El Qasr Ibn Sa‘d, (conegut popularment en castellà com el Castillejo de Monteagudo), és un antic recinte palatí andalusí situat a la pedania de Monteagudo, uns 5 km al nord-est de la ciutat de (Múrcia, Regió de Múrcia, Espanya) i a uns 10 quilòmetres al sud-oest de la ciutat d'Oriola. Les ruïnes actuals corresponen a una residència fortificada que el rei taifa murcià Muhàmmad ibn Mardanix va ordenar construir als afores de la ciutat al segle XII.

Història El conjunt es va construir en una petita elevació situada a prop de la muntanya on s’alça el castell de Monteagudo. Juntament amb aquesta fortificació i amb la propera fortalesa de Larache, el Qasr Ibn Sa‘d formava part d’un ampli complex residencial i defensiu. A la plana adjacent s’hi disposaven també diverses basses, jardins i altres construccions, algunes de les quals han estat identificades recentment.Rodríguez Llopis, pag. 56

Aquest conjunt palatí fou impulsat pel rei taifa de Múrcia Muhàmmad ibn Mardanix, que va governar entre el 1147 i el 1172. Durant el seu regnat, i en el context de l’enfrontament amb l’Imperi almohade, va aconseguir articular un poderós estat a l’est d'al-Àndalus, conegut com a Xarq al-Àndalus, amb capital a Múrcia.

El monarca, anomenat pels cristians el Rei Llop, va promoure importants projectes arquitectònics com a expressió del seu poder i prestigi. Entre aquestes construccions destaquen fortaleses, palaus i residències aristocràtiques, com el palau de Dār al-Ṣugrà, situat al raval murcià de l’Arrixaca.

En aquest mateix context s’ha d’entendre la construcció del Qasr Ibn Sa‘d, aixecat als afores de la ciutat, en plena horta murciana, sobre un petit turó pròxim al Castell de Monteagudo. Entre ambdues construccions es configurà un espai exclusiu que combinava funcions residencials, representatives i defensives amb jardins, grans estanys i zones de conreu. El resultat fou un ampli conjunt arquitectònic destinat a acollir una cort nombrosa i a recrear els ambients refinats propis de les corts islàmiques.Rodríguez Llopis, pag. 61

Tanmateix, el progressiu enfonsament de l’estat mardanisí va comportar la pèrdua de funció del palau i la seva destrucció parcial. Els primers danys es produïren durant el setge almohade de Múrcia l’any 1165, quan les tropes atacaren l’horta circumdant i saquejaren el conjunt palatí. Finalment, amb la caiguda definitiva del regne d'ibn Mardanix el 1172, els almohades devastaren de nou els voltants de la capital i destruïren el Qasr Ibn Sa‘d.Rodríguez Llopis, pag. 56

Restauració i creació del parc arqueològic miniatura|Recinte superior del Castellet després de la consolidació dels murs dins de la primera fase de les obres. Durant molt de temps, el Castellet de Monteagudo va estar en mans privades i integrat dins d’una finca agrícola. De fet, era una de les poques peces del conjunt de Monteagudo que encara no pertanyia a una administració pública. Per això, abans de poder restaurar-lo, l’Ajuntament de Múrcia va haver de completar un procés d’adquisició i expropiació dels terrenys, que va ser clau perquè el monument pogués ser intervingut i obert al públic.

La primera fase de restauració va començar el 2023 i es va centrar en el recinte inferior del palau. Aquesta fase, ja finalitzada, va permetre excavar una zona fins aleshores poc coneguda, consolidar murs i torres, recuperar parts construïdes en tàpia i condicionar els accessos, els recorreguts i un mirador per fer visitable aquest espai.

La restauració s’ha plantejat amb criteris respectuosos amb l’edifici original. No es tracta de reconstruir el palau sense criteri, sinó de conservar-lo, estabilitzar-lo i fer-lo comprensible. Per això s’han utilitzat materials compatibles amb la construcció andalusina, com els morters de cal, i tècniques tradicionals vinculades a la tàpia. També s’ha intentat diferenciar allò original d’allò restaurat.

Les fases següents se centren en el recinte superior, on es troba la part més palatina del Castellet. En aquesta zona es vol intervenir sobre el pati central o pati de creuer, les muralles, les torres i els nous accessos. És una part especialment complexa perquè durant anys va tenir usos agrícoles: el pati va arribar a utilitzar-se com a bassa de reg i algunes estances van ser reblertes per plantar-hi llimoners.

Tot aquest procés forma part del projecte “Las Fortalezas del Rey Lobo”, impulsat per l’Ajuntament de Múrcia des de fa anys. Es tracta d’un projecte de gran abast i de llarg recorregut, pensat per desenvolupar-se durant dècades, fins i tot més de vint anys. El seu objectiu és convertir l’entorn de Monteagudo-Cabezo de Torres en un gran parc arqueològic i paisatgístic que podria arribar a ser un dels més grans de l'Estat espanyol. El projecte no inclou només el Castellet, sinó també el castell de Monteagudo, Larache, Cabezo de Torres, séquies, alberques, camins històrics i altres restes arqueològiques vinculades a cultures anteriors, com l’argàrica, la ibèrica o la romana.

Referències

Categoria:Edificis de Múrcia Categoria:Castells de la Regió de Múrcia Categoria:Taifa de Múrcia