 6.500 m2. L'àrea del palau està envoltada d'una muralla fortificada que data del segle XV abans de la nostra era. La porta principal està protegida per unes torres, d'una amplada de 5 m.
El palau consta de 90 cambres repartides en dues plantes. Les habitacions estan construïdes al voltant de quatre grans patis i quatre de més menuts. La banda oest del palau s'estén cap a un jardí gran. A la banda nord, hi ha tres cambres funeràries subterrànies. La planta baixa s'usa per a l'administració i inclou oficines, arxius, magatzems i allotjaments per al personal. La segona planta acull els allotjaments familiars i és accessible per dotze escales. El palau té tres entrades: la porta principal al nord-oest, a prop de la fortalesa, i dues entrades més reduïdes al nord-est i al sud-oest.
Arquitectura miniatura|Reconstrucció del jardí del Palau Reial d'Ugarit El palau es va construir en quatre etapes entre el s. XV i el XIII abans de la nostra època, amb blocs de pedra tallada i bigues de fusta, amb una gruixuda capa de guix a les parets. La muralla fortificada, que data del segle XV ae, és feta amb pedres compactades a la part inferior i té un pendent exterior de 45 graus. El palau tenia jardí.
La distribució és típica dels palaus de la Mediterrània oriental i del Pròxim Orient antic. El contorn irregular del palau i la disposició asimètrica testimonien constants afegits i alteracions. Les cambres funeràries tenen voltes amb mènsules que mostren un vincle amb l'arquitectura hitita i micènica.
Excavacions Després del descobriment accidental d'Ugarit pels llauradors autòctons, al 1929, l'arqueòleg francès Claude Schaeffer feu deu campanyes d'excavació al jaciment, cobrint només la cantonada nord-oest. Les excavacions s'acabaren amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial i no es van reprendre fins al 1948. Entre els anys 1950 i 1955, Schaeffer realitzà excavacions concentrades al palau, que van desenterrar una vasta col·lecció de tauletes i artefactes.
Artefactes Entre els objectes trobats al jaciment hi ha talles de vori, mobles, esteles de pedra i estatuetes. També s'hi trobà un gerro d'alabastre de fabricació egípcia, parcialment malmès. La decoració del gerro representa el matrimoni del rei ugarític Niqmaddu II amb una dona egípcia de classe alta. Altres gerros d'origen egipci trobats són els que porten els cartutxos dels reis egipcis Ramsés II i Horemheb.
Tauletes Al conjunt del palau es van trobar vuit arxius de tauletes cuneïformes. El corpus comprèn més de mil tauletes escrites sobretot en accadi i ugarític. També es va descobrir un petit corpus de tauletes en hurrita i hitita. Les tauletes estan organitzades per temes en diferents ales. Inclouen informes administratius sobre les dependències d'Ugarit, registres judicials, correspondència oficial amb altres governants i fins i tot tauletes de formació emprades pels nous escribes per a aprendre a escriure. Les tauletes també contenen uns 36 himnes, coneguts com a cançons hurrites.
Referències
Bibliografia
.
Categoria:Ugarit Categoria:Jaciments arqueològics de Síria Categoria:Residències de sobirans a l'Àsia