Sycorax o Sícorax és un personatge fictici femení de l'obra teatral La tempesta, escrita per William Shakespeare i estrenada l'1 de novembre de 1611. Sícorax és una bruixa, mare de Caliban i primera habitant de l'illa on viuen Pròsper i la seva filla Miranda. Sícorax és descrita així per Pròsper: "Aquesta mala bruixa Sícorax,
per tantes malvestats i bruixeres prou terribles
com per deixar esglaiat el cor humà, d'Alger,
ho saps perfectament, van desterrar-la.
Per una sola cosa bona que va fer, li van estalviar la vida. (...)
Aquesta bruixa d'ulls morats, uns mariners
la van deixar, prenyada, aquí" (Acte I, Escena II) Amb un encanteri, va tancar dins el tronc esquerdat d'un pi l'esperit Ariel per negar-se a complir "els seus grollers comandaments". En morir Sícorax, Ariel va restar dins del tronc durant dotze anys fins que va ser alliberat per Pròsper. Es diu que Sícorax fou una bruixa molt influent, amb poders sobre la lluna i capaç de provocar marees: "La mare d'aquest brètol deforme (Caliban) era una bruixa, i era tan influent
que tenia poders sobre la lluna, provocava marees fins i tot més enllà dels poders del satèl·lit" (Acte V, Escena I).
Anàlisi La crítica postcolonialista veu el personatge de Sícorax com un exemple de les veus silenciades dels pobles, especialment les dones, que es recuperen dels efectes de la colonització. Caliban i Sycorax són vistos com a figures alternatives al poder colonial exercit per Pròsper, el qual es tradueix en narratives civilitzatòries o “narratives del desenvolupament”, que busquen exercir poder sobre subjectes subalterns i disposar de la naturalesa per a la seva explotació
Com que Sícorax és nativa d'Alger i la seva història només s'escolta a través de les narracions dels homes (Pròsper, Ariel i Caliban), algunes veus en el món acadèmic la defensen com a representació de la dona africana silenciada. En el món literari postcolonial, també ha estat reivindicada per autors com Kamau Brathwaite a la seva obra Poemes Barabajan (1994), inclou el "llibre de Sícorax" com a contrapart del "llibre de Pròsper", el llibre d'encanteris d'on Pròsper extreu la màgia (esmentat a l'Acte V de l'obra de Shakespeare). En un intent de donar veu a les cultures indígenes silenciades, els Poemes de Brathwaite descriuen la història del Carib a través dels ulls de Sícorax, la musa que el posseeix a ell i al seu ordinador per donar veu plena a la història de les persones silenciades, que en la filosofia de Brathwaite no són només les persones nadiues caribenyes, sinó qualsevol cultura poc representada durant el període colonial.
Segons Kamau Braithwaite,"[Sícorax és] un paradigma per a totes les dones del Tercer Món, que encara no han arribat, malgrat tots els esforços, a aquest detonant de visibilitat que és necessari per a tota una societat".Les interpretacions de Sícorax com a veu silenciada no se centren només en la seva raça, sinó també en el seu gènere. La major part del que es diu sobre ella a l'obra ho diu Pròsper. Tanmateix, cal assenyalar que Pròsper mai ha conegut Sícorax —tot el que sap sobre ella ho sap per mitjà d'Ariel— i resulta una font poc fiable, ja que es tracta d'un esperit a qui Sícorax va empressonar, per mitjà d'un encanteri, en el tronc d'un arbre.
Màgia masculina i màgia femenina A l'obra apareix la contraposició entre la màgia femenina de Sícorax, les arts de "la bruixota", que són anomenades pèrfides i malignes (Acte I, Escena II) i la màgia masculina de Pròsper, que és considerat un gran mag per tothom, llevat de Caliban que l'anomena bruixot (Acte II, Escena II). Tanmateix, després d'una anàlisi més detallada, les diferències entre els dos personatges desapareixen i les similituds creixen: miniatura|Pròsper i Ariel Tant Pròsper com Sicorax van ser exiliats de les seves respectives pàtries i tots dos tenen fills, cosa que, possiblement, va ser la raó per la qual tots dos es van salvar de ser executats. Ambdós han colonitzat l'illa i l'han usurpat als seus pobladors: Pròsper a Caliban i Sícorax a Ariel. En la seva relació amb l'esperit Ariel, tots dos utilitzen el seu poder màgic per subjugar-lo i obligar-lo a realitzar una sèrie d'accions, segons els seus interessos. Tots dos infligeixen tortures per mitjà de la màgia, Pròsper a Caliban i Sícorax a Ariel.
La fina línia entre la màgia negra de Sícorax i la màgia blanca de Pròsper es difumina encara més durant el discurs de Pròsper en el què renúncia a la màgia (Acte V), un discurs que té forts paral·lelismes amb el que pronuncia la bruixa Medea a les Metamorfosis d'Ovidi. En comparar-se amb Medea, Pròsper es compara implícitament amb Sícorax. Emfatitzar la relació entre Pròsper i Sícorax demostra l'ambigüitat del suposat caràcter benèvol de Pròsper.
Arquetip femení S'ha descrit Sícorax com la figura matriarcal de La tempesta. Autors com Sylvia Plath i Ted Hughes han al·ludit a Sícorax en els seus escrits per il·lustrar el poder femení destructiu. Escriu Hughes, "... la difícil tasca de qualsevol poeta en anglès [és] localitzar la força que Shakespeare va anomenar Venus als seus primers poemes i Sícorax al seu últim".
En emfatitzar el poder femení que es troba en personatges com Sícorax, Plath i Hughes esperaven contrarestar el que veien com la naturalesa patriarcal de la literatura occidental canònica. Des d'una mirada feminista, la doctora en filosofia Diane Purkiss alerta sobre la superficialitat de les lectures matriarcals de Sícorax, ja que sovint només donen importància a la maternitat de Sícorax en lloc dels seus pensaments, sentiments i vida passada.
Llegat A l'obra de teatre The tempest (1670) de John Dryden i William Davenant, Sícorax deixa dos fills, Caliban i una filla també anomenada Sícorax. Sícorax filla fa insinuacions sexuals a Trínculo, el bufó, i (segons Trínculo) també té relacions incestuoses amb el seu germà Caliban.
A Die Geisterinsel, L'illa encantada, (1778) de Friedrich Wilhelm Gotter, Sícorax és una bruixa que exerceix el seu poder durant la nit, mentre que Pròsper és qui domina durant el dia. En aquesta obra, ella és qui provoca la tempesta i el naufragi, no Pròsper. Pròsper és extremadament cautelós amb les seves accions a mesura que s'acosta cada nit, ja que Sícorax té poder sobre les persones que dormen. Diverses vegades lluita per mantenir Miranda desperta per protegir-la del poder de Sícorax.
A l'obra de teatre Caliban (1878) d'Ernest Renan, Caliban és l'antihero i afirma que Sícorax el va deixar com a governant legítim de l'illa. A The Tempest (1968) de Peter Brook, Sícorax apareix en l'escena del naixement de Caliban.
L'escriptora britànica Marina Warner a la seva novel·la Indigo (1992), reimagina Sícorax com a una curandera i fabricant d'indi, que utilitza la seva màgia per ajudar els esclaus. Els seus intents de deixar la bruixeria fracassen, perquè "no pot abjurar ni renunciar a controlar la força per la qual està posseïda".
A la novel·la Caliban's Hour (1994) de Tad Williams, Caliban explica com, tot i que la gent d'Alger (especialment l'alcalde) requeria els poders de Sícorax, una bruixa poderosa, per a les seves pròpies necessitats i propòsits, finalment es van girar contra ella. Després que fos denunciada i arrestada li van cremar la llengua, per por a les seves paraules màgiques. Caliban afirma que, tot i ser muda, Sycorax va poder comunicar-se amb ell posant imatges a la seva ment, i que la seva mort va ser causada per ennuegament amb una espina de peix, dos anys abans de l'arribada de Pròsper i Miranda."Estaven tan espantats de les seves paraules màgiques, de les seves malediccions, que li van cremar la llengua amb un ferro calent, però ni tan sols això va ser suficient. Tement que matar fins i tot una bruixa silenciada els portés una plaga de mala sort, la van posar en una barca, la meva mare embarassada, i la van remolcar fins al mar obert, on va quedar a la deriva."La novel·la Sycorax (2006) de J.B. Aspinall situa l'origen de la història en una camperola de Yorkshire del segle XIV. La poeta índia Suniti Namjoshi a la seva obra poètica Istantanee di Caliban. Sycorax-Snapshots of Caliban. Sycorax: New Fables and Poems (2006) recrea Sícorax tornant a l'illa després que Pròsper i les altres persones hagin marxat (inclòs Caliban). Namjoshi ha afirmat: "La Sycorax del meu poema encara és viva. Encara és desafiant, encara ferotge, però és vella i sap que la mort ja no és tan lluny com per no haver-hi de pensar... Volia seguir Sycorax, fer-li companyia, per dir-ho d'alguna manera, fins al moment final".La novel·la Sycorax (Quercus, 2025) de Nydia Hetherington imagina la vida de Sícorax abans dels esdeveniments relatats per Shakespeare.
Sícorax a l'òpera Una bruixa anomenada Sícorax apareix a l'òpera Faust (1816) de Louis Spohr. L'adaptació operística de La tempestat (1846) d'Eugène Scribe, presenta Sícorax empressonada darrere d'unes roques amagades a la vista. Passa la major part de l'obra intentant convèncer el seu fill, Caliban, que l'alliberi. Sícorax també reviu a l'òpera "pastitx barroc" The Enchanted Island, de Jeremy Sams, la primera producció de la qual va ser interpretada per Joyce DiDonato.
Sícorax al cinema S'han fet diverses adaptacions al cinema que inclouen Sícorax. A la pel·lícula The Tempest (1979) de Derek Jarman, es mostra Sícorax guiant Ariel per una cadena i alletant un Caliban adult. A Prospero's Books (1991) de Peter Greenaway, Sícorax és imaginada com una dona calba i nua coberta de plomes de paó; Steven Dillon suggereix que la visió de Greenaway de Sicorax es va inspirar en la de Jarman.
Sycorax (2021), és una pel·lícula codirigida per Lois Patiño i Matias Piñeiro, inspirada tant per La tempesta de Shakespeare com per Caliban i la bruixa de Silvia Federici, dona cos i veu a la figura de la bruixa que al text de Shakespeare queda confinada a segon pla, una dona sense veu, però que en aquest curtmetratge s'ubica al centre de l'escena, encarnant un món femení i una dimensió màgica.
Referències
Vegeu també Caliban i la bruixa La tempesta Una tempesta d'Aimé Cesaire
Categoria:William Shakespeare Categoria:Personatges d'obres literàries Categoria:Bruixes